Obre el menú principal

Imre Lakatos, nascut Imre Lipschitz (Debrecen, Hongria 1922 - Londres, 1974) va ser un matemàtic i filòsof de la ciència de família jueva que va aconseguir salvar-se de la persecució nazi canviant el seu cognom. En 1956 va fugir a Viena escapant-se de les autoritats russes després de la fallida revolució hongaresa avortada pels soviètics i posteriorment es va establir a Londres, on va col·laborar en la London School of Economics.

Infotaula de personaImre Lakatos
Professor Imre Lakatos, c1960s.jpg
Nom original (hu) Lakatos Imre
Biografia
Naixement 9 de novembre de 1922
Debrecen, Hongria
Mort 2 de febrer de 1974(1974-02-02) (als 51 anys)
Londres, Regne Unit
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Hongria Hongria
Educació Universitat Estatal de Moscou
University of Debrecen Tradueix
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Matemàtic i filòsof
Ocupador London School of Economics
Professors Karl Popper
Influències
Modifica les dades a Wikidata

En els seus inicis es va adscriure a l'escola de Karl Popper. Lakatos, en el que ell anomena el falsacionisme sofisticat reformula el falsacionisme per poder resoldre el problema de la base empírica i de l'escapament a la falsació que no resolien les dues classes anteriors de falsacionisme que ell anomena falsacionisme dogmàtic i falsacionisme ingenu. Lakatos recull certs aspectes de la teoria de Thomas Kuhn, entre aquests la importància de la història de la ciència. Lakatos qüestiona Popper, ja que la història de la ciència mostra que la falsació no és una acció quotidiana dels científics com aquest últim defensava. La confirmació dels supòsits científics també és necessari, segons Lakatos, ja que ens permet tenir-los vigents.

Tingué una enorme influència en la nova filosofia de la ciència del segle XX. Les seves idees sobre rigor, proves, refutacions, conjectures, descobriments, etc., han influït positivament en els nous enfocaments educatius de les matemàtiques actuals.


Contingut

La falsació per LakatosModifica

En La Metodologia dels Programes d’Investigació Científica es mostra contrari a una filosofia de la ciència preescriptiva i aposta per una fórmula descriptiva basada en la història de la ciència. La metodologia exposada en aquesta obra consisteix en una de les tres opcions que es plantegen en l’anomenada Revolució Historicista, juntament amb les de Thomas Kuhn i Paul Feyerabend. Tots tres coincideixen en la necessitat de la filosofia de la ciència en recórrer a la història de la ciència per tal d’establir correctament el funcionament científic i el criteri de demarcació entre ciència i pseudociència. Però allà on Kuhn i Feyerbrand hi veuran un relativisme epistemològic, Lakatos considerarà que l’exposició ha de ser de caràcter racionalista, i que en les obres de Kuhn y Feyerbrand no hi ha motius per establir un criteri de demarcació mínim que permeti distingir allò científic d’allò religiós, cosa que per ell és impensable: ha d’haver una possibilitat d’exposició racional de la ciència i un criteri de demarcació establert.

Analitza les tesis falsacionistes de Karl Popper que separa en dues parts: a la primera l’anomena Falsacionisme Dogmàtic, i el descriu com un tipus d’empirisme no inductivista amb una confiança dogmàtica en la base empírica (psicologisme); a la segona l’anomena Falsacionisme Ingenu i el descriu com falibilista respecte a la base empírica. Segons Lakatos, Popper parteix del primer i va progressant cap al segon al llarg de la seva vida

Plantejarà com a alternativa el Falsacionisme Sofisticat: per Lakatos la falsació consisteix en un triple enfrontament entre dues teories rivals i l'experiència. Les teories rivals es confronten amb l'experiència; una és acceptada i l'altra és refutada. La refutació d'una teoria depèn de l'èxit total de la teoria rival. Així Lakatos planteja una nova unitat d'anàlisi: el programa d'investigació científica (PIC). No pot haver-hi lloc per la falsació sense que hi hagi una teoria millor que superi a la teoria que es pretén falsar. Una teoria és millor que una altre quan compleix tres requisits: (1) explicar adequadament tot allò que ja explicava l’anterior; (2) fer prediccions noves i inesperades que no feia la teoria anterior; i (3) que almenys una part d’aquestes noves prediccions siguin corroborades empíricament.

Els escrits d'Imre Lakatos contenen abundants comparacions de les seves pròpies opinions amb les d'altres autors. Ell mateix destaca aquestes relacions subratllant el seu deute amb Popper. Considera que la concepció que està disposat a defensar constitueix un desenvolupament de les idees popperianes, una versió més evolucionada del falsacionisme, però en aquesta evolució es reconeix la influència que han exercit sobre el pensament de Lakatos els insisius arguments esgrimits per altres filòsofs que qüestionen el model epistemològic de Popper.  


Programa d'investigació científicaModifica

Article principal: Falsacionisme sofisticat

Consisteix en una successió de teories relacionades entre si, de manera que unes es generen partint de les anteriors. Aquestes teories que estan dins d'un PIC comparteixen un nucli ferm o dur (NF). El nucli ferm està protegit per un Cinturó protector (CP) que consisteix en un conjunt d'hipòtesis auxiliars que poden ser modificades, eliminades o reemplaçades per altres noves amb l'objectiu d'impedir que es pugui falsar el nucli ferm. Dins d'un PIC hi ha una heurística negativa i una heurística positiva. La positiva serveix de guia i indica com continuar el programa, consisteix en tots els supósits auxiliars que permeten guiar les teories, són refutables i es poden canviar; en canvi la negativa prohibeix la refutació del nucli ferm. Quan un PIC s'enfronta a anomalies empíriques que teòricament no ha pogut predir es reemplaça per un PIC rival. En el cas que no hi hagi un PIC rival que conservi els elements no refutats del PIC anterior, i alhora tingui solucions per a les noves anomalies, el PIC es queda en etapa regressiva fins que es recupera. Els PIC poden ser degeneratius, quan el programa no prediu fenòmens nous per molt de temps, o progressius, quan el programa té èxit. Lakatos estableix el criteri de demarcació diguent que serán científics aquells PIC progressius, és a dir, aquells que prediguin fets inesperats existosos, mentre que serán pseudocientífics aquells PIC degeneratius, és a dir, que es fonamentin en fenòmens habituals sense aportar cap innovació. Neix doncs en la metodologia de Lakatos la noció contemporània de Progrés Científic.

En Proves i refutacions va exposar que la teoria de Karl Popper segons la qual la ciència es distingeix de les altres branques del coneixement perquè les teories poden ser "falses" en establir els seus creadors uns "falsadors potencials" és incorrecta, ja que tota teoria (com la de Newton, la qual va estudiar en profunditat), neix amb un conjunt de "fets" que la refuten en el mateix moment que és creada.

Això el va portar a considerar que la ciència era incapaç d'arribar a la "veritat", però va suggerir en La Metodologia dels Programes d’Investigació Científica , que cada nova teoria era capaç d'explicar més coses que l'anterior, i sobretot, de predir fets nous que ningú abans ni tan sols s'havia plantejat (com el cometa Halley que va tornar exactament el mateix any en què havia estat calculat utilitzant la teoria de Newton). Encara que això no el distanciava molt del seu amic i col·laborador Paul Feyerabend. Una de les obres més important és la seva obra sobre el Falsacionisme sofisticat.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Lakatos (1978). The Methodology of Scientific Research Programmes: Philosophical Papers Volume 1. Cambridge: Cambridge University Press
  • Lakatos (1978). La Metodología de los Programas de Investigación Científica: Escritos filosóficos 1. Alianza, Madrid

Enllaços externsModifica