Henri Vilbert

cantant francès

Henri Félix Raine, dit Henri Vilbert o simplement Vilbert (Marsella, 11 de maig de 1870[1] Vichèi, Alier, 31 d'octubre de 1926),[2] és un actor i cantant francès.

Plantilla:Infotaula personaHenri Vilbert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Henri Félix Raine Modifica el valor a Wikidata
11 maig 1870 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1926 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Vichèi (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsHenri Vilbert Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
GènereComique troupier (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

No s'ha de confondre amb el seu nebot, també actor, Henri Vilbert (1904-1997).

Biografia

modifica

Va debutar al cafè-concert Parisiana l'any 1895 on va interpretar els comiques troupiers durant deu anys. Vestint l'aire ximple i la fatiga dels trainsoldiers (soldats de tren) específics per a tots els intèrprets del gènere, canta cançons de còmic militar un xic grolleres, destinades a fer riure el públic obrer. Entre aquests Ah, les p'tits pois !, Ah ! Mon colon ![3], Le Soldat vierge, Le Rédempteur, Si t'y vas, Oh, Antonio... Si no arriba a l'estrellat com Polin o Dranem, es troba amb força freqüència en petits formats de l'època. També actua en moltes revistes lleugeres a La Cigale i al Folies Bergère.

El cafè-concert va desaparèixer amb la Primera Guerra Mundial, com molts dels seus col·legues, inclosos Fernandel i Raimu, es va convertir a altres estils. Ràpidament es va fer un nom en el món del teatre i l'opereta. Interpreta així 1915, una ressenya del chansonnier Rip, de la qual queda un cilindre de cera groga sobre el qual Vilbert reclama un extracte en vers sense acompanyament musical. Després de diversos èxits al Châtelet i al Moulin Rouge, va ser contractat l'agost de 1910 al Odéon d'André Antoine per interpretar Monsieur de Pourceaugnac. A partir d'aleshores va actuar als principals escenaris parisencs: théâtre Fémina, théâtre de la Porte-Saint-Martin, théâtre Antoine, Apollo, théâtre Mogador, théâtre Marigny, Palais-Royal, etc.

Henri Vilbert va morir l'octubre de 1926 després d'una cirurgia mentre estava sotmès a tractament a Vichèi.[4] Després de les exèquies a l'église de la Madeleine, fou sebollit al cementiri de Saint-Pierre de Marsella.[5]

Deixa uns quants enregistraments gravats entre 1906 i 1911 a Gramophone i Pathé - ultima - duval limitat (alguns dels quals ara són reeditats).

Referències

modifica
  1. Acte de naissance n° 256 (vue 43/84) avec mention marginale du mariage. Archives départementales des Bouches-du-Rhône, état-civil de la Ville de Marseille, registre n° 4 des naissances de 1870.
  2. Nécrologie, Le Figaro du 1er novembre 1926.
  3. «Ah ! Mon Colon ! : chanson de route». Bibliothèques spécialisées de la Ville de Paris. [Consulta: 13 febrer 2018].
  4. Vilbert est mort. L'Intransigeant, 1er novembre 1926, p. 3, à disponible a Gallica
  5. Tombe de Vilbert au cimetière Saint-Pierre.