Silvius
Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Latium, Latinus.
 Silvius, dibuix del 1553, procedent del Promptuarii Iconum Insigniorum.  | |
| Tipus | personatge mític ésser humà possiblement fictici |
|---|---|
| Dades | |
| Sexe | home |
| Família | |
| Mare | Lavínia |
| Pare | Enees |
| Fills | Brutus de Bretanya i Enees Silvi |
| Altres | |
| Part de | mitologia romana |
| Equivalent | Silvius (en)  |
Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.
InfantesaModifica
Quan ell va néixer el seu pare era molt vell [1] o ja estava mort[2] i no va poder protegir a la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvanus, que en llatí vol dir «del bosc» (igual com Silvà, el déu dels boscos).[3][4]
En una altra versió Silvius era fill de Iulo/Ascani.[5]
Ascens al tronModifica
L'ascens al tron difereix segons les versions:
- Segons Dionís d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvius per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets:
- El fill d'Ascani, anomenat també Silvius, reclamava ser l'hereu del seu pare.
- El fill d'Enees i Lavínia, Silvius, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Latinus, rei del Latium.
El poble llatí donà la victòria a Silvius, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvius eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvius fou nomenat rei d'Alba Longa.[6]
- Segons Geoffrey de Monmouth, Silvius succeí Ascani després que aquest es quedés sense descendència: se li morí el fill (també anomenat Silvius) i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.
DescendènciaModifica
Morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran Enees[7][3] que, en honor seu, es cognominaria Silvius.[8] Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.[9]
En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.
| Anquises | Venus | Latinus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creüsa | Enees | Lavínia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ascani o Iulo | Silvius | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Silvius | Enees Silvi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Brutus | Llatí | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alba | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Atis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capetus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tiberí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Agripa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ròmul | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aventí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Numítor | Amuli | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rea Sílvia | Ares/Mart | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hersília | Ròmul | Rem | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reis de Roma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
ReferènciesModifica
- ↑ Virgili, "Eneida" VI,760-766
- ↑ Aule Gel·li "Noctes Aticae" II,16,3–10
- ↑ 3,0 3,1 Diodor de Sicília, "Biblioteca" VII,5,8
- ↑ Origo gentis Romanae XVII,4
- ↑ Titus Livi, "Ab urbe condita" I,3,6; Ovidi, "Fasti" IV,41–42
- ↑ Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia" I,71
- ↑ Virgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7
- ↑ Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611
- ↑ Origo gentis Romanae XVIII,1
BibliografaModifica
- Geoffrey de Monmouth, "The History of the Kings of Britain", ed. Penguin Books, Londres, 1966. ISBN 0140441700
- Tim Junk, "Silvius", en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, ISBN 3-476-01481-9, p. 565
- Rudolf Peter, "Silvius", en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.