Hersília
Hersília (en llatí Hersilia) va ser la dona de Ròmul, segons indiquen els escriptors Titus Livi[1] i Plutarc,[2] però que d'altres (Dionís d'Halicarnàs, Macrobi i el mateix Plutarc en un segon relat) la fan la muller d'Host Hostili, avi de Tul·li Hostili, quart rei de Roma.
  | |
| Tipus | ésser humà llegendari humà fictici antigament considerat històric |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | mitologia romana |
| Dades | |
| Espècie | sabins |
| Gènere | femení |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | valor desconegut |
| Família | |
| Cònjuge | Ròmul i Host Hostili |
| Pare | Titus Taci |
| Fills | Prima i Avili |
| Parents | Tul·lus Hostili |
| Altres | |
| Equivalent | Hora (en)  |
Segons els que diuen que era esposa de Ròmul, li atribueixen un fill de nom Avil·li (Avillius) i una filla de nom Prima. Després de morta, va ser considerada deessa amb el nom d'Horta i Ròmul va passar a ser Quirí. Els altres diuen que va tenir un fill de nom Hostili, pare de Tul·li Hostili. El seu nom és, probablement, un afegit grec tardà a l'antiga història de Roma, en l'episodi dels romans i les sabines i la guerra per causa del rapte de les dones sabines. Hersília va ser l'única dona casada de totes les que van raptar els romans, perquè va voler seguir el destí de la seva filla Prima. Va ser també una de les dones més actives de totes les que es van interposar entre els dos bàndols i van fer tornar la pau.[3][4]
Arbre genealògic
modificaReferències
modifica- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 11
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, 14
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 264-265. ISBN 9788496061972.
- ↑ Smith, William (ed.). «Hersilia». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 14 maig 2022].
