Ikaztegieta és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea. Per la seva grandària i caràcter sociològic pot qualificar-se de rural. El 2023 tenia 487 habitants, de les quals 88,83% parlen basc.[1] Es troba en la vega del ric Oria on s'han instal·lat diverses indústries de mida mitjana. Les bones comunicacions (és travessat per l'autovia N-1 i el ferrocarril Madrid-Irun) han contribuït a certa puixança i creixement del municipi. Té un caràcter a cavall entre el món rural i urbà.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIkaztegieta
Imatge

Sobrenommadril txikik Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 05′ 41″ N, 2° 07′ 31″ O / 43.09472°N,2.12528°O / 43.09472; -2.12528
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcaTolosaldea Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població487 (2023) Modifica el valor a Wikidata (243,5 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1988 (Julià)Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataIker Otamendi Ibarguren Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20267 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20044 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webikaztegieta.com Modifica el valor a Wikidata

Els orígens de la vila són desconeguts i escassegen les notícies referents a les etapes inicials. El nom, Ikaztegieta, és traduïble del basc com «lloc de carboneres», pel que es creu que la fabricació de carbó vegetal en les forests properes va poder tenir una importància cabdal en la primitiva economia de la localitat. Sempre ha estat una població petita que durant l'Edat Mitjana va buscar l'empara de la vila de Tolosa, a la qual es va unir el 1374. Posteriorment, allunyat el perill de les lluites feudals, Ikaztegieta va recuperar l'autonomia municipal el 1615 quan va obtenir el títol de vila, que li va concedir el rei Felip II. A causa de la seva escassa grandària va haver d'unir-se a poblacions veïnes per a plantar cara a les despeses municipals.[Quan?]

Des de 1625 va formar amb les veïnes viles de Alegia i Orendain, la Unió d'Aizpurua. Ja al segle xx, entre 1967 i 1988, Ikaztegieta va estar unida a les localitats d'Orendain i Baliarrain, junts van formar el municipi d'Iruerrieta.

Dintre del nucli destaca l'Església Parroquial de San Lorenzo, construïda des del segle xvi i remodelada en el segle xvii. D'estil gòtic tardà, presenta genuïns caràcters particulars del gòtic basc. Posseeix una torre moderna amb campanar i rellotge. Als afores de la vila, al costat de la carretera general hi ha una Ermita dedicada a Nostra Senyora del Pilar. Va ser edificada al segle xix per un rector com desgreuge a una ofensa feta a Saragossa a la verge del Pilar. Les festes patronals se celebren per Sant Llorenç, el 10 d'agost. El municipi té una famosa sidreria al nucli urbà.

S'hi accedeix per carretera a través d'un desviament en la carretera N-l. Hi ha línia d'autobusos i un baixador de RENFE.

Persones cèlebres modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ikaztegieta
  1. «Ikaztegieta, euskara eta ahozko ondarea -» (en basc). Ahotsak. [Consulta: 26 febrer 2024].