Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí:Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític Enees[1] i avantpassat d'August. En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi (en llatí: Alladios).

Infotaula personatgeRòmul Silvi
Aremulus Silvius from Nuremberg chronicles.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAgripa d'Alba Modifica el valor a Wikidata
FillsAventinus Silvius Modifica el valor a Wikidata
GermansAcrota (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Alba Longa Modifica el valor a Wikidata

ParentiuModifica

El seu predecessor va ser Agripa, potser el seu pare. Va governar durant 19 anys, que segons la cronologia aportada per Dionís d'Halicarnàs, correspon als anys 875-856 aC. L'historiador Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia.[2] Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial; finalment el senat va optar pel sobrenom August.[3]

 
 
 
Anquises
 
 
 
Venus
 
 
Latinus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Creüsa
 
 
 
Enees
 
 
 
 
 
Lavínia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ascani o Iulo
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
Enees Silvi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brutus
 
 
 
 
Llatí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capetus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiberí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agripa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ròmul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aventí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Proca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Numítor
 
 
Amuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rea Sílvia
 
Ares/Mart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hersília
 
Ròmul
 
Rem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Reis de Roma
 
 
 
 
 
 

RegnatModifica

 
El llac Albà amb núvols amenaçant tempesta, en una pintura de Jakob Philipp Hackert, 1800.

Segons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant. Era un odiat tirà, que desafiava als déus. Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència i van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents.[4] Els desbordament de rius o llacs a causa de la pluja és un fet que apareix en altres històries de l'antiguitat, alguns exemples rellevants són les ciutats perdudes de Sipilos, Hèlice i Bura.

Històries similarsModifica

També Titus Livi[1] i Ovidi[5] informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec. A més, hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu, que, per imitar els trons i llamps, va instal·lar bronze al darrere del seu carro i anava llançant torxes en l'aire, per aquest motiu Zeus el va matar amb el seu veritable llamp.[6]

També Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli. Era primavera i Aramuli havia ordenat als seus soldats que entrenessin amb les espases i els escuts, a continuació, va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Titus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8
  2. Trieber, 1894, p. 131.
  3. Suetoni Divus Augustus 7
  4. Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia I,71
  5. Ovidi Metamorfosis XIV,609
  6. Pseudo-Apollodor, Biblioteca I, 9.7
  7. Diodor de Sicília Biblioteca VII,5-11

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ròmul Silvi
  • Trieber, Conrad. Zur Kritik des Eusebios. I. Die Königstafel von Alba Longa. Hermes 29, 1894. 
  • Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, 1874, p. 826.