A la mitologia nòrdica, Iord[1] (en islandès "terra", que es pronuncia /jœrð / i en nòrdic antic jǫrð, pronunciat jɔrð, de vegades en anglès com Jord o Jorth, també anomenada Iard, jɑrð com a l'Antic nòrdic de l'Est) és una ètuna, mare de Tor i la personificació de la Terra. Fjörgyn i Hlóðyn es consideren altres noms per a Iord. Iord és una deessa, com altres jötnar que viuen amb els déus.[2] El nom de Iord apareix a la poesia escàldica tant com a terme poètic de la terra i en kennings de Tor.

Una estàtua que mostra Iord com a figura matriarcal

Etimologia

modifica

Jǫrð és la paraula comuna per terra en nòrdic antic, igual que els descendents de la paraula en els idiomes escandinaus moderns, a l'islandès Jörd, feroès Jord, i al danès, suec i noruec Jord. És afí a l'anglès earth («terra») a través de l'anglès antic eorðe.[3]

Els documents

modifica

Gylfaginning

modifica

Al Gylfaginning, la primera part de la Edda prosaica, Iord es descriu com una de les concubines d'Odin i la mare de Tor. Ella és "comptada entre les ásynjar (deesses)» i és la filla d'Annar i Nótt i la germana mitjana d'Auðr i Dagr.[4][5]

No obstant això, l'erudit Haukur Torgeirsson assenyala que els quatre manuscrits de Gylfaginning varien en les seves descripcions de les relacions familiars entre Nótt, Iord, Dagr i Delling. En altres paraules, segons el manuscrit, sigui Iord o Nótt és la mare de Dagr i sòcia de Delling. Detalla Haukur que "el manuscrit més antic, O, ofereix una versió de Jǫrð on és l'esposa de Delling i la mare de Dagr mentre que els altres manuscrits, R, W i T, fan de Nótt el paper de la dona de Delling i la mare de Dagr», i sosté que «la versió en U es va produir accidentalment quan l'escriptor d'U o el seu antecedent escurçà un text similar al de la TAR. Els resultats d'aquest accident es van obrir pas en la tradició poètica d'Islàndia».[6]

Skáldskaparmál

modifica

Al text de Snorri Sturluson, Skáldskaparmál, Iord (com la terra personificada) és anomenada com a rival de l'esposa d'Odin, Frigg, i les seves altres concubines gegantes, Rindr i Gunnlod, la mare política de Sif, l'esposa de Tor, filla de Nott i germana d'Auðr i Dagr.[5][7]

Al Lokasenna, Tor s'anomena Jarðar burr ("fill de Iord").[8][9]

En el mateix versicle al Völuspá, s'anomena mǫgr Hlóðyniar i Fjǫrgyniar burr (fill de Hlóðyn, fill de Fjörgyn).[10][11] El desconegut Hlóðyn era també un altre nom de Iord.[12] En general, es pensa que és idèntica que la deessa germànica Hludana, de la qual s'han trobat tauletes votives romanes al Baix Rin.[13]

Referències

modifica
  1. «Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XV - DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ XV». [Consulta: 10 juny 2024].
  2. Orchard (1997:98).
  3. Online Etymology Dictionary.
  4. Gylfaginning 10, 36.
  5. 5,0 5,1 Lindow (2001:205).
  6. Haukur (2008:159—168).
  7. Skáldskaparmál 33 (24).
  8. Lokasenna 58.
  9. Hárbarðsljóð 9, Thor es diu a si mateix fill d'Odin i germà de Meili, i per tant, també pot ser el fill de Jörð.
  10. Völuspá 53 (56).
  11. Dronke (1997:22).
  12. Lindow (2001:206).
  13. Dronke (1997:150).

Bibliografia

modifica