L'illa Henderson és un atol de corall deshabitat situat al sud de l'oceà Pacífic. L'any 1902 va ser annexat a les Illes Pitcairn que eren una colònia del Regne Unit. L'illa Henderson fa 9,6 km de llargada i 5,1 km d'amplada amb una superfície de 37,3 km². Des de 1988 té la categoria de Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO. No s'hi pot practicar l'agricultura i té poca aigua dolça. Té tres platges a la seva part nord i la resta de l'illa presenta penya-segats de fins a 15 m d'alt.

Infotaula de geografia políticaIlla Henderson
Henderson Island Map.jpg
modifica

Localització
LocationHenderson.PNG modifica
 24° 21′ S, 128° 19′ O / 24.35°S,128.32°O / -24.35; -128.32
EstatRegne Unit
$0territori britànic d'ultramar
Territori britànicilles Pitcairn modifica
Població
Total0 modifica
• Densitat0 hab/km²
Geografia
Part deilles Pitcairn modifica
Superfície37,3 km² modifica
Mesura5 km modifica (Amplada) × 10 km modifica  (Llargada) default
Banyat peroceà Pacífic modifica
Altitud33 m modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Infotaula de geografia físicaIlla de Henderson
TipusIlla modifica
Part deilles Pitcairn modifica
Localitzat a l'entitat geogràficailles Pitcairn modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativailles Pitcairn (Regne Unit) modifica
Banyat peroceà Pacífic modifica
Dades i xifres
Altitud33 m modifica
Dimensions5 (amplada) × 10 (longitud) km
Superfície3.700 ha
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni natural  → ?
Data1988 (12a Session (en) Tradueix), Criteris PH: (vii) i (x) Criteri de Patrimoni de la Humanitat modifica
Identificador487

HistòriaModifica

Les proves arqueològiques mostren que havia estat habitada permanentment per un petit grup de polinesis entre els segles XII i XV.[1] El 29 de gener de 1606, l'illa Henderson va ser descoberta pel portuguès Pedro Fernandes de Queiros, qui li va donar el nom de San João Baptista. El 17 de gener de 1819 l'illa va ser redescoberta pels britànics.

FloraModifica

 
Pandanus tectorius

La vegetació de l'illa no ha estat pràcticament pertorbada. Un bosc baix de 5 a 10 m d'alt cobreix l'illa. Hi ha 51 espècies natives de plantes amb flors, 10 de les quals són endemismes Les espècies arbòries dominants inclouen el cocoter, Pandanus tectorius, Thespesia populnea, Tournefortia argentea, Cordia subcordata, Guettarda speciosa, Pisonia grandis, Geniostoma hendersonense, Nesoluma st.-johnianum, Hernandia stokesii, Myrsine hosakae, i Celtis sp.[2]

FaunaModifica

 
Lloret de Henderson (Vini stepheni), que és endèmic.

ReferènciesModifica

  1. Stefan, Vincent H. «Henderson Island crania and their implication for Southeast Polynesian prehistory». Journal of the Polynesian Society, 2002.
  2. Graves GR. The endemic land birds of Henderson Island, Southeastern Polynesia: Notes on natural history and conservation. The Wilson Journal of Ornithology. 1992;104(1):32–43.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica