Iodur de liti

compost químic

El iodur de liti, LiI, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions iodur, I. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats, el més important el iodur de liti trihidratat, LiI·3H2O. La seva estructura cristal·lina és cúbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona.

Infotaula de compost químicIodur de liti
Substància químicacompost químic Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular133,92 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaILi Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Li+].[I-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

PreparacióModifica

Es pot preparar de les següents maneres:

  • Passant iode, I2, en forma de vapor damunt liti calent:
Li + ½ I2 → LiI
Li2CO3 + 2HI → 2LiI + CO2 + H2O

AplicacionsModifica

  • El iodur de liti activat amb europi, LiI (Eu), i enriquit en l'isòtop Li-6, s'empra com a detector de neutrons tèrmics. La detecció s'aconsegueix indirectament a través de la reacció nuclear:
9Li + 1n → 3H + α
  • Les bateries elèctriques per a marcapassos són de Liti/Iode-polivinilpiridina. L'oxidació del liti produeix cations liti, Li+, i la reducció del iode, I2 complexat amb la polivinilpiridina (PVP), produeix anions iodur, I, que formen el iodur de liti. Aquestes piles presenten un voltatge molt estable (2,8 V), la seva descàrrega és molt predicible i no produeixen gasos. Poden durar més de 5 anys.[1]
  • En síntesi orgànica s'utilitza per a la hidròlisi d'esters metílics a àcids carboxílics:[2]
RCO2CH3 + LiI + H2O → RCO2H + LiOH + CH3I

ReferènciesModifica

  1. Venkateswara Sarma Mallela, V. Ilankumaran, and N. Srinivasa Rao. Trends in Cardiac Pacemaker Batteries. Indian Pacing Electrophysiol J. 2004 Oct–Dec; 4(4): 201–212
  2. André B. Charette, J. Kent Barbay, Wei He "Lithium Iodide" in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 2005, John Wiley & Sons. doi:10.1002/047084289X.rl121.pub2

BibliografiaModifica