Viquipèdia

Infecció urinària

(S'ha redirigit des de: Infeccions del tracte urinari)

La infecció del tracte urinari (ITU) (o, senzillament, infecció urinària) és una infecció bacteriana que afecta a qualsevol part del tracte urinari.[1] El tipus més comú d'ITU és una infecció de la bufeta que s'anomena cistitis. Un altre tipus d'infecció urinària és una infecció renal, conegut com a pielonefritis, i és molt més greu.[2] Els símptomes d'una infecció del tracte urinari inferior inclouen dolor en orinar, orinar freqüentment i sentir la necessitat d'orinar tot i tenir la bufeta buida (pol·laciúria).[1] Els símptomes d'una infecció renal inclouen febre i dolor al costat generalment a més dels símptomes d'una ITU inferior. En persones grans o bé molt joves, els símptomes poden ser vagues o inespecífics.[1][3]

Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció urinària
Múltiples leucòcits en un sediment urinari d'un pacient amb una infecció del tracte urinari. modifica
Tipuscistitis, malaltia infecciosa, malaltia del sistema urinari, malaltia bacteriana i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshematúria, febre, disúria, dolor abdominal i pol·laciúria Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ceftriaxona, sulfadiazina, mezlocillin (en) Tradueix, nafcillin (en) Tradueix, cefepima, fosfomicina, moxifloxacina, cefaclor, cefamandole, cefoperazona, ciprofloxacina, sulfametoxazol, cefotetan, sulfacytine (en) Tradueix, cefixima, bacampicil·lina, colistimethate (en) Tradueix, carbenicil·lina, oxacillin (en) Tradueix, cefuroxima, ticarcillin (en) Tradueix, enoxacin (en) Tradueix, ciclacil·lina, sulfisoxazole, aztreonam, imipen (en) Tradueix, gemifloxacin (en) Tradueix, trimetoprim, cloxacil·lina, àcid nalidíxic, cefalexina, gentamicina, cefotaxima, lomefloxacin (en) Tradueix, ceftizoxima, nitrofurantoïna, dicloxacil·lina, cefazolina, gatifloxacin (en) Tradueix, piperacillin (en) Tradueix, cefadroxil, cinoxacina, sulfamethizole (en) Tradueix, demeclociclina, amfotericina B, levofloxacina, ofloxacina, norfloxacin (en) Tradueix, meropenem (en) Tradueix, ceftazidima, ampicil·lina, amoxicil·lina, tobramicina, cefpodoxime proxetil (en) Tradueix, hexametilenotetramina, cefoxitina, methenamine hippurate (en) Tradueix, methenamine mandelate (en) Tradueix, cefapirina, penicillin v potassium (en) Tradueix, cefalotina, àcid clavulànic, vaborbactam (en) Tradueix, nitroxoline (en) Tradueix, norfloxacin (en) Tradueix, ceftazidima, ciprofloxacina, carindacil·lina, cefaclor, nifuratel (en) Tradueix, ceftriaxona, cefixima, sulfametoxazol / trimetoprim, doxiciclina, meropenem trihydrate (en) Tradueix, ceftibutèn, linezolid (en) Tradueix, ertapenem (en) Tradueix, 17α/β-estradiol (en) Tradueix, levofloxacin hemihydrate (en) Tradueix i fluconazole Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GC00.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N30.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9595.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPU71 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB13657 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000521 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine231574 i 233101 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKurinary-tract-infection-in-adults Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014552 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0149523 i C0042029 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13148 i DOID:0080784 Modifica el valor a Wikidata

L'agent causal principal és l'Escherichia coli, encara que altres bacteris o fongs de vegades en poden ser la causa.[4] Els factors de risc inclouen l'anatomia femenina, les relacions sexuals, la diabetis, l'obesitat i els antecedents familiars.[4] Tot i que les relacions sexuals són un factor de risc, les ITU no es classifiquen com a infeccions de transmissió sexual (ITS).[5] Quan es produeix una infecció renal sol ser després d'una infecció de la bufeta, però també pot ser deguda a una infecció transmesa per la sang.[6] El diagnòstic en dones joves sanes es pot basar només en els símptomes.[7] En persones amb símptomes vagues, el diagnòstic pot ser difícil perquè els bacteris poden estar presents sense que hi hagi infecció.[8] En casos complicats o si el tractament falla, es recomana un cultiu d'orina.

En les persones amb infeccions freqüents, els antibiòtics a dosis baixes poden ser una mesura preventiva. En casos no complicats, les infeccions del tracte urinari es tracten fàcilment amb un tractament curt d'antibiòtics,[9] encara que va en augment la resistència a molts dels antibiòtics utilitzats per tractar-les.[1] En casos complicats, es poden necessitar tractaments més llargs o antibiòtics per via intravenosa,[9] i si els símptomes no han millorat en dos o tres dies, es necessiten més proves diagnòstiques.[10] En els pacients que presenten bacteris (bacteriúria) i/o leucòcits en l'orina (leucocitúria) però que no tenen símptomes, generalment no es necessiten antibiòtics;[11] tot i que les dones embarassades en són una excepció a aquesta recomanació.[12] En pacients amb infeccions freqüents, es pot prendre una tanda curta d'antibiòtics tan aviat com comencin els símptomes o es poden utilitzar antibiòtics a llarg termini com a mesura preventiva.[13]

Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes; però semblant entre els dos sexes si duen catèters permanents.[9][14] La meitat de les dones tenen almenys una infecció urinària en algun moment de la vida.[15] Les recurrències són habituals.[9] Les infeccions del tracte urinari s'han descrit des de l'antiguitat amb la primera descripció documentada al Papir Ebers datada al c. 1550 aC.[16]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Urinary Tract Infection». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 17-04-2015. Arxivat de l'original el 22 February 2016. [Consulta: 9 febrer 2016].
  2. ↑ «Diagnosis and management of urinary tract infection and pyelonephritis». Emergency Medicine Clinics of North America, vol. 29, 3, August 2011, pàg. 539–552. DOI: 10.1016/j.emc.2011.04.001. PMID: 21782073.
  3. ↑ «Diagnosis and management of urinary infections in older people». Clinical Medicine, vol. 11, 1, February 2011, pàg. 80–83. DOI: 10.7861/clinmedicine.11-1-80. PMC: 5873814. PMID: 21404794.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Urinary tract infections: epidemiology, mechanisms of infection and treatment options». Nature Reviews. Microbiology, vol. 13, 5, May 2015, pàg. 269–284. DOI: 10.1038/nrmicro3432. PMC: 4457377. PMID: 25853778.
  5. ↑ Study Guide for Pathophysiology. 5. Elsevier Health Sciences, 2013, p. 272. ISBN 9780323293181. 
  6. ↑ Introduction to Medical-Surgical Nursing. Elsevier Health Sciences, 2015, p. 909. ISBN 9781455776412. 
  7. ↑ «Uncomplicated urinary tract infection in adults including uncomplicated pyelonephritis». The Urologic Clinics of North America, vol. 35, 1, February 2008, pàg. 1–12, v. DOI: 10.1016/j.ucl.2007.09.004. PMID: 18061019.
  8. ↑ Bennett & Brachman's hospital infections.. 5th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 474. ISBN 9780781763837. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Urinary tract infections in women». European Journal of Obstetrics, Gynecology, and Reproductive Biology, vol. 156, 2, June 2011, pàg. 131–136. DOI: 10.1016/j.ejogrb.2011.01.028. PMID: 21349630.
  10. ↑ «Diagnosis and treatment of acute pyelonephritis in women». American Family Physician, vol. 84, 5, September 2011, pàg. 519–526. PMID: 21888302.
  11. ↑ «Asymptomatic Bacteriuria in Noncatheterized Adults». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, November 2015, pàg. 537–545. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.07.003. PMID: 26475950.
  12. ↑ «Urinary Tract Infection and Bacteriuria in Pregnancy». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, November 2015, pàg. 547–560. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.05.004. PMID: 26475951.
  13. ↑ «Recurrent uncomplicated cystitis in women: allowing patients to self-initiate antibiotic therapy». Prescrire International, vol. 23, 146, February 2014, pàg. 47–49. PMID: 24669389.
  14. ↑ «Factors that affect nosocomial catheter-associated urinary tract infection in intensive care units: 2-year experience at a single center». Korean Journal of Urology, vol. 54, 1, January 2013, pàg. 59–65. DOI: 10.4111/kju.2013.54.1.59. PMC: 3556556. PMID: 23362450.
  15. ↑ «Diagnosis and treatment of acute uncomplicated cystitis». American Family Physician, vol. 84, 7, October 2011, pàg. 771–776. PMID: 22010614.
  16. ↑ An introduction to botanical medicines : history, science, uses, and dangers. Westport, Conn.: Praeger Publishers, 2008, p. 126. ISBN 978-0-313-35009-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Infecció_urinària&oldid=32319182»