Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre el poble gal antic. Si cerqueu el poble eslau modern, vegeu «Rutènia».

Els rutens (llatí Ruteni, grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, Rhouténoi o Rhoutànoi) foren un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica i la província Narbonense. Van donar nom a la comarca de la Roerga ( actual departament d'Avairon).[1] Eren veïns dels gabals (gabali) i al país hi havia mines de plata.

Infotaula de grup humàRutens
Tipus tribu
Part de clients dels arverns
Grups relacionats cadurcs, gàbals, helvis i segusiaves
Mapa de distribució
Confédération Arverne.png
Modifica les dades a Wikidata

Els arverns i rutens foren derrotats per Q. Fabi Màxim el 121 aC, però el país no va esdevenir província fins al temps de Cèsar, en què una part foren inclosos a la Narbonense i foren coneguts com els ruteni provinciales, els quals tenien com a capçalera Segodonum i probablement ocupaven la zona dels actuals departaments de l'Avairon i el Tarn, al sud del riu Tarnis o Tarn.

Vercingetòrix va enviar al país Lucteri, cap dels cadurcs (cadurci), per atreure els rutens a la confederació dels gals, cosa que Lucteri va aconseguir. Cèsar llavors va enviar tropes al territori dels rutens provincials, dels volques arecòmics i dels tolosates.

ReferènciesModifica

  1. J.-M. Pailler, « Les Rutènes, peuple des eaux vives », Pallas, 76, 2008, p. 341-352