Inverness

centre administratiu de la regió de les Highlands, Escòcia

Inverness (Inbhir Nis, en gaèlic) és el centre administratiu de la regió de les Highlands, i havia estat la capital del comtat d'Inverness-shire.

Plantilla:Infotaula geografia políticaInverness
Imatge
Tipusciutat i large burgh Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 57° 29′ 02″ N, 4° 13′ 33″ O / 57.4839°N,4.2258°O / 57.4839; -4.2258
EstatRegne Unit
PaísEscòcia
ConsellConsell de Highland Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població47.380 (2018) Modifica el valor a Wikidata (2.256,19 hab./km²)
Geografia
Superfície21 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
1429Siege of Inverness (en) Tradueix
11 setembre 1562Siege of Inverness (en) Tradueix
22 febrer 1649Siege of Inverness (en) Tradueix
1650Siege of Inverness (en) Tradueix
1689Siege of Inverness (en) Tradueix
1715Siege of Inverness (en) Tradueix
febrer 1746Siege of Inverness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalIV1, IV3 i IV2 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic1463 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webinverness-scotland.com Modifica el valor a Wikidata

Inverness se situa a la desembocadura del riu Ness, al nord-est d'Escòcia. La ciutat deu el nom a la seva posició geogràfica: Inbhir Nis significa 'desembocadura del Ness'. El riu prové del proper llac Ness i connecta, més enllà, amb el canal de Caledònia, amb el llac Oich i el llac Lochy.

La plana de Culloden es troba al costat d'Inverness. Fou l'escenari de la batalla de Culloden el 1746, que posà punt final a la revolta jacobita del 1745-1746.

Inverness és el lloc idoni per als amants de la gaita. Cada any, al mes de setembre, la ciutat acull la més prestigiosa competició de gaiters d'arreu del món.

Història

modifica

Inverness era ja una plaça forta en temps dels pictes. Aquesta plaça fou visitada el 565 per Columba de Iona, amb la intenció de convertir el rei picte Bridei. Se suposa que Bridei hauria viscut al fort de Craig Phadrig, a 2,4 km a l'oest de la ciutat. El castell d'Inverness hauria estat construït per Malcolm Canmore després que ell mateix hagués destruït el que hi havia prèviament, on Macbeth hauria mort Duncan.

Guillem el Lleó atorgà quatre cartes reials a Inverness, una de les quals converteix la ciutat en burgh reial. Alexandre II hi creà el 1233 una abadia dominica de la qual resten pocs vestigis.
Durant el transcurs de la batalla de Harlaw del 1411, Donald Lord of the Isles devastà la ciutat. Setze anys més tard, Jaume I convocà al castell els cabdills del nord i tres d'aquests seran executats per haver reivindicat la seva independència.

El 1562, per tal d'acabar amb la insurrecció del comte Huntly, Maria Stuart arribà a Inverness i veié refusat el seu intent d'accedir al castell, que llavors pertanyia al comte. La casa on s'allotjà Maria Stuart en aquella ocasió és encara visible al Bridge Street. La festa de Marymass fair, el dissabte més proper al 15 d'agost, serveix per a commemorar tant la Maria de Déu com Maria Stuart.

Més enllà del límit nord de la ciutat, Oliver Cromwell hi feu construir un fort capaç d'acollir 1.000 persones; exceptuant un tros de les muralles, fou enderrocat durant la Restauració. El 1715, els jacobites ocuparen la fortalesa reial. El 1727, el govern construí el fort Georges, que caigué també a mans dels jacobites el 1746, que el feren esclatar.

El 7 de setembre del 1921, el Cabinet ministerial del Regne Unit es reuní a Inverness; ha estat l'únic cop que el Cabinet s'ha reunit fora de Londres. Fou quan David Lloyd George, trobant-se de vacances a Gairloch, hagué de convocar una reunió de crisi per tractar la situació d'Irlanda. La reunió d'Inverness servirà de base per al tractat angloirlandès.

Llocs d'interès

modifica

Els llocs d'especial interès d'Inverness són el castell, la catedral de Sant Andreu, així com nombroses esglésies. Cal destacar-ne l'Old High Church, just al costat del riu. Els campanars són del segle xvi, cosa que converteix aquest edifici en el més antic d'Inverness encara en peus. El castell es construí sobre el lloc on hi havia un castell medieval, el 1835.

Les vores del riu Ness, les seves illes i el Bught són llocs de passeig agradables, com també ho són els turons amb boscos de Craig Phadraig i de Craig Dunain.

La ciutat avui

modifica

El desembre de l'any 2000, Inverness va rebre l'estatut de ciutat de part del regne. Inverness és l'única ciutat de les Highlands que té aquest estatut, i només Edimburg, Glasgow i Aberdeen el tenen a Escòcia. El 2001, la població d'Inverness era d'aproximadament de 51.000 habitants, nombre que s'hauria de doblar en els propers 30 anys.[1] Recentment, s'ha designat Inverness com la ciutat d'Europa occidental que creix més, n'és un exemple la gran urbanització que ha crescut durant els darrers anys a l'oest de la ciutat. El turisme té un paper important en l'economia de la ciutat, juntament amb l'administració i el sector de la sanitat. La major part de les indústries tradicionals, com les destil·leries, han estat reemplaçades pel sector de l'alta tecnologia. El comerç n'és un altre sector majoritari. El centre comercial Eastgate s'ha ampliat recentment, i ha esdevingut un dels més grans d'Escòcia.

La ciutat té dos clubs de futbol: l'Inverness Caledonian Thistle FC i el Clachnacuddin FC. Bught Park, situat al centre de la ciutat, és el punt d'arribada de la marató anual del llac Ness.

Transports

modifica

L'estació d'Inverness enllaça la ciutat amb Perth, Edimburg, Glasgow, Londres, Aberdeen, Thurso, Wick i Kyle of Lochalsh.[2] L'aeroport d'Inverness és a 15 km a l'est de la ciutat i se'n pot viatjar fins a les grans ciutats del Regne Unit i les illes del nord i de l'oest d'Escòcia. Tres carreteres nacionals enllacen amb Aberdeen, Perth, Elgin, Thurso i Glasgow.

Toponímia

modifica
 
La catedral de Sant Andreu
 
El riu Ness i el castell

A Inverness i rodalia, hi ha molts topònims d'origen gaèlic:[3]

Nom en anglès Original gaèlic Significat
Inverness Inbhir Nis Desembocadura del riu Ness
Ben Wyvis Beinn Uais Muntanya del terror
Scorguie Sgurr Gaoithe Turó del vent
Clachnaharry Clach na h-Aithrigh Roca del penediment
Balloch Am Bealach El pas
Resaurie Ruigh Samhraidh Pendent d'estiu
Raigmore Rathaig Mhòir Gran fortalesa
Balnafettack Baile nam Feadag Granja dels dromes
Culloden Chùil Lodair Racó del pantà
Dalneigh Dail an Eich Camp del cavall
Culduthel Cuil Daothail Lloc del nord
Culcabock Cùil na Càbaig Darrere el camp de conreu
Dalmagarry Dail Mac Gearraidh Fill Haugh de Garry
Tomatin Tom Aitinn Turó del ginebre
Dell Dail MhicEachainn Haugh de MacEachen
Diriebught Tìr nam Bochd Terra dels pobres
Dochfour Dabhach Phùir Terres de pastura de Davoch
Dochgarroch Dabhach Gairbheach Lloc erm de Davoch
Dores Dubhras Fusta negra
Drummond An Druimein La cresta
Drumossie Druim Athaisidh Cresta del gran Haugh
Castle Heather Caisteal Leathoir Castell del pendent
Inshes Na h-Innseagan Els prats
Kessock Ceasaig (Sant) Ceasaig
Kimmylies Ceann a' Mhìlidh El cap dels guerrers
Leachkin Leacainn Carena ampla
Merkinch Marc Innis El prat del cavall
Millburn Allt a' Mhuilinn Riu del Molí
Slackbuie An Slag Buidhe El forat groc
Smithton Baile a' Ghobhainn Vila del Ferrer
Tomnahurich Tom na h-Iubhraich Cresta del teix
Torvean Tòrr Bheathain Turó de MacBean
Abertarff Obar Thairbh Boca del riu Bull
Ballifeary Baile na Faire Poble del guardià

Durant el període colonial, el nom d'Inverness fou donat a diferents poblacions de Nova Escòcia, Montana, Florida, Illinois, i Califòrnia. També se li ha donat el nom d'Inverness a una part del relleu de Miranda, una de les llunes d'Urà.

A Inverness, se la coneix també amb els sobrenoms d'Inversnecky, Invershneckie o The Shneck.

Personatges il·lustres

modifica

Llocs d'interès

modifica

Referències

modifica
  1. Les xifres de la població inclouen la ciutat i rodalia (Balloch, Culloden, Smithton i Westhill). Font: Cens del 2001 Arxivat 2006-03-03 a Wayback Machine.
  2. Les vies fèrries Higland Main Line, Aberdeen-Inverness Line i la Far North Line s'ajunten a Inverness.
  3. [enllaç sense format] http://www.polfest.org/vli/language/gaelic/pdfs/placenamesA-B.pdf Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica
  • Informació d'Inverness (anglès).