Silvius

Rei d'Alba Longa
Aquest article tracta sobre el rei d'Alba Longa. Vegeu-ne altres significats a «Silvius (gènere)».

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Latium, Latinus.

Infotaula personatgeSilvius

Silvius, dibuix del 1553, procedent del Promptuarii Iconum Insigniorum. Modifica el valor a Wikidata
Tipusmythological Roman character (en) Tradueix
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAeneads (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareLavínia Modifica el valor a Wikidata
PareAscani i Enees Modifica el valor a Wikidata
FillsEnees Silvi i Brutus de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
GermansAscani, Etia i Anthemone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei Modifica el valor a Wikidata

Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.

Infantesa

modifica

Quan ell va néixer el seu pare era molt vell [1] o ja estava mort[2] i no va poder protegir la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvanus, que en llatí vol dir «del bosc» (igual com Silvà, el déu dels boscos).[3][4]

En una altra versió Silvius era fill de Iulo/Ascani.[5]

Ascens al tron

modifica

L'ascens al tron difereix segons les versions:

  • Segons Dionís d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvius per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets:
    • El fill d'Ascani, anomenat també Silvius, reclamava ser l'hereu del seu pare.
    • El fill d'Enees i Lavínia, Silvius, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Latinus, rei del Latium.

El poble llatí donà la victòria a Silvius, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvius eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvius fou nomenat rei d'Alba Longa.[6]

  • Segons Geoffrey de Monmouth, Silvius succeí Ascani després que aquest es quedés sense descendència: se li morí el fill (també anomenat Silvius) i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.

Descendència

modifica

Morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran Enees[7][3] que, en honor seu, es cognominaria Silvius.[8] Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.[9]

En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.

 
 
 
Anquises
 
 
 
Venus
 
 
Latinus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Creüsa
 
 
 
Enees
 
 
 
 
 
Lavínia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ascani o Iulo
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
Enees Silvi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brutus
 
 
 
 
Llatí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capetus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiberí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agripa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ròmul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aventí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Proca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Numítor
 
 
Amuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rea Sílvia
 
Ares/Mart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hersília
 
Ròmul
 
Rem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Reis de Roma
 
 
 
 
 
 

Referències

modifica
  1. Virgili, "Eneida" VI,760-766
  2. Aule Gel·li "Noctes Aticae" II,16,3–10
  3. 3,0 3,1 Diodor de Sicília, "Biblioteca" VII,5,8
  4. Origo gentis Romanae XVII,4
  5. Titus Livi, "Ab urbe condita" I,3,6; Ovidi, "Fasti" IV,41–42
  6. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia" I,71
  7. Virgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7
  8. Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611
  9. Origo gentis Romanae XVIII,1

Bibliografa

modifica
  • Geoffrey de Monmouth, "The History of the Kings of Britain", ed. Penguin Books, Londres, 1966. ISBN 0140441700
  • Tim Junk, "Silvius", en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, ISBN 3-476-01481-9, p. 565 
  • Rudolf Peter, "Silvius", en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.