Inazo Nitobe
Inazo Nitobe (japonès: 新渡戸稲造, Nitobe Inazō) (Morioka, Província de Mutsu, (avui Prefectura d'Iwate), Imperi Japonès, 1 de setembre de 1862 - Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà, 15 d'octubre de 1933) va ser un escriptor, professor, polític, diplomàtic i quàquer japonès.
  | |
| Nom original | (ja) 新渡戸稲造 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r setembre 1862 Morioka (Japó) |
| Mort | 15 octubre 1933 (71 anys) Victoria (Canadà) |
| Sepultura | Cementiri de Tama |
| Membre de la Cambra dels Pars | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tòquio Escola Agrícola de Sapporo Universitat de Halle |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | lexicògraf, esperantista, economista, polític, escriptor, lingüista, diplomàtic, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Tòquio Universitat Cristiana Femenina de Tòquio Tokyo Bunka Junior College (en)  Universitat de Takushoku Universitat de Kyoto Universitat de Hokkaidō |
| Membre de | |
| Alumnes | Iwanaga Yūkichi (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
  | |
Biografia
modificaVa néixer en un clan samurai, el seu besavi era un estrateg militar i practicà diverses arts marcials, igual que el pare de Nitobe, que ensenyà al seu fill les tècniques del kenjutsu, jiujitsu i sojutsu. Estudià a Sapporo a una escola d'agricultura, a la Universitat Imperial de Tòquio relacions internacionals, als Estats Units a la Universitat Johns Hopkins i a diverses universitats alemanyes. Durant les dues primeres dècades del segle xx va treballar com a professor de dret a les universitats de Kyoto i Tòquio. Quan va emmalaltir a l'edat de 37 anys, escrigué la seva obra més reeixida: Bushido: The Soul of Japan (1905).
El 1920 fou nomenat sotssecretari de la Societat de Nacions, en qualitat de la qual cosa va prendre part al tretzè Congrés Mundial de l'Esperanto, celebrat a Praga el 1921. Posteriorment, presentà a l'Assemblea de la Societat de Nacions un informe sobre l'estat de l'esperanto al món, recomanant-ne la promoció com a eina per superar les barreres lingüístiques, que ell veia com una amenaça a la pau mundial.[1] Tot i que comptava amb el suport d'un bon nombre de delegats, la idea no prosperà per l'oposició francesa.[2]
Durant els anys 1930 i fins a la seva mort va ser molt crític amb el militarisme del Japó. Aprofitant la seva experiència internacional, intentà intervenir en el conflicte entre Estats Units i Japó i contribuir a la distensió de les relacions entre els dos països.
En l'actualitat, una associació que porta el seu nom es dedica a vetllar pels drets lingüístics com una part fonamental dels drets humans.[3]
Enllaços externs
modifica
- Nitobe Association Arxivat 2014-09-11 a Wayback Machine.
- Nitobe Memorial Garden Arxivat 2006-09-26 a Wayback Machine.
- The Nitobe Inazo Memorial Library Arxivat 2008-06-14 a Wayback Machine.
Referències
modifica- ↑ «Esperanto and the Language Question at the League of Nations» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-10-29. [Consulta: 9 setembre 2014].
- ↑ Suzuki, Tadanobu. Bridge across the Pacific : the life of Inazo Nitobe, Friend of justice and peace (en anglès). Argenta Friends Press (Canadian Quaker pamphlets 41), 1994. ISBN ISBN 0-920367-36-4.
- ↑ «Nitobe Association». Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 11 setembre 2014].