Viquipèdia

Hiperplàsia suprarenal congènita

La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol i aldosterona.

Plantilla:Infotaula malaltiaHiperplàsia suprarenal congènita
Examen post-mortem d'un nadó que mostra una hiperplàsia suprarenal. Les glàndules suprarenals són enormes (indicat per les fletxes i els ronyons es poden veure per sota d'elles).
Tipusmalaltia adrenogenital, trastorn hereditari del metabolisme dels esteroides, adrenal hyperplasia (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
metilprednisolona Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaCYP17A1 (en) Tradueix, CYP21A2 (en) Tradueix, STAR (en) Tradueix, HSD3B2 (en) Tradueix i CYP11B1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A71.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E25.9 i E25 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9255.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM201910, 201710, 202110, 201810 i 202010 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1854, 1832, 4, 1841 i 2565 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000411 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine919218 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000312 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet418 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0701163 i C0001627 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050811 Modifica el valor a Wikidata

Síntesi d'hormones esteroides Modifica

A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:[1]

 
Esquema de la secreció d'hormones esteroides

L'hipotàlem secreta el factor d'alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l'adenohipòfisis alliberant l'hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l'encarregada de controlar l'esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D'altra banda el cortisol és l'encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.

Alteració en la síntesi d'hormones esteroides Modifica

Degut a una mutació genètica hi ha una manca o dèficit d'algun dels enzims implicats en la síntesi de cortisol i aldosterona té lloc una acumulació d'andrògens.

El bloqueig de l'activitat d'algun d'aquests enzims comporta una menor producció, en alguns casos fins i tot nul·la, de cortisol i aldosterona. Per tal de compensar aquest dèficit l'organisme secreta més ACTH que en condicions normals i conseqüentment té lloc una acumulació de precursors com ara la pregnenolona. Aquesta molècula no pot convertir-se en cortisol ni aldosterona, ja que aquestes vies es troben bloquejades. Així doncs, només es podrà incorporar a la via de síntesi d'andrògens, produint-se una acumulació de testosterona.

Els enzims que es poden veure alterats a causa d'aquesta malaltia són:[2]

  • 21-α-hidroxilasa.
  • 11-β-hidroxilasa.
  • 3-β-hidroxiesteroide deshidrogenasa.
  • 17-α-hidroxilasa/17-20 liasa.

Dèficit 21-OH Modifica

La forma més freqüent d'hiperplàsia suprarenal congènita és el dèficit de l'enzim 21-α-hidroxilasa. Aquest dèficit té una prevalença del 90-95% de la població afectada per la HSC.

L'enzim 21-α-hidroxilasa, el citocrom microsomal p450, és l'encarregat de dur a terme la regulació de la hidroxilació de progesterona a desoxicorticosterona, la qual és precursora d'aldosterona, i de 17-hidroxiprogesterona a 11-desoxicortisol, que forma cortisol.

 
Esquema de les reaccions catalitzades per l'enzim 21-OH

Com ja s'ha dit anteriorment, el bloqueig de la síntesi de cortisol i aldosterona, causat pel dèficit enzimàtic, provocarà una acumulació d'andrògens, entre els quals testosterona. La superproducció d'aquesta hormona sexual masculina provocarà l'aparició de caràcters masculins en nenes i la masculinització prematura en nens.

 
Òrgans sexuals femenins anormals degut a la deficiència de l'enzim 21-OH

El dèficit 21-hidroxilasa és causat per diverses mutacions al gen CYP21 del cromosoma 6. Aquest gen presenta dues formes: activa (CYP21A2) i inactiva (CYP21A1P). La recombinació d'aquestes dues formes causen mutacions diverses. Depenent d'aquestes s'observen diferents fenotips i per tan diferents graus d'afectació.

Segons el tipus de mutació el grau d'activitat enzimàtica variarà, sent l'afectació de diferent gravetat i podent classificar aquest dèficit en dos tipus:

Forma clàssica Modifica

Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d'activitat enzimàtica.

Síndrome de la pèrdua de sal Modifica

Aquesta síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica., està caracteritzat per un grau màxim d'inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.

L'absència de cortisol produeix:

L'absència d'aldosterona produeix:

  • Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l'orina
  • Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l'eliminació de potassi per l'orina

Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosi metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.

Forma virilitzant simple Modifica

Aquesta forma, que representa el 25% restant d'afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha suficient activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d'andrògens.

Forma de presentació tardana o no clàssica Modifica

La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha suficient activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l'acumulació d'andrògens.

Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades.

[3]

Clínica Modifica

Defecte enzimàtic Clínica en nens Clínica en nenes
FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL
  • Genital normals
  • Síndrome perd sal en període neonatal
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Síndrome perd sal en període neontatal
FORMA VIRILITZANT SIMPLE
  • Genitals normals
  • Penis allargat
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Possible infertilitat
FORMA NO CLÀSSICA
  • Genitals normals
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals normals
  • Clitoromegàlia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat

[2]

[4]

Referències Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperplàsia suprarenal congènita
  1. ↑ Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición
  2. ↑ 2,0 2,1 L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
  3. ↑ The Hormone Foundation. «Congenital Adrenal Hyperplasia», 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 setembre 2011].
  4. ↑ «Hiperplasia suprarrenal congénita». U.S. National Library of Medicine, 2011.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hiperplàsia_suprarenal_congènita&oldid=30659401»