Hipocamp (satèl·lit)
Hipocamp[1] (designació provisional S/2004 N 1) és un petit satèl·lit natural de Neptú, té uns 18 km de diàmetre i orbita el planeta en tan sols un dia terrestre. Fou descobert l'1 de juliol de 2013, incrementant el nombre de satèl·lits de Neptú coneguts fins a 14.[2] El satèl·lit és tan tènue que no fou observat per la sonda Voyager 2 al 1989. Mark Showalter del SETI la trobà analitzant fotografies arxivades del telescopi espacial Hubble capturades entre el 2004 i el 2009.[3] L'antiga designació provisional, "S/2004 N 1", feia referència a l'any en què s'aconseguiren les dades, al "2004" i no a l'any del descobriment.
 Hipocamp .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 Mosaic d'imatges del telescopi espacial Hubble del 2009 mostrant Neptú, S/2004 N 1, i alguns dels anells de Neptú i altres satèl·lits interiors. La lluentor dels satèl·lits en relació a Neptú està àmpliament millorada.  | |
| Designació provisional | S/2004 N 1 |
| Tipus | satèl·lit de Neptú |
| Descobert per | Mark Showalter |
| Data de descobriment | 1r juliol 2013 , Institut SETI |
| Epònim | hipocamp |
| Cos pare | Neptú |
| Dades orbitals | |
| Excentricitat e | 0,00048 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 26,5 (banda V) |
| Part de | satèl·lit de Neptú |
Etimologia
modificaOficialment, el nom d'Hipocamp prové del monstre marí de la mitologia grega Hipocamp, amb cos de cavall i cua de peix;[4] el seu descobridor, però, afirmà que realment l'havia anomenat així ja que és un admirador dels cavallets de mar; com que aquests inclouen un gènere anomenat Hippocampus, va anomenar així la lluna.[5]
Descobriment
modificaMark Showalter descobrí S/2004 N 1 l'1 de juliol de 2013 mentre examinava imatges del telescopi espacial Hubble del 2009 dels arcs de l'anell Adam de Neptú. Va utilitzar una tècnica similar a l'escombratge per compensar el moviment orbital i permetre l'acumulació de múltiples imatges (stacking) per aconseguir veure detalls molt tènues.[2][6][7] Després de decidir per caprici expandir l'àrea de recerca fins a radis molt més enllà dels anells,[8] trobà un punt força obvi que representava un nou satèl·lit. Posteriorment va trobar-lo en diferents imatges arxivades del Hubble fins al 2004. La sonda Voyager 2, què observà tots els altres satèl·lits interiors de Neptú, no el detectà el 1989, a causa de la foscor.[2] Com que les imatges rellevants han estat disponibles al públic durant molt de temps, qualsevol podria haver fet el descobriment.
S/2004 N 1 és el catorzè satèl·lit de Neptú, i el primer a ser descobert des de setembre del 2003.[7][9]
Origen
modificaEs pensa que els actuals satèl·lits interiors de Neptú s'acretaren després de la hipotètica captura del satèl·lit més gros de Netpú Tritó el qual presenta una òrbita inclinada i un moviment retrògrad.
Existeix la hipòtesi que Tritó era un objecte del cinturó de Kuiper que fou capturat per Neptú poc després de la formació del sistema de satèl·lits original i que aquesta captura provocà que les òrbites dels satèl·lits preexistents es mogueren a causa d'aquest esdeveniment, conduint a l'ejecció d'alguns satèl·lits i la destrucció per col·lisió d'altres.[10][11]
A partir de les runes resultants després que l'òrbita de tritó esdevingués circular per acceleració de marea,[12]
Referències
modifica- ↑ French, R. S.; J. J. Lissauer; de Pater, I.; Showalter, M. R. «The seventh inner moon of Neptune» (en anglès). Nature, 566, 7744, 2-2019, pàg. 350–353. DOI: 10.1038/s41586-019-0909-9. ISSN: 1476-4687.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Hubble Finds New Neptune Moon», 15-07-2013.(anglès)
- ↑ «Nasa's Hubble telescope discovers new Neptune moon». BBC News, 15-07-2013.(anglès)
- ↑ CNN, Ashley Strickland. «Meet Hippocamp, Neptune's new moon». [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Science, Mike Wall 2019-02-20T18:31:59Z; Astronomy. «Meet Hippocamp! Neptune's Smallest Moon Has a Name (and a Violent Past)» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Showalter, M. R. «How to Photograph a Racehorse ...and how this relates to a tiny moon of Neptune», 15-07-2013.(anglès)
- ↑ 7,0 7,1 Grossman. «Neptune's strange new moon is first found in a decade». New Scientist space web site, 15-07-2013.(anglès)
- ↑ Klotz, I. «Astronomer finds new moon orbiting Neptune», 15-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 20 febrer 2019].(anglès)
- ↑ Marsden, Brian G.; S/2002 N 4, MPEC 2003-S107 (30 September 2003)
- ↑ Goldreich, P.; Murray, N.; Longaretti, P. Y.; Banfield, D. «Neptune's story». Science, 245, 4917, 1989, pàg. 500–504. Bibcode: 1989Sci...245..500G. DOI: 10.1126/science.245.4917.500. PMID: 17750259.(anglès)
- ↑ Agnor, C. B.; Hamilton, D. P. «Neptune's capture of its moon Triton in a binary–planet gravitational encounter». Nature, 441, 7090, 11-05-2006, pàg. 192–194. Bibcode: 2006Natur.441..192A. DOI: 10.1038/nature04792. PMID: 16688170.(anglès)
- ↑ Banfield, Don; Murray, Norm «A dynamical history of the inner Neptunian satellites». Icarus, 99, 2, Octubre 1992, pàg. 390–401. Bibcode: 1992Icar...99..390B. DOI: 10.1016/0019-1035(92)90155-Z.(anglès)
