Obre el menú principal
No s'ha de confondre amb Helvecis.

Els helvis (llatí Helvii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns. El massís del Cevenna (actualment anomenat Cevenes) marcava el límit entre els helvis i els arverns del Velai: els primers vivien a l'est de les muntanyes i el seu territori corresponia a la regió històrica del Vivarès. Estrictament eren veïns dels gabals i vel·launis (o vel·lavis) pobles dependents dels arverns. Per privilegi especial eren governats per un príncep nacional.

Infotaula de grup humàHelvis
Tipus tribu
Part de clients dels arverns
Grups relacionats cadurcs, rutens, gàbals i segusiaves
Mapa de distribució
Confédération Arverne.png
Modifica les dades a Wikidata

Plini esmenta una parra descoberta poc anys abans a la regió que floria i perdia la flor en un mateix dia i per tant era la més segura de plantar, a la qual es va dir Narbònica, i al seu temps era ja plantada per tota la Provincia.

TerritoriModifica

Estrabó diu que el seu territori començava per l'est, a la riba del Roine i cap a l'oest. Plini diu que la seva capital era Alba Helvorum o Helviorum o Alba Helvia o Alba Augusta,[1] que podria correspondre a la vila d'Alps o Albe (Civitas Albensium) al nord-oest de Viviers (Vivarium) i estava subjecte al dret llatí; aquesta vila destacava pels seus vins.

Quan la Narbonense es va dividir els helvis, tot i viure a l'oest del Roine, foren incloses a la Diòcesi de les set províncies. La vila de Bourg-Saint-Andéol apareix al martirologi d'Adon en relació a Gentibus, sant martiritzat el segle II. Aquesta població seria la Borgagiates o Burgagiates o Bergoites en què fou esmentada l'església de Viviers als seus primers temps. Alba Helvorum fou seu episcopal al segle IV i va subsistir fins que fou destruïda per Crocus rei dels alamans o dels vàndals; llavors la seu fou traslladada a Viviers al començament del segle V.

Els elicocisModifica

Claudi Ptolemeu esmenta els elicocis (Elycoci) amb capital a Alba Augusta i els situa a l'est del Roine. Se suposa que es tracta del mateix poble i alguns autors pensen que podrien ser un altre nom dels helvis, però no es pot assegurar, ja que aquestos eren a l'oest del Roine.

ReferènciesModifica

  1. Cl. Lefebvre, Oppida helvetica : les sites fortifiés de hauteur du plateau de Jastres (Ardèche), De Boccard, Paris, 2006 (Gallia romana, 7)