Obre el menú principal

Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Infotaula personatgeAnquises
Anchises.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
ésser humà possiblement fictici
Dades
Sexe home
Família
Parella Afrodita
Cònjuge Eriopis Tradueix
Pare Capis
Fills Enees, Hippodamia Tradueix, Èlim i Q3833335 Tradueix
Altres
Càrrec Rei de Troia
Modifica les dades a Wikidata
Fugida de Troia, Schönbrunn

Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsàrec) i Temiste (filla del fundador de Troia, Ilos). Passava el temps criant les seves eugues. Un dia, quan pasturava vora el mont Ida, el va veure Afrodita, que s'enamorà d'ell. La deessa se li apropà i se li presentà com a filla del rei Otreu de Frígia, a la que Hermes havia raptat i l'havia portat als prats de l'Ida. Així es va unir amb ell. Al cap d'un temps li va revelar qui era i li va anunciar que li donaria un fill, però que no digués a ningú que el nen era fill d'una deessa, ja que això provocaria l'ira de Zeus. Però un dia, en una festa on havia begut molt, Anquises va parlar dels seus amors, i Zeus, amb un llamp, el tornà coix, o segons algunes versions, cec.

Una vegada, quan Zeus havia enviat els seus cavalls divins a Tros, com a consolació per haver raptat Ganimedes, Anquises va fer que les seves eugues fossin muntades pels sementals. Així va obtenir sis poltres, dels quals en donà dos a Eneas, el fill que havia tingut amb Afrodita.

Una tradició assegura que Anquises es va casar amb una dona anomenada Eriopis i van tenir diverses filles, entre elles la més gran s'anomenà Hipodamia.

Ja vell, veié la destrucció de la seva ciutat Dardània per part d'Aquil·les durant la Guerra de Troia. Aleshores anà, amb la seva família, a viure a la veïna Troia. Quan va caure la ciutat, Eneas va salvar el seu pare de l'incendi i de la mort, se'l pujà a les espatlles i el va treure d'allà. El va convertir en company dels seus viatges. Va emigrar, juntament amb Enees i un grup de fugitius de Troia, primer cap a la Cartago de la reina Dido i després cap a l'illa de Sicília, on morí al cap de poc a Trapani. Altres versions diuen que s'ensenyava la seva tomba al mont Ida, on de jove havia guardat els seus ramats. També tenia una tomba a la península de Pal·lene, a la Calcídia. També es diu que va morir a l'Arcàdia, o a l'Èpir. Segons Virgili, Eneas va instituir uns Jocs Fúnebres en honor a Anquises, els Jocs Troians, que es van celebrar a Roma fins a l'Imperi. Altres afirmen que Anquises va viure fins a l'arribada d'Eneas al Laci, quan va haver de lluitar amb Mezenci.

A l'Eneida de Virgili es narra com Eneas va visitar l'infern i va poder parlar amb Anquises després de mort.[1]

Arbre genealògicModifica

 
 
 
Anquises
 
 
 
Venus
 
 
Latinus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Creüsa
 
 
 
Enees
 
 
 
 
 
Lavínia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ascani o Iulo
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
Enees Silvi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brutus
 
 
 
 
Llatí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capetus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiberí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agripa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ròmul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aventí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Proca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Numítor
 
 
Amuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rea Sílvia
 
Ares/Mart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hersília
 
Ròmul
 
Rem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Reis de Roma
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Anquises
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 35. ISBN 9788496061972.