Ian McLagan

músic britànic

Ian Patrick McLagan (12 de maig de 1945, Middlesex - 3 de desembre de 2014) fou un músic anglès, que tocava els teclats en els grups de rock Small Faces i Faces.

Infotaula de personaIan McLagan
Ian McLagan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata
Hounslow (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Austin (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióautobiògraf, pianista, músic, compositor, compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Small Faces (en) Tradueix
Faces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereRock and roll, rhythm and blues, rock dur, pop psicodèlic i blues rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentInstrument de teclat, orgue, piano i baix elèctric Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMercury Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKim McLagan (1978–2006) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webianmclagan.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0572128 Spotify: 5HVDf6EAbKdW7Md5V3VL8I Musicbrainz: a2a3529b-6425-417e-b7e7-29255b7acd90 Songkick: 457552 Discogs: 306714 Allmusic: mn0000073549 Find a Grave: 139545082 Modifica el valor a Wikidata

L'any 1965 entra a formar part de Small Faces en substitució del pianista original Jimmy Winstoni va debutaren un concert al Lyceum Theatre de Londres el 2 de novembre.[1] El 1969, Steve Marriott abandona el grup i s'hi incorporen el cantant Rod Stewart i el guitarrista Ron Wood, cosa que va fer canviar el nom del grup a Faces.

Durant els anys 60 va tenir relació amb la model Kim Kerrigan, la dona de Keith Moon, bateria de The Who. El 1978, després de la mort de Moon, Kim es va casar amb McLagan, fins que el 2006 va perdre la vida en un accident de trànsit.

Amb la dissolució de Faces el 1975, McLagan treballa com a músic participant en gravacions amb Chuck Berry, Jackson Browne, Joe Cocker, Bob Dylan, Melissa Etheridge, Bonnie Raitt, Paul Westerberg, Izzy Stradlin, Frank Black, Nikki Sudden, John Mayer y Bruce Springsteen.[2] També va treballar en projectes amb The Rolling Stones i probablement va reemplaçar per un temps Brent Mydland de Grateful Dead. El setembre de 2010 va actuar en un concert dels Black Crowes.

McLagan també té diversos discs com a solista, va liderar la Bump Band des del 1977. L'any 2006 participa en alguns concerts, un dels quals com a teloners de The Rolling Stones en el seu A Bigger Bang Tour. A més, fou membre de la banda de Billy Bragg, participant en uns quants espectacles a la ciutat d'Austin, Texas, on residia.

McLagan mor el 3 de desembre de 2014 per un accident vascular cerebral a l'Hospital Brackenridge d'Austin, als Estats Units. Tenia 69 anys.[3]

DiscografiaModifica

  • Troublemaker (Mercury, 1979)
  • Bump in the Night (Mercury, 1980)
  • Last Chance to Dance (EP) (Barking Dog, 1985)
  • Best of British (Maniac, 2000)
  • Bump In The Night (Maniac, 2003)
  • Rise & Shine (Maniac, 2004) (Gaff Music)
  • Here Comes Trouble (Maniac, 2005)
  • Live (Maniac, 2006)
  • Spiritual Boy (Maniac, 2006)
  • Never Say Never (Maniac, 2008) (00:02:59 Records)

ReferènciesModifica

  1. NME Rock 'N' Roll Years. 1st. Reed International Books Ltd, 1992, p. 152. CN 5585. 
  2. http://www.allmusic.com/artist/p19265 Allmusic biography - accessed July 2008
  3. «Mor Ian McLagan, el gran pianista del rock'n'roll». Ara, 04-12-2014.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian McLagan