Obre el menú principal

Ilex vomitoria, amb el noms comú ameindi de yaupon, és una espècies de grèvol que és planta nativa del sud-est d'Amèrica del Nord.[1]

Infotaula d'ésser viuIlex vomitoria
Ilex vomitoria.jpg
Fulles i fruit
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 62390
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAquifoliales
FamíliaAquifoliaceae
GènereIlex
EspècieIlex vomitoria
Sol. ex Aiton
Distribució
Ilex vomitoria range map.jpg
Distribució natural
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El yaupon és un arbust o arbret de fulles persistents que arriba a fer 9 metres d'alt. Les seves fulles són alternades i brillants. El frui és una drupa arrodonida de 4–6 mm de diàmetre. Les 4 llavors de cada fruit les dispersen els ocells. Ilex cassine és una espècie similar.[2][3][4][5]


UsosModifica

Els amerindis feien una infusió amb les fulles i les tiges que rebia el nom d'asio beguda negra (black drink) utilitzada només pels homes en cerimònia que incloien el vòmit. Els seus ingredients actius són realment cafeïna i teobromina,[6][7] i l'efecte vomitiu era degut a la gran quantitat d'aquest beguda que prenien.[2][8]

També és una planta ornamental comuna al sud-est dels Estats Units.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilex vomitoria  
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  1. «Taxon: Ilex vomitoria Sol. ex Aiton». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 09-05-2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 «Yaupon Ilex vomitoria» (PDF). USDA Plant Guide.
  3. «Florida's Hollies». Florida Department of Environmental Protection.
  4. Martin, C.O.; Mott, S.P.. «Section 7.5.10 Yaupon (Ilex vomitoria)». A: U.S. Army Corps of Engineers Wildlife Resources Management Manual (PDF). Vicksburg, MS: U.S. Army Engineer Waterways Experiment Station, 1997. Technical Report EL-97-16. 
  5. Bioimages: Ilex vomitoria
  6. Wilford, JN «Ancient Energy Boost, Brewed From Toasted Leaves and Bark». New York Times, 08-08-2012.
  7. Crown PL, Emerson TE, Gu J, Hurst WJ, Pauketat TR, Ward T «Ritual Black Drink consumption at Cahokia». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 109, 35, agost 2012, pàg. 13944–9. DOI: 10.1073/pnas.1208404109. PMC: 3435207. PMID: 22869743.
  8. Hudson, C. M. (1976). The Southeastern Indians. University of Tennessee Press ISBN 0-87049-248-9.