Obre el menú principal

La Hidroquinona, també dita benzè-1,4-diol o quinol, és un compost orgànic aromàtic que és un tipus de fenol, té la fórmula química C6H4(OH)2. La seva estructura química, té dos grups hidroxils enllaçats covalentment amb un anell de benzè en posició de subsitucions orto, meta, i para. És un sòlid blanc granular. Les hidroquinones en són els seus derivats.

Infotaula de compost químicHidroquinona
Hydroquinone crystal.jpg
Substància compost químic i pols combustible
Massa molecular 110,037 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₆O₂
Hydrochinon.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,33 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat 7 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió 170 °C
172 °C
Punt d'ebullició 285 °C (a 760 Torr)
287 °C
Pressió de vapor 1,0E-5 mm Hg (a 68 °F)
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 2 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 2 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat 165 °C
IDLH 50 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ProduccióModifica

La hidroquinona es produeix industrialment per tres rutes dues de les quals són les dominants.[1] La ruta més usada implica la dialquilació de benzè amb propè per donar 1,4-diisopropilbenzè.

RedoxModifica

La Hidroquinona experimenta oxidació donant benzoquinona. Aquest procés es pot revertir. Alguns derivats d'hidroquinones presents de forma natural tenen aquesta mena de reacció, per exemple essent coenzim Q.

AminacióModifica

Una reacció important converteix la hidroquinona en derivats mono- i diamino. El metilaminofenol, usat en fotografia es fa d'aquesta manera:[1]

C6H4(OH)2 + CH3NH2 → C6H4(OH)(N(H)CH3) + H2O

Similarment en la indústria de la goma com agent antiozó des de l'anilina:

C6H4(OH)2 + 2 C6H5NH2 → C6H4(N(H)CH6H5)2 + 2 H2O

UsosModifica

En té molts. Principalment associada a la seva acció com agent reductor soluble en aigua. Redueix els halids de plata a plata.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Phillip M. Hudnall "Hydroquinone" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. 2005 Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a13_499

Enllaços externsModifica