Hidrohalita
La hidrohalita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva composició, sent una halita hidratada.
 Hidrohalita | |
|---|---|
.png) Hidrohalita (Hh) i clatrat en esfalerita  | |
| Fórmula química | NaCl·2H₂O |
| Epònim | halita i hidro- |
| Localitat tipus | dipòsit de Rock salt, Dürrnberg, Hallein, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.12 |
| Dana | 9.1.2.1 |
| Heys | 8.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1847 |
| Símbol | Hhl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La hidrohalita és un halur, un clorur de sodi hidratat de fórmula química NaCl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls allargats, de fins a 1 centímetres, fent intercreixements amb halita.[2] Es fon sota la seva pròpia pressió de vapor a -0.1 °C, convertint-se en halita. Es troba sovint en inclusions fluides. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrohalita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1 i 2:3 » juntament amb la carnallita.
Formació i jaciments modifica
Es forma a partir d'aigua de mar o en els sediments del fons dels llacs hipersalins a temperatures properes a la congelació. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'halita o el guix.[2] Va ser descoberta l'any 1847 al dipòsit de Rock salt, a Dürrnberg (Hallein, Àustria).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrohalita |
- ↑ «Hydrohalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hydrohalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].