Santa Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697. El 698 va esdevenir abadessa del monestir d'Oeren, prop de Trèveris.

Infotaula de personaIrmina d'Oeren
Irmina Statu w.jpg
modifica
Biografia
Naixementsegle VII modifica
Trèveris modifica
Mort716 (Gregorià) modifica
Wissembourg modifica
Abadessa
modifica
Activitat
OcupacióReligiosa modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
Enaltiment
Festivitat24 de desembre modifica
Família
CònjugeHugobert modifica
FillsPlectruda
Regintrud (en) Tradueix
Adela de Pfalzel modifica
GermansAdela de Pfalzel modifica

FamíliaModifica

Article principal: Hugobèrtides

És coneguda per l'acta de fundació de l'abadia d'Echternach a la qual cedeix la meitat d'una vil·la que posseïa en aquesta ciutat. L'altra meitat de la vil·la fou després cedida el 706 per Plectruda, esposa de Pipí d'Héristal i filla del senescal Hugobert, que declarava tenir-la de la successió de Teodard, fill del duc Teotar. Els historiadors estan d'acord a pensar que la vil·la d'Eternach havia estat anteriorment l'objecte d'un repartiment entre el duc Teotar i el seu germà, pare d'Irmina[1] Aquest pare no designat és identificat per consideracions onomàstiques amb sant Teodard, bisbe de Maastricht del 662 al 669.[2]

Una altra acta, datada el 704, fa constar la donació a l'abadia d'Echternach, per la religiosa Immina i les seves filles Attala i Rolanda, de béns situats a Bedelinga procedents dels seus pares. Tradicionalment, aquesta religiosa Immina és identificat a Irmina.[3][4]

Segons aquests diferents elements i interpretacions, els historiadors consideren generalment[5] que Irmina d'Oeren fou l'esposa d'Hugobert († 697/698), senescal de Clodoveu III el 693 i comte palatí el 697, i que va donar a llum a:

Notes i referènciesModifica

  1. Settipani, 1989, pàg. 38-39.
  2. Settipani, 1989, pàgs. 57-58.
  3. . Els dos noms poden ser confosos en l'escriptura merovíngia, i Attala seria la mateixa que Adela de Pfalzel, coneguda per ser la germana d'una Regentruda i d'una Plectruda.
  4. Settipani, 1989, pàg. 38.
  5. Per altres tesis en relació amb la família d'Irmina d'Oeren, vegeu l'article Hugobèrtides

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irmina d'Oeren
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1).
  • Suzanne Martinet, Laon, promontoire sacré. Des druides au IXe siècle, gener de 1994.
  • Régine Le Jan, Famille et Pouvoir dans le monde Franc, Publications de la Sorbonne, 1995

Vegeu tambéModifica