Heklaïta
L'heklaïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el volcà Hekla, a Islàndia.
 Heklaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | KNaSiF₆ |
| Epònim | Hekla  |
| Localitat tipus | Hekla, Suðurland, Islàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Dana | 11.5.8. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,3370(9) Å; b = 5,5022(5) Å; c = 9,795(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,69 g/cm³ (calculada) |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-052 |
| Símbol | Hek |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'heklaïta és un halur de fórmula química KNaSiF₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i es troba en forma de masses de cristalls que formen intercreixements de mida micromètrica.[2] L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Icelandic Institute of Natural History, l'Institut islandès d'història natural que es troba a Reykjavík, Islàndia.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al volcà Hekla, a la regió de Suðurland, a Islàndia, en sublimats precipitats al voltant de fumaroles que emeten gasos volcànics rics en fluor, on sol trobar-se associada a altres minerals com la hieratita, la mal·ladrita, l'hidroquenoralstonita, la ralstonita i la jakobssonita.[2] També ha estat descrita a dos indrets més dels Estats Units: a la mina Polk County, al comtat de Polk, Florida, i a tubs de lava del comtat de Hawaii, a les illes Hawaii.