Hestieòtide

contrada de Tessàlia
(S'ha redirigit des de: Histiaeotis (Tessàlia))

La Hestieòtide o Histieòtide (en grec antic Ἑστιαιῶτις, Ἱστιαιῶτις) era una contrada de Tessàlia,[1] situada a la seva part nord-occidental. Els seus límits eren, al nord amb Macedònia; al nord-est la Perrèbia; a l'est el districte de la Pelasgiòtide; al sud el districte de Tessaliòtide; al sud-oest Dolòpia; i a l'oest les muntanyes Pindos i ocupava els passos de l'Olimp, segons diuen Estrabó i Plini el Vell.

Infotaula de geografia físicaHestieòtide
TipusRegió històrica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTessàlia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata

Els seus habitants s'anomenaven histieus o histiotes (Ἑστιαιῶται), i arribaven al sud fins al riu Peneu. En aquest districte vivien també els perrebeus (Περραιβός), una tribu de guerrers poderosos de suposat origen dòric, que tenien diverses ciutats a la zona de les muntanyes. Homer menciona els histieus com una de les tribus participants a la guerra de Troia, eren considerats hel·lens i van ser un dels estats que formava part de la Lliga Amfictiònica. El seu territori es deia freqüentment Perrèbia, però mai no va ser un districte organitzat fora de Tessàlia. Inicialment ocupaven tot el districte, però van ser arraconats a les muntanyes pels conqueridors tessalis thesprotis. Una tribu de nom aticis és esmentada per Homer, i Estrabó la situa a la part Tessàlia de les muntanyes del Pindos a les fonts del Peneu; són descrits com bàrbars que vivien del robatori. La ciutat principal era Miles (Mylas), i tenia altres ciutats conegudes, com Gomfi, Metròpolis de Perrèbia, Pelinna, Fàkion, Gonnos, Orte, Falana i Tricca.[2]

ReferènciesModifica

  1. Diccionari grec-català. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2015, p. 791. 
  2. Smith, William. «Histiaeotis (Ιστιαιῶτις, also Ἑστιαιῶτις)». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.