Obre el menú principal

Sensesostre

(S'ha redirigit des de: Indigència)
Sensesostre a París.

Les persones sensesostre són individus que viuen al carrer en una situació d'exclusió social per motius de pobresa, sigui per un estat d'indigència o per una catàstrofe natural sobtada. No inclou el nomadisme, l'okupació o fenòmens voluntaris. Sovint s'inclou en el terme el de persones sensellar en què no es disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat.[1]

Segons FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions Nacionals) defineix el concepte sensesostre de la següent manera: persones que no poden accedir o conservar un habitatge adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per raons econòmiques, altres barreres socials, o bé perquè presenten dificultats personals per portar una vida autònoma.

Es calcula que el problema afecta uns 100 milions de persones,[2] especialment a països subdesenvolupats o àrees urbanes, de les quals més de 30.000 són a Espanya.

El dret a l'habitatge és contemplat com a dret humà fonamental de segona generació, recollit entre altres a la Constitució espanyola. La matisació de tenir un habitatge digne ha estat el lema de moviments antiespeculatius a principis del segle XXI.

La indigència és un estat de pobresa absoluta en el qual l'individu és incapaç d'obtenir els mitjans mínims per procurar-se aliments diaris. La indigència perllongada acaba provocant el fenomen del sensesostre, pel qual la persona perd casa seva per no poder mantenir-ne les despeses. Està associada a la mendicitat, ja que com no es tenen ingressos, usualment per manca de treball, es recórre a l'almoina o l'ajuda social per subsistir.

HistòriaModifica

El concepte “sensesostre” té el seu origen des del Neolític, quan es van diferenciar els agricultors i els ramaders, dels artesans i dels comerciants. S’ha establert també una divisió social, segons el grau de riquesa. Tot i que tenen poc a veure les necessitats d’aleshores amb les actuals, la societat estava i està dividida segons el nivell de riquesa, ja que aquest és un dels factors destacats per a tenir una vida satisfactòria o com a mínim digna: de les economies individuals, actualment, en depèn l’accés a la salut, a la formació etc.

Històricament la gent sensesostre es reunia a les ciutats, anomenats alguns cops com a pidolaires perquè vivien de l'almoina. Aquests pidolaires podien causar problemes d'ordre públic pel seu nombre o pels mitjans per demanar diners als vianants, de manera que van sorgir les primeres lleis reguladores que donaven permisos oficials per ser captaire o fixaven els llocs i els modes que podien ser emprats.[3] Aquestes ordenances constitueixen els primers documents on es menciona aquest fenomen com un problema social, encara que dins de la pobresa general.

El concepte actualment conegut de "sensesostre" no ha estat present sempre sinó que des dels anys 40 ha anat canviant.

  • "Vagos i maleantes": terme utilitzat durant la dictadura franquista i fins a finals de la dècada dels setanta. La definició d'aquesta paraula era directament associada a la violència i delinqüència. Es creia que aquesta situació d'exclusió social era elegida per les mateixes víctimes.
  • "Indigent":[4] aquest concepte va substituir a l'anterior fins a mitjans dels anys 80. Seguia tenint un significat despectiu i es va establir sota el criteri de l'economia de les persones.
  • "Transeünt[5]": terme que va substituir al concepte "indigent" fins als anys 90. Per primera vegada el significat no té res a veure amb els criteris econòmics sinó que segueix una pauta de conducta. Se'ls anomena així a les persones nomades etc.
  • "Sense sostre o sense llar": terme utilitzat en l'actualitat. Actualment aquest concepte ja no té connotacions de violència sinó que té relació amb la manca d'habitatge per diferents motius socials.

A partir del segle XVI es va intentar dotar d'habitatge a aquestes persones per part de l'Estat. Al segle XIX van aparèixer les primeres organitzacions dedicades a ajudar a aquest col·lectiu de manera permanent, fet que continuaria durant el segle XX. Un exemple a Catalunya va ser: Arrels Fundació.

Al llarg de la història s'ha pogut anar avaluant el nombre de casos de persones sense sostre, creant així les següents taxes:

  • El 2014 s'estimà que hi ha unes 40.000 persones sensesostre a Espanya.[6]
  • El 2017 Espanya, va finalitzar l'any amb una taxa del 21,6% de la població sensesostre i com a conseqüència en exclusió social.

FEANTSA (Federació Europea d’Organitzacions Nacionals que treballen amb les Persones sense Llar) constata que, des dels anys 90, s’ha produït un augment significatiu del nombre de persones en situació de sense llar i, a la vegada, entre aquest col·lectiu s’ha presentat un augment de les dones, infants i de persones immigrants en situació administrativa irregular i que, a més a més, d’aquests darrers, més d’un 70% són menors de 40 anys.

Perfil dels i les sensesostresModifica

Com tot terme, neix i evoluciona, per aquest motiu la concepció "sensesostre" també ha patit aquesta evolució.

El perfil tradicional d'una persona sense llar és: home, d'edat adulta i avançada, solter, amb problemes d'alcoholisme o d'altres substàncies, d'origen social desfavorit i de nivell baix formatiu i educatiu.

El nou perfil de les persones sense llar però, s'ha modificat. Avui dia és: home adult separat o divorciat, home jove amb problemes familiars, homes i dones joves i adults drogoaddictes o ex drogoaddictes, dones i joves que han patit maltractaments, separacions o divorcis de major nivell educatiu i cultural, malalts mentals i immigrants.

Sexe i edat.Modifica

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística Espanyol, el 82,7% de les persones sense llar són homes i l'edat gira entorn dels 39 i 60 anys.

Nivell d'instrucció i professió.Modifica

A partir de les dades extretes del projecte “El cel per teulada”, el nivell d’instrucció de les persones sense llar és realment sorprenent, ja que hi ha aspectes que normalment no concorden amb la idea general de persona sensesostre. Un 10% d'aquests afectats, tenen el BUP i el COU i a més, una Formació Professional. D'altra banda hi ha persones que tenen estudis universitaris; això sí, el grup és molt reduït. D’acord amb les dades del 2005 de la Fundació Arrels, podem afirmar que el 65% tenen estudis secundaris i que el 13,3% en tenen de superiors. D’altra banda el nivell d'analfabetisme no és gaire elevat però la qüestió és que existeix.

Situació laboral.Modifica

Les persones sensesostre no acostumen a ser les més afortunades en tenir una feina i un salari digne. Segons l’enquesta de l’INE, una gran part són aturats, gairebé tres quartes parts del total dels afectats per aquesta situació. També però, cal sumar els inactius d’estar jubilat, en situació d’invalidesa o d’altres causes, hi ha una població severament marginada del mercat de treball i amb poques possibilitats d’obtenir prou mitjans per pagar l’allotjament.

Tot i les feines precàries, es considera que una petita part està activa. Aquestes feines no són gaire valorades i no permeten sortir d'aquesta situació a aquestes víctimes. Sovint són treballs relacionats amb la construcció i la venda de ferralla.

Indigència a CatalunyaModifica

A Catalunya, a causa de la seva gran extensió, és impossible assabentar-se del nombre exacte de persones que dormen al carrer.

  • En diversos estudis sobre aquests casos, s'ha demostrat que hi ha un gran nombre de persones que no tenen un sostre per viure, concretament 1.285 persones. Els 10 municipis on hi ha més nombre de sensesostre són els següents: (Terrassa, Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Tarragona, Lleida, Mataró i Reus).

Des de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, s'han destacat algunes dades sobre la indigència i el mal allotjament a Catalunya.

  • 5.433 persones viuen a la intempèrie, o bé en centres de baixa exigència. Gairebé el 90% d’aquestes persones són homes i la majoria tenen entre 35 i 64 anys. Més de la meitat són catalans i gairebé el 60% no té ingressos a causa de la seva exclusió social davant del sistema.
  • 8.634 persones no tenen possibilitat de tenir habitatge propi, és a dir, són adults que viuen en albergs o menors que viuen en centres d’acollida.
  • 26.705 persones resideixen en habitatges pèssims; les seves condicions són negligents i molts tenen problemes per pagar el lloguer, amb una ordre de desnonament [7]o bé en casos extres pateixen altres situacions com violència domèstica.[8]
  • 7.682 persones viuen en habitatges inadequats i il·legals com assentaments [9]i barraques,[10] sense subministraments bàsics o sobre ocupats moltes vegades pel gran nombre de persones sensesostre.

A Barcelona hi ha unes 3.600 persones sense llar. Aquestes dades s’actualitzen de manera periòdica, gràcies a l’organització del recompte de persones que dormen al carrer que impulsa la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar des de l’any 2008.

Des de l’últim recompte realitzat el maig del 2018 es sap les dades següents:

  • 956 persones viuen, com a mínim, als carrers de la ciutat. Aquesta xifra ha augmentat fins a un 45% més respecte fa deu anys.
  • 2.099 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen i tenen accés a la ciutat.
  • 536 persones viuen en assentaments (indrets urbans públics ocupats per la gent que viu al carrer)

De les 956 persones que viuen al carrer a Barcelona, s'han obtingut dades significatives sobre la localització d'assentament, s’ubiquen sobretot a quatre districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí.

Algunes dades importants que cal destacar sobre el cens i la gent sense sostre que hi ha a Barcelona són:

  • El 59,8% de les persones fa un any o més que dormen al carrer.
  • El 41% diuen tenir problemes de salut física a causa de la situació que pateixen.
  • El 46% afirmen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos.
  • El 30,5% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal i, en el cas de les persones més vulnerables, aquest percentatge augmenta fins al 71,9%.

CausesModifica

Una persona sensesostre no acaba al carrer d'un dia per l'altre, la seva situació va deteriorant amb el pas del temps i té a veure amb moltes causes: algunes depenen de la mateixa persona i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim. Diversos factors combinats poden convertir una persona en sensesostre.

Quan parlem de les causes que fan que una persona acabi sent un sensesostre, no ens referim solament a un condicionant, ja que va lligat a altres raons socials. Per això podem trobar les següents causes:

  • Causes estructurals: Relacionades amb els àmbits laboral i el consum-renta. Els factors de vulnerabilitat i exclusió social són: la situació econòmica (Atur sobtat dels mantenidors de la família, pèrdua de feina,. ), el mercat immobiliari (preu del lloguer, desnonaments), que fa impossible que les famílies amb sous baixos hi puguin accedir, la precarietat laboral, la mancança total o parcial de recursos econòmics (pobresa), precarietat i la dependència de la protecció Social i en moltes ocasions la no protecció d'aquesta Seguretat Social.
  • Causes institucionals: Vinculades amb la rigidesa dels Serveis Socials,[11] els mecanismes d'ajut i els procediments institucionals. Algunes de les situacions podrien ser: el no empadronament a la ciutat de residència, no tenir papers oficials del país, etc.
  • Discriminació o absència d'un estatut [12]legal: Relacionades amb les situacions particulars que poden viure les persones immigrades i algunes minories.
  • Causes relacionals: Tenen relació amb la situació familiar i a la xarxa social que la persona té com a suport; per exemple, un divorci o la mort d'un familiar, violència domèstica, abandó o internament, pràctica de la prostitució, toxicomanies,[13] ludopaties [14]o malalties mentals greus. També poden tenir elació amb problemes amb la justícia i el racisme i la discriminació.
  • Causes naturals: Causades per l'aparició de desastres naturals que destrueixen la casa que serveix de refugi habitual o guerres entre d'altres.

Vida i salut dels sensesostreModifica

Els sensesostres com bé diu el nom són aquelles persones que no tenen una adquisició d'un habitatge digne. En moltes ocasions aquest gran col·lectiu busca un lloc on poder refugiar-se i protegir-se de la seva salut física. Sovint, es concentren en barraques, aquesta forma d'organitzar-se s'anomena barraquisme.[15]

Una altra alternativa que tenen aquesta gent en exclusió social és concentrar-se en pisos il·legals.
Si parlem d'aquestes persones afectades i ens referim a la qualitat de vida que tenen ens trobem que estan excloses i que no tenen els mateixos drets que la resta de societat ; així doncs, la realitat d'aquestes persones és un altre a la que molta gent viu.

Segons l'ONU, totes les persones tenim dret a: treball, educació, salut (sanitat), habitatge digne, protecció social, alimentació i desenvolupament de la personalitat i creixement personal.

Aquest dret actualment no és igualitari, ja que moltes d'aquestes persones no tenen la possibilitat de gaudir-ne per diferents circumstàncies que s'han trobat al llarg de la seva vida; així doncs, es diu que hi ha persones excloses dels seus drets.

Segons la Constitució Espanyola, en l'article 47, exposa el dret a un habitatge digne i adequada.[16]

Salut dels sensesostreModifica

Els sensesostre acostumen a presentar problemes de salut i addiccions, especialment a l'alcohol. Les malalties més habituals es poden classificar en 3 grups:

  1. Malalties infeccioses: produïdes per microorganismes virus com la verola, fongs com el peu d'atleta i altres malalties.
  2. Malalties cròniques: tuberculosis,[17] hepatitis crònica..
  3. Malalties mentals i d'addiccions: alcohol, substàncies estupefaent: heroïna, cocaïna, cànnabis, etc

Tal com hem dit, les situacions de les persones "sensesostre", s'agreugen amb l'aparició del consum de certes substàncies. Les més comunes entre aquest col·lectiu són: alcohol, tàbac i drogues.

  • Alcohol: L’alcoholisme no és l’única causa per arribar a viure al carrer. En moltes ocasions pot ser-ne conseqüència i hi ha casos en què la persona no consumeix res. Moltes d'aquestes persones comencen a beure perquè volen evadir-se, deixar de passar fred i no pensar que els poden agredir. Segons l'Institut Nacional d'Estadístiques, afirma que gairebé un 37% de la població sense sostre és consumidora d'alcohol. Moltes d'aquestes persones abans de caure en aquesta situació s'exclusió social, ja ho eren. Les persones alcoholiques sensesostre, en un dels estudis de l'INE, es va afirmar que consumien gairebé entre 5 i 6 gots d'alcohol sota la justificació d'evadir-se del problema que estan patint.
  • Tàbac: Segon consum comú de les persones sense sostre. Estudis de la Fundació Jaume Bofill[18] afirmen que gairebé un 67,2% de la població que pateix aquesta situació d'exclusió social és fumadora compulsiva. L'esperança de vida d'aquest col·lectiu malauradament es redueix fins a gairebé 20 anys menys de vida que la resta de persones; això s'explica, per l'augment de consum de tàbac i altres substàncies que dificulten un estil de vida correcte, a més, cal sumar-li les malalties que ja pateixen pel simple fet de viure al carrer.
  • Altres substàncies estupefaents: D'acord amb les dades obtingudes en l'anterior estudi de la Fundació Jaume Bofill, també es va investigar el consum de drogues en aquest col·lectiu. Des de la Fundació es va determinar que les substàncies més consumides eren el consum de la marihuana o haixix juntament amb les pastilles per dormir o tranquil·litzants, seguides de la cocaïna, l'heroïna

Quan parlem de salut, no ens referim solament a les addiccions com a malaltia fonamental per la qual aquestes persones no tenen llar. Salut, també inclou l'estil de vida i l'alimentació; altre punt preocupant entre aquest col·lectiu.

Malauradament una situació comporta una conseqüència, i és evident que els sensesostre arran del seu baix nivell econòmic, pateixen penúries a l'hora de poder menjar. Per aquest motiu, l'alimentació i l'estil de vida són dos conceptes que van lligats de la mà.

L'alimentació dels sensesostre realment és una data preocupant; més de la meitat de les víctimes no tenen la possibilitat de realitzar les menjades corresponents per tenir una bona salut. Sovint, busquen als contenidors dels supermercats menjar; gairebé sempre, però, caducat o en mal estat.

Aquesta situació fa que l'estil de vida d'aquestes persones també sigui alarmant, moltes d'aquestes pateixen malalties a causa de la poca ingesta d'aliments.

Actualment un 50% de la població sensesostre declaren no tenir targeta sanitària, no són conscient de la necessitat de tenir aquesta documentació, i de la facilitat d'aconseguir-la.

Tot i que acostumen a ser persones que viuen soles, es poden agrupar temporalment en parcs o refugis per dormir. Els llaços familiars i socials previs, però, s'han perdut en el procés d'indigència.

Per intentar sortir de la seva situació, a vegades busquen una feina, sovint precària (a França es calcula que el 30% té treballs esporàdics).[19] La majoria dels sensesostre són homes[20] i gairebé la meitat té fills si bé no viu amb ells.

Possibles recursosModifica

El terme sensesostre, és de caràcter molt ampli; tots els sensesostres no han arribat a una situació d'exclusió social[21] de la mateixa manera, ni pels mateixos motius, per tant els recursos han d'anar destinats a resoldre el problema de cada persona segons el nivell d'afectació, de gravetat...

Per tal d’abandonar la situació precària que viuen aquestes persones, és necessari començar per trobar un sostre on puguin viure i des d'aleshores seguir construint un nou futur per incorporar-les a la societat. Per aquests motius, arreu de Catalunya es realitzen cursos gratuïts d’aprenentatge bàsic per a després optar a feines proposades per l’ajuntament. D'aquesta manera es treballa per la inclusió d'aquestes persones. La majoria d'aquestes feines són treballs temporals i mal remunerats, però proporcionen una sortida digne per aquestes persones.

Actualment la societat cada vegada està més conscienciada d'aquest problema que afecta molta gent i que es pot arribar a caure en l'exclusió social molt fàcilment. Per aquest motiu, hi ha més institucions voluntàries per ajudar a aquestes persones.

Aquestes institucions se centren bàsicament en l'acompanyament de la persona: realitzen un tracte personalitzat amb una flexibilitat a l'atenció, defensen aquest col·lectiu de les situacions de vulnerabilitat i violència que sovint pateixen.

Podem trobar a persones amb diferent situació d'exclusió social, per això es treballa de manera diferent a una persona que la seva situació sigui més greu (alcoholisme, drogues...)

Les persones que es troben en aquest primer grup "situacions menys greu, fora d'addiccions ni alcoholisme" es treballa amb un pla més directe a la inserció [22]a la societat.

Aquest programa el que fa és treballar primerament amb aquestes persones, per dotar-les de certs coneixements i habilitats (si és que no en tenen), després se'ls ajuda a formar part d'una societat digne, buscant-los un habitatge digne i una feina que els hi pugui servir de motivació per tirar endavant amb aquesta situació.

Les persones que es troben en situacions més greus "exclusió social i addiccions a l'alcohol i les drogues, el primer pla que s'engega és la desintoxicació d'aquestes substàncies que perjudiquen la inclusió a la societat. Un cop s'ha dut a terme aquesta ajuda , segueixen amb el mateix programa o intervenció que les persones que no estaven en risc d'addicions.

Malgrat això, el grau de reincidència és bastant elevat i finalment no són capaços de completar una formació bàsica i tornen al mateix punt on estaven; l'exclusió social.

Les millores en els darrers dos anys, s'han vist reduïdes gràcies a l'aparició de programes públics i privats d'atenció a persones excloses, especialment a persones sensesostre on han participat institucions bàsicament per la cobertura de necessitats primàries (habitatge, menjar i vestimenta).

Aquestes institucions han estat: estructures organitzatives religioses i de caritat: menjadors social i Esglésies i sistemes de benestar social i de lleis de protecció social.

ONGModifica

Malauradament aquesta gent que es troba en exclusió social no compten amb ajudes socials, i són poques les persones, organitzacions o institucions  que es disposen a ajudar-los. Les ONG avui dia, tenen un paper molt important en la intervenció d’aquestes persones, el seu objectiu principal és millorar la qualitat de vida i reinserir-los en la societat perquè puguin tenir els mateixos drets i oportunitats que la resta de la gent.

El novembre del 2005 es va crear una Xarxa d’Atenció a Persones Sense Sostre per tal de recuperar la seva autonomia total. Van participar un total de 37 entitats, entre elles cal destacar la Creu Roja a Barcelona i Sant Joan de Déu (fent serveis socials).

Actualment són moltes les ONG que lluiten per erradicar aquestes situacions, d’entre les quals cal destacar la següent per la seva implicació i repercussió que té dins de la societat:

  • (ONG Arrels a Barcelona[23]), Arrels a Barcelona va sorgir l'any 1986, arran de la situació social i econòmica que Barcelona estava patint en aquella època. Els membres d'aquesta ONG són exactament 63 persones treballadores, prop de 400 persones volunta/es i 4.300 persones sòcies i donants que actualment treballen amb un únic objectiu: que ningú dormi al carrer.

Des de 1987 han donat suport a més d’11.500 persones sense llar, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària.

La seva missió es basa en:

  • L'acompanyament i atenció a persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió cap a una situació la més autònoma possible.
  • Sensibilització i conscienciació a la ciutadania respecte a problemes a la pobresa al nostre entorn.
  • Denuncia a situacions injustes i l'aportació de solucions a les administracions i a la societat civil.

Actuacions d'Arrel de Barcelona:

Arrels de Barcelona actualment és l'ONG més important a Barcelona relacionada amb la gent sensesostre, això és un fet que es demostra per les múltiples actuacions que realitza amb la gent més necessitada:

  • Suport emocional a les persones sense sostre; de manera rutinària, cada dia els grups de voluntaris es distribueixen per les zones de Barcelona més afectades per la gent sense llar. El que volen aconseguir amb aquesta actuació és que les persones sense sostre tinguin un vincle de confiança amb aquests voluntaris perquè puguin sentir-se escoltats, i així conèixer més profundament la situació de cadascuna d'aquestes persones amb el fi d'oferir unes alternatives i de millorar el seu estat social.
  • Recerca d'allotjament adequat a les necessitats de les persones sense llar: no totes les persones sense llar, volen canviar el seu estil de vida, per diversos motius (creació d'un vincle proper amb les persones que comparteixen espai a les nits, etc.) per això en aquesta actuació el que es fa és buscar un pis compartit, individual o la planta zero de l'edifici Arrels de Barcelona perquè aquelles persones que vulguin viure sota un sostre, tinguin la possibilitat de millorar el seu estat d'exclusió social i s'integrin més fàcilment a la societat.
  • Recollida d'avisos de la ciutadania: Gràcies a un localitzador, recullen aquells avisos de gent sense llar que passen les nits a la intempèrie. Si la persona sense llar resideix a Barcelona, s'activa l'equip de carrer i s'organitzen per treballar amb altres institucions per coordinar de la millor manera la situació de la persona afectada, per tal de solucionar aquesta problemàtica.
  • Assessorament jurídic: Sovint les persones que resideixen al carrer desconeixen els seus drets i els seus deures. Des de l'ONG Arrels de Barcelona treballen per informar-los d'aquests aspectes. Gran part d'aquest treball va dirigit als actes inconscients que realitzen les persones sense llar al no tenir un sostre on viure (dormir, beure alcohol o orinar al carrer). També en aquest assessorament jurídic es posa molt èmfasi en la violència física; malauradament gran part d'aquestes persones que viuen al carrer han afirmat que han estat víctimes de violència física i/o verbal.
  • Sensibilització als joves: Per l'ONG Arrels de Barcelona, la sensibilització és el punt clau pel qual la societat pot començar a ajudar; una societat no sensibilitzadora no pot aportar cap bé en aquests aspectes. Per això des d'Arrels s'ofereixen visites a les escoles i als instituts, dirigides per voluntaris/es i amb els relats de persones que han viscut al carrer compartint els seus testimonis.

L'objectiu clar d'aquestes visites és fer prendre consciència als més joves sobre l'impacte i les delicades d'aquest tema i intentar que d'una manera o altra ajudin a aquestes persones a sortir d'aquestes situacions.

Indigència a la culturaModifica

Els sensesostre apareixen per primer cop com a personatge rellevant a les novel·les del naturalisme. Abans eren personatges secundaris d'algunes obres literàries però no es tractava la seva situació de forma específica. El conte popular de La venedora de llumins és l'antecedent més clar d'aquest interès. L'obra teatral Els baixos fons de Maksim Gorki recull aquesta tradició.

Al cinema, la pel·lícula de Charlie Chaplin The little tramp (1914) presenta un heroi tràgic que manté la seva dignitat malgrat la seva situació d'indigència. Ken Loach va reprendre el tema a Cathy, come home (1966), que també esdevé tema central a La recerca de la felicitat, amb Will Smith. Els documentals s'han apropat al col·lectiu en diverses ocasions al llarg de tot el segle XX.

Altres exemples cinematogràfics són:

  • Sense sostre, dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido i coproduïda per Alhena Production i Atiende Films. (2018), presenta la situació en fets reals d'una persona que viu al carrer.
  • Sense sostre ni llei, dirigida per Agnès Varda l'any 1985.
  • Vides sense sostre, dirigida per Ferran Pla (2013)

En l'àmbit documental trobem diversos reportatges relacionats també amb els sensesostre, un exemple que va tenir un gran impacte televisiu va ser: Reporteros 360: Personas sin hogar, presenta diverses situacions de gent sensesostre.

Actualment, i cada vegada més s'han trobat exemplars literaris com: Sin Techo, Caminando en un mundo que prohíbe sueños, de Lagarder Danciu on recull testimonis, realitats i somnis de les persones 'sense sostre.

Fent una anàlisi de la indigència dins de la cultura; entesa dins del cinema i en gran part de la literatura, podem veure que cada cop el terme "sensesostre", està dia a dia més present, que queden emmarcats com s'ha demostrat en la cultura actual.

Indigència a l'educacióModifica

Sovint, els infants són les principals víctimes d'aquestes situacions. Molts d'aquests no tenen accés a l'escola per diversos motius: no disposen de documentació pròpia del país, no estan empadronats a la ciutat que estan vivint, no entenen l'idioma o bàsicament perquè han viscut des de ben petits en exclusió i els seus progenitors no tenen la possibilitat ni donen possiblement la importància que té que els seus fills vagin a l'escola; no per la seva voluntat, sinó perquè mai se'ls hi ha donat l'oportunitat de veure quan és d'important un centre educatiu per la formació i l’educació dels seus fills.

Diversos investigadors del Departament de Psicologia Social de la Universitat Complutense de Madrid han portat a terme diversos estudis sobre la formació de les persones sense sostre i han extret la següent dada: gairebé un 65% de les persones afectades tenen estudis de secundària i un 13% estudis universitaris però que malauradament han arribat en aquesta situació per causes socials.

Així doncs, un cop més es desmantella el fas prejudici que totes les persones sense sostre no tenen estudis i que pateixen aquesta situació per la seva manca de cultura. En moltes ocasions sí que és el cas, però com s’ha pogut comprovar, no és la causa predominant.

Així doncs, la conseqüència que pateixen els fills d’aquestes persones és un gran absentisme escolar, ja que no tenen possibilitats d’accedir a una escola ordinària.

És per això que s'han creat centres on els infants de famílies amb risc d'exclusió puguin assistir a classes per evitar l'abandonament escolar i siguin cuidats d'una millor manera, amb més facilitats. A part de fer activitats lúdiques, els infants reben educació en valors, fan esport i mantenen una dieta equilibrada. També alguns disposen de beques menjador, i programes de treball on se'ls ensenya com aprendre un nou ofici i d'aquesta manera tenen una inserció més fàcil al món laboral.

L'objectiu principal, a part de formar al subjecte com a una persona, és que creixi en un entorn segur i que sigui feliç com la resta d’infants.

Però, també és una realitat evident que no tots els infants tenen aquesta possibilitat d’accedir en aquests centres d'intervenció educativa; molt allà on viuen no tenen aquest recurs.

Així doncs, els problemes s'agreugen a mesura que la situació empitjora. El fet de no anar escola pot provocar a aquestes famílies nombrosos problemes, dels quals cal destacar els principals:

  1. Aparició d’analfabetisme: no saber llegir ni escriure en edats primerenques provoca que hi hagi un endarreriment considerable en l’educació de l’infant, portant en moltes vegades que acabin patint la mateixa situació dels seus pares de grans a causa de l’absència de formació.
  2. Manca de relacions amb la societat: sovint les relacions que poden mantenir aquests infants són limitades, ja que solament se socialitzen amb altres infants que pateixen aquestes circumstàncies.
  3. Absència de treball laboral en un futur: és la conseqüència més comuna entre els sense sostre. Possiblement aquests infants en un futur si no reben una ajuda educativa per formar-se acabaran treballant en feines precàries la qual cosa els comportarà a no tenir feina a causa de la seva poca formació quan eren joves.

Quan ens referim a educació, no ho fem solament referint-nos a les habilitats educatives que es donen en un centre educatiu, sinó que també fem referència a aquelles actituds que des de ben petits ens han inculcat des de l’escola o bé des de l’àmbit familiar.

És una realitat que els prejudicis sobre les persones sense sostre són evidents, i també és una realitat que la societat etiqueta aquestes persones sovint sense saber certamen si allò que estan dient és veritat sobre aquest col·lectiu.

Per això a continuació parlarem sobre els prejudicis i els mites que dia a dia aquestes persones estan sotmeses.

Prejudicis:

  • “Tots són alcohòlics”: L'alcoholisme o el consum de drogues no són l'única causa per la qual aquestes persones són víctimes d'aquesta situació. En moltes ocasions poden ser-ne conseqüència, d'altres però, la persona no és consumidora d'aquestes substàncies i ha patit aquest problema per altres causes, com ara algunes altres malalties.


  • “No volen anar als albergs[24]”: Sovint moltes persones sense sostre, prefereixen dormir al carrer per diverses raons: en albergs, no se senten còmodes i la quantitat de requisits que els hi exigeixen fan que prenguin aquesta decisió. Dormir en un recurs temporal que implica compartir l'espai amb molta gent, manca d'intimitat i tranquil·litat i haver de deixar fora els embalums i els animals de companyia.


  • “No volen treballar” No és veritat que aquestes persones estan al carrer perquè no vulguin treballar, sinó que moltes d'elles treballen, però el sou és tant precari que no els hi permet tenir uns ingressos per permetre's un allotjament. D'altres, a causa de la seva salut fràgil, o als seus estudis, no són els millors candidats per optar segons a quines feines de treball.


  • “Són immigrants que s’aprofiten de la situació” A Barcelona el 2017, el 33,5% de les persones que vivien al carrer tenien nacionalitat espanyola, un 38,3% eren comunitaris i el 24,9% extracomunitaris, per tant aquest prejudici és fals. El petit percentatge de persones immigrants que no tenen un sostre és a causa de les dificultats administratives per adquirir documentació, l'idioma. La discriminació pel fet de ser estrangeres implica que moltes persones immigrants es trobin en una situació més fràgil respecte la resta de la població.


  • “Ells s’ho han buscat” Les causes poden ser molt diverses i inesperades, poden ser personals com la mort d'un familiar, o bé per moviments migratoris els quals a l'arribar al nou país, es troben amb moltes dificultats per adaptar-se a la llengua o fins i tot a la societat.


  • “Són incívics i violents” Incívic, que té manca de civisme. Violent, que obra amb violència, que implica violència. Sovint aquestes persones són etiquetades amb aquestes paraules pels seus actes. El que no sap la societat és que no són tal com se'ls anomena. Recorren a aquest acte per necessitats; perquè no els hi queda cap altra que dormir al carrer, fer les seves necessitats en llocs públics i estar sotmesos a certes accions violentes per parts de la societat. Respecte a la violència és un prejudici fals, diversos estudis han afirmat que gairebé més de la població sense sostre, exactament un 60% han estat víctimes de violència, així doncs es demostra que són més pacífics els sense sostre i no com la societat pensen que són.


  • “Viuen al carrer perquè volen” Realment ningú voldria viure al carrer. Això es veu donat perquè les ajudes són insuficients o perquè les mateixes persones no hi han sabut demanar ajuda a externs. Els serveis socials o equips del carrer haurien de parar més atenció a aquestes persones necessitades.


També cal parar atenció als falsos mites que la societat ha plantejat sobre aquestes persones i es necessària que la societat sigui crítica i es plantegi veritablement que no tots els mites són així, sinó que es plantegen d’aquesta manera per justificar una situació tan preocupant com la dels sense sostre.


  • “Hi ha recursos suficients perquè ningú hagi de viure al carrer” Quan es parla de recursos s'entenen alberg, menjadors socials, etc. Però són insuficients i moltes persones es veuen forçades a recórrer llargues distàncies per arribar a un d'aquests recursos. També, el que fan és cobrir les seves necessitats temporalment i no permanentment.


  • “Nosaltres sabem què els convé”: El dret a decidir és un dret bàsic, per aquest motiu, cap persona pot decidir per una altra en el seu estil de vida. Solament una persona que viu o que ha viscut al carrer té capacitat per decidir el que és bo o dolent per a ell. La vida d'una persona sense sostre no és ni més ni menys valuosa que la d'una altra que no està patint ni ha patit aquesta situació. Els professionals de Serveis Socials [25]sovint adopten un paper que no els hi pertoca, en moltes ocasions decideixen que fer amb aquestes persones en comptes d'escoltar més.


  • “Si ja no els veig al carrer és que el problema s’ha solucionat”: El procés no acaba quan la persona aconsegueix viure en una llar, sinó que ha de crear-se una confiança i s'ha d'adaptar a la nova forma de vida. La seva salut ha de millorar i el més important, ha de poder mantenir el seu habitatge. Això comporta un canvi molt brusc en la manera de viure de la persona i ha de ser capaç de portar la situació correctament.


  • “Les persones demanen ajuda a Serveis Socials” A vegades les persones sense sostre, demanen ajuda a serveis socials, ja que porten un període llarg vivint al carrer i no els hi queda cap altre per poder sobreviure. Del que no es parla tant és de quin percentatge reben ajudes, a Barcelona, l'any 2017, un 54,4%; més de la meitat de persones no van estar ateses per un treballador social bé per la desconeixença del cas o bé per la manca de recursos.


  • “Viure al carrer a Barcelona és molt fàcil”: Més que viure al carrer es podria dir sobreviure al carrer, ja que l'exposició als perills és imminent. Depenent del clima del lloc on estigui pot ser més fàcil o difícil, però el fet de viure a la intempèrie i haver de suportar la climatologia, en alguns casos adversa, és tot un repte. I no parlem d'altres persones que han patit maltractes per viure al carrer.


  • “És un problema sobretot de ciutat”: És impossible saber exactament quantes persones dormen al carrer i com es reparteixen en els territoris. Barcelona és un dels municipis que té més persones comptabilitzades; 1.026 persones dormen al carrer, 1.954 a albergs i recursos públics i privats i 415 en assentaments, segons les xifres de l'últim recompte. El problema, però, existeix a altres municipis que necessiten dotar-se de recursos i atendre les persones que dormen al carrer sense que aquestes hagin de marxar a un municipi més gran que les ajudi; malauradament en moltes ocasions els sense sostre es veuen afectats per aquesta situació i han de marxar a altres grans ciutats a la recerca d'una vida millor.


  • “És impossible que ningú no dormi al carrer”: Un dels grans mites a desmuntar, si les polítiques treballessin per solucionar aquest problema, passaria com és el cas de Finlàndia, que gairebé ha aconseguit el repte #ningúdormintalcarrer,[26] implementant una estratègia nacional per abordar el sensellarisme i amb solucions que es fixen en l'habitatge estable.


Tant els prejudicis com els falsos mites, fan que la societat encara estigui més apartada d'aquest col·lectiu per aquestes etiquetes que els hi posen sense saber veritablement si són d'aquesta manera o no.

ReferènciesModifica

  1. Diccionari del Termcat
  2. Capdevila, Gustavo, "HUMAN RIGHTS: More Than 100 Million Homeless Worldwide", IPS, Geneva.
  3. Marjorie Keniston McIntosh (1998). Controlling Misbehavior in England, 1370-1600. Cambridge University Press. ISBN 0-521-89404-2
  4. «Indigent».
  5. «Transeünt» (en català). Diccionari Invers de la Llengua Catalana, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  6. Mateos, Raquel «Al Minuto Internacional Política Opinión Vida Deportes Economía Local Gente Cultura Sucesos Temas Vida Natural Big Vang Tecnología Salud Qué estudiar Gente con alma Junior Report Bienestar Ecología Catalunya Religió Catalunya Sigue aquí en directo toda la actualidad en el choque entre Gobierno y Generalitat por el referéndum España cuenta con 40.000 personas sin hogar y un millón y medio de familias en infraviviendas». La Vanguardia, 2014 [Consulta: 25 setembre 2017].
  7. «[12/05/2019 Desnonament]» (en català). Diccionari Invers de la Llengua Catalana, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  8. Violència domèstica
  9. «Assentament» (en català). Diccionari Invers de la LLengua Catalana, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  10. «Barraca» (en català). Diccionari Invers de la Llengua Catalana, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  11. http://www.almoradi.es/ca/serveis-socials/que-son-els-serveis-socials/
  12. «Estatut» (en català). Diccionari Invers de la Llengua Catalana, 19-05-2019. [Consulta: 19 maig 2019].
  13. «Las toxicomanías» (en castellà). Clínica Universidad de Navarra, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  14. «Ludopatías» (en catellà). Federación Española de Jugadores de Azar Rehabilitados, 11-05-2019. [Consulta: 11 maig 2019].
  15. «barraquisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 gener 2019].
  16. «DERECHO A LA VIVIENDA (Art. 47 de la Constitución). Mecanismos de protección». [Consulta: 10 febrer 2019].
  17. «La tuberculosi» (en castellà). Organización Mundial de la Salud, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  18. «Fundació Jaume Bofill».
  19. Pour les sans-abri, l'hiver commence aujourd'hui, Tonino Serafini, Libération, 1er novembre 2004
  20. Instituto Nacional de Estadística. «Encuesta sobre las personas sin hogar (EPSH 2005)». Notas de prensa, 14-12-2005. [Consulta: 4 març 2019].
  21. «L'exclusió Social» (en català). Apunts J'0, 12-05-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  22. https://es.thefreedictionary.com/inserci%C3%B3n
  23. «Historia» (en es-es). [Consulta: 23 gener 2019].
  24. «Alberg» (en català). Institut d'Estudis Catalans, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  25. «Què són els Serveis Socials?» (en català). Serveis Socials de la Noguera, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  26. «#ningusormintalcarrer» (en català). Twitter, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sensesostre