Viquipèdia

Hidroponia

No s'ha de confondre amb aqüicultura.

Hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) o hidrocultiu[1] és un mètode de conreu plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap mena de terra.[2]

Investigació de conreu hidropònic de cebes, enciams i raves a la NASA

Les plantes terrestres poden créixer amb les seves arrels en un medi constituït per solucions químiques de nutrients minerals només si ho fan en un medi inert com, per exemple, el que proporcionen la perlita, grava, llana de fibra de roca, o la fibra de coco. En aquesta mena de cultius no cal un sòl, l'aigua es reutilitza en gran part, és possible controlar els nivells de nutrició completament cosa que significa un menor cost, No hi ha contaminació provocada pels nutrients, són més fàcils de controlar les plagues i malalties, ja que els contenidors es poden moure, es pot cultivar en llocs on de forma tradicional no seria possible. Per altra banda,[3] les condicions hidropòniques del medi (la presència de fertilitzants i l'alta humitat) estimulen el creixement de Salmonella.[4] També, per l'alta humitat, pot facilitar la proliferació del fong verticillium, nociu per a les plàntules. A més les diferents plantes requereixen concentracions de nutrients i o sistemes de fertilització diferents.[5]

Història

modifica

La primera publicació sobre creixement de plantes sense sòl va aparèixer l'any 1627 al llibre Sylva Sylvarum escrit per Sir Francis Bacon.[6] El 1699, John Woodward publicà els seus experiment hidropònics fets amb plantes de menta, i ja va comprovar que les plantes creixien millor amb aigua que no fos aigua destil·lada (ja que així tenien més nutrients).[7][8]

Els investigadors descobriren al segle xix que les plantes absorbien els nutrients essencials minerals en forma d'ions inorgànics dins l'aigua. En condicions naturals el sòl actua com reserva de nutrients minerals però en si mateix no és essencial pel creixement de les plantes. Quan els nutrients minerals es dissolen en aigua, les arrels de les plantes són capaces d'absorbir-los. Quan els nutrients minerals necessaris s'introdueixen artificialment dins l'aigua, ja no cal terra perquè les plantes sobrevisquin. Gairebé totes les plantes terrestres poden cultivar-se en hidroponia. El conreu hidropònic és també la tècnica estàndard (per la simplificació que suposa) en l'ensenyament i recerca en biologia.[9][10]

Cap a 1842, ja estava disponble una llista dels nou elements químics que es creien essencials per a les plantes i Julius von Sachs i Wilhelm Knop, als anys 1859-65, van desenvolupar la tècnica de cultiu sense sòl.[11] Knop la veia principalment com una tècnica de recerca de lleis naturals i no com un mètode de conreu.[11] El 1929, el professor William Frederick Gericke de la Universitat de Califòrnia a Berkeley creà una gran sensació en reeixer un conreu fora del sòl de tomàquets.[12] També va ser Gericke qui introduí el terme hydroponics el 1937 en un article a la revista Science.[13][14] Els investigadors Hoagland i Arnon van crear la solució de nutrients la «solució d'Hoagland» i que actualment encara es fa servir, modificada.

A la dècada de 1960, Allen Cooper desenvolupà la tècnica de film de nutrients. La NASA ha fet grans recerques sobre hidroponia pel seu sistema CELSS (Sistema de suport de la vida controlat ecològicament) que es espera poder aplicar al planeta Mart fent servir llum LED.[15]

Aplicacions

modifica
 
Cultura hidropònica de maduixes

Durant la Segona Guerra Mundial les forces armades dels Estats Units produïren aliments hidropònics per a les tropes a les illes ermes del Pacífic el que podria haver sigut el primer cultiu comercial de productes hidropònics.[16] És una tècnica que comença popularitzant-se com que fa possible conjugar qualitat alimentària, rendiment econòmic i preservació del medi ambient. A la regió de Manacor, per exemple, ja representa més del 80% de la producció total.[17] S'hi veuen oportunitats econòmics per conrear verdures fresques en un entorn urbà i reduir així el transport,[18] el consum d'aigua i de pesticides amb un millor rendiment per metre quadrat que la cultura tradicional.[19] Al Centre d'Innovació Agronòmica (CIAM) a Montserrat van obtenir un rendiment de 1,5 kg per m² d'enciam contra menys d'un kg amb cultura al terra.[20] També es fa servir a escala industrial per la cultura de marihuana.[21]

En viticultura ajuda per recuperar i reproduir varietats de raim ancestrals que es creien extingides, abans de transferir les plantes al camp.[22] Una altra aplicació és la creació de jardins verticals, que poden ser decoratius o utilitaris, i que en qualsevol cas milloren el microclima urbà.[23] S'utilitzen sistemes hidropònics per a plantes d'interior, perquè permeten tenir plantes sanes amb poc o gaire manteniment, com ara en oficis[24] o per a la llar de persones que s'absenten sovint.[25] En hospitals a més fan possible aprofitar l'efecte positiu de plantes ornamentals en el clima interior tot i controlar la higiene, mentre que amb terra resulta molt difícil.[26] En format vertical redueixen la contaminació sonora, regulen la temperatura i ocupen poc espai.[27]

Tècniques

modifica

Unes tècniques són:

  • Només fer servir la solució de cultiu per les arrels que entre les seves variants inclou l'«aeroponia»
  • Fer servir un substrat sòlid per les arrels com ara sorra, llana de vidre, grava, etc.
  • L'«aquaponia», o l'aqüicultura de peixos combinada amb el conreu hidropònic de plantes complementàries, com per exemple l'arròs i la carpa.[28]

Nutrients

modifica

Elements essencials

modifica

Per aconseguir que un cultiu hidropònic funcioni al seu 100% del rendiment, que les plantes tinguin els mateixos ingredients que obtenen a la natura, es necessiten uns 16 elements essencials. Aquests elements és classifiquen en 2 grans grups.

Els macronutrients: Són els elements que es necessiten en més abundància a la solució.

  1. Carboni (C)
  2. Hidrogen (H)
  3. Oxigen (O)
  4. Nitrogen (N)
  5. Fòsfor (P)
  6. Potassi (K)
  7. Calci (Ca)
  8. Sofre (S)
  9. Magnesi (Mg)

Els micronutrients: Són aquells elements que es necessiten en menys abundància a la solució

  1. Ferro (Fe)
  2. Bor (B)
  3. Molibdè (Mo)
  4. Clor (Cl)
  5. Zinc (Zn)
  6. Manganès (Mn)
  7. Coure (Cu)

Llista de plantes

modifica

Horticultura tradicional

modifica

[29]

Algues

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «hidrocultiu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «Hidroponia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Resh, H.M.. Hydroponics: Questions & Answers for Successful Growing. CRC Press, 2017, p. 101. ISBN 978-1-351-43951-0. 
  4. ↑ «Alfalfa Sprouts Source Of Salmonella, Experts Say - Omaha» (en anglès). MSNBC, 04-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-05. [Consulta: 14 març 2009].
  5. ↑ Winterborne, Jeffrey. Hydroponics : indoor horticulture (en anglès). Gildford, England: Pukka Press, 2005, p. 113. ISBN 0-9550112-0-5. 
  6. ↑ Bacon, Francis; Rawley, William. Sylva Sylvarum, Or, A Natural History in Ten Centuries: Whereunto is Newly Added the History Natural and Experimental of Life and Death, Or of the Prolongation of Life : Whereunto is Added Articles of Enquiry, Touching Metals and Minerals, and the New Atlantis (en anglès). Londres: J.R., 1670. 
  7. ↑ Texier, W. Hydroponics for everybody - English Edition: All about Home Horticulture. Mama Editions, 2020, p. 19 (Gardens). ISBN 978-2-84594-267-7. 
  8. ↑ Rose, L. Hydroponics: Learn How to Easily Get Started with Your Own Greenhouse Garden Through a Guided DIY Hydroponic System (Grow Organic Foods). Lou Rose, 2020, p. 10. 
  9. ↑ «El món dels vegetals». Enciclopèdia Temàtica Proa. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 novembre 2024].
  10. ↑ Font i Quer, Pius; Vigo i Bonada, Josep. Iniciació a la botànica. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015-12. ISBN 978-84-475-4202-4. 
  11. ↑ 11,0 11,1 «Das Hydrokultur System» (en alemany). Deutsche Gesellschaft für Hydrokultur. Arxivat de l'original el 27 de juny 2022. [Consulta: 26 maig 2020].
  12. ↑ Turner, Bambi. «How Hydroponics Works» (en anglès). HowStuffWorks.com., 01-09-2009.
  13. ↑ Gericke, W. F. «Hydroponics — Crop Production in Liquid Culture Media» (en anglès). Science, 85, 2198, 12-02-1937, pàg. 177–178. DOI: 10.1126/science.85.2198.177. ISSN: 0036-8075.
  14. ↑ «William Frederick Gericke (b. 1882)» (en anglès). Science Service Records. Smithsonian Institution Archives, 06-12-2016. [Consulta: 26 maig 2020].
  15. ↑ «Growing Plants in Space» (en anglès americà). NASA. [Consulta: 25 novembre 2024].
  16. ↑ Jones, J. Benton. Hydroponics: A Practial Guide For The Soilless Grower (en anglès). CRC Press, 2005, p.143. ISBN 0849331676. 
  17. ↑ Veny, Caterina «L'agricultura hidropònica: a la recerca del conreu vegetal més sa». dBalears, 09-02-2003. Arxivat de l'original el 2021-03-06 [Consulta: 25 maig 2020].
  18. ↑ «Hidroponia o cultivar sense terra» (àudio). El primer sector. Ràdio Catalunya, 30-04-2018. [Consulta: 25 maig 2020].
  19. ↑ Vázquez, Cristina «Un invernadero hidropónico con capacidad para 10 millones de plantas» (en castellà). El País, 12-12-2017. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ Moret, Xavi. «Grupo Citrus desarrolla un nuevo método de cultivo que reduce un 60% el consumo de agua» (en castellà). Valencia Plaza, 12-12-2017. [Consulta: 26 maig 2020].
  21. ↑ Villaroya, Josep «La Guàrdia Civil desarticula una banda i intervé prop de 6.000 plantes de marihuana en naus de Granollers». El 9nou, 14-05-2020.
  22. ↑ «Varietats autòctones: un canvi de paradigma». Cellers Torres, 21-09-2016. [Consulta: 25 maig 2020].
  23. ↑ «Dels Jardins de Babilònia als de Cosmocaixa», 01-06-2018. [Consulta: 25 novembre 2024].
  24. ↑ Garriga i Riu, Jordi «El jardí a la feina». El Punt Avui - L'econòmic, 18-10-2015, pàg. 28.
  25. ↑ Bergs, John; et alii. Bouwen met groen en glas : innovaties uit de glastuinbouw voor wonen en werken (en neerlandès). Boxtel: Æneas, 2007, p. 14. ISBN 978-90-75365-86-3. 
  26. ↑ Enzerink, H.; Huisman, H.S.. «Hydroculture for the decoration of houses, offices and hospitals [ornamental plants]». A: Proceeding 6th Int. Congress of SoillessCulture, 1984, p. 203-206. OCLC 11538990. 
  27. ↑ Soro, Selena «Jardins verticals per a l'urbanita modern». Diari Ara, 14-11-2015.
  28. ↑ Pollet, Jean-François «L'aquaculture, un élevage en eaux troubles» (pdf). Imagine demain le monde, març-abril 2018, pàg. 35. Arxivat de l'original el 2018-09-10 [Consulta: 26 maig 2020]. Arxivat 2018-09-10 a Wayback Machine.
  29. ↑ Blog, AllThatGrows. «Best Vegetables That Grow Hydroponically». AllThatGrows, 14-02-2022. [Consulta: 22 juliol 2023].
  30. ↑ Gonzalez, P.F.. Guia Inteligente para Diabeticos (en castellà). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2010, p. 57. ISBN 978-1-4563-5856-3. 
  31. ↑ Tebbani, S.; Lopes, F.; Filali, R. [et al.].. Biofijación de CO2 por microalgas (en castellà). ISTE Editions Limited, 2020, p. 13 (Colección Ingeniría biomédica). ISBN 978-1-80028-064-9. 
  32. ↑ Díaz-Caneja, M.B.M.. Ecofisiología de "Palmaria palmata" con relación al contenido de nutrientes y aplicación al cultivo (en castellà). Editorial Dykinson, S.L., 2007 (Colección Ciencias Experimentales y Tecnología). ISBN 978-84-9772-843-0. 

Bibliografia complementària

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroponia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidroponia&oldid=34359576»