Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic. El territori de la diòcesi va canviar sovint en el curs de la seva història més que mil·lenària; és molt més vell que l'estat de Bèlgica on està des de 1830.
Dioecesis Leodiensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Bèlgica | |||||
Valònia | |||||
Parròquies | 525 | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.093.377 (2019) (283,11 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 3.862 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle IV | ||||
Patrocini | Lambert de Maastricht | ||||
Catedral | Catedral de Sant Pau | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Jean-Pierre Delville | ||||
Lloc web | liege.diocese.be |
Territori
modificaLa diòcesi comprèn la província de Lieja.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lieja, on es troba la catedral de Sant Pau. A Malmedy hi ha l'ex-catedral dedicada als Sants Pere, Pau i Quirí.
El territori s'estén sobre 3.862km² i està dividit en 525 parròquies. Les parròquies estan agrupades en 17 vicariats, units en diverses unitats pastorals: Lieja-riva esquerra, Lieja-riva dreta, Mosa inferior, Fléron, Mosa superior, Ans, Verviers, Plateau de Herve, Malmedy, Spa, Stavelot, Ourthe-Amblève-Condroz, Huy, Hesbaye, Büllingen, Eupen-La Calamine i Saint-Vith.
La majoria de la població (valons) són francòfons; la minoria pertany a la comunitat germanòfoba de Bèlgica.
Història
modificaFou creat al segle viii quan el bisbe Hubert va transferir la seu de Tongeren-Maastricht a Lieja. L'any 980, l'emperador germànic Otó II va atorgar poders seculars al bisbe que de llavors ençà serà príncep-bisbe. L'any 1795, el govern revolucionari francès va abolir ambdós, el principat i el bisbat, que van quedar ser absorbits per la Primera República Francesa.[1]
El concordat del 15 juliol de 1801 entre Napoleó i Pius VII va restaurar el bisbat amb els departaments de l'Ourte i del Mosa inferior com territori (el que correspon a la província de Lieja i ambdues províncies Limburg belga i neerlandès). Després de la fixació definitiva de les fronteres belgo-neerlandeses el 1839 l'església catòlica adaptà el territori a les províncies belgues de Lieja i de Limburg. Després de la primera guerra mundial, durant un període breu, el bisbat va formar una unió personal amb el bisbat d'Eupen-Malmedy.
Després la fixació definitiva de la frontera lingüística belga 1963, el 1967 la jerarquia escindí el bisbat en dues parts: el bisbat de Lieja i el bisbat de Hasselt.
Després de la revolució francesa, el bisbe de Lieja va perdre el seu poder secular, la catedral de Sant Lambert va ser derrocada i el palau dels prínceps-bisbes de la plaça Saint-Lambert va esdevenir la seu del departament de l'Ourte. El palau bisbal actual és un antic convent. El 1802, en conseqüència del concordat, la col·legiata de Sant Pau va ser promoguda catedral.
Llista de bisbes de la diòcesi
modificaBisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Tongeren)
modificaEl bisbat va crear-se al segle iv.[2] El primer bisbe documentat va ser Domicià d'Huy. Els bisbes anteriors, Matern de Colònia (un deixeble presumpte de sant Pere), sant Navite, sant Marcel, sant Metròpoli, sant Severí, sant Florent, sant Martí, Maximí, sant Valentí, sant Servaci, sant Agricola, Ursicí, Designat, Nesignat, Sulpici, Quirille, Euchere I, sant Falcó, Euchere II[3] són més o menys llegendaris[4] en una temptativa hagiogràfica de relligar la creació del bisbat als inicis del cristianisme.
- 535 - ± 549: Domicià d'Huy
Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Maastricht)
modificaCerts bisbes són poc documentats. Tret del nom i una aproximació de les dates del seu episcopat no se sap molt més.
Bisbes de Tongeren-Maastricht-Lieja (seu a Lieja)
modifica- 705 a abans- 727: Hubert de Lieja[5]
- 727 - 736 o 738: Floribert de Lieja
- 736 o 738 - 769: Fulcari
- 769 - 787: Agilfrid
- 787 - 810: Gerbald de Lieja
- 810 - 831: Valcand
- 831 - 838 o 840: Pirard o Erard
- 838 o 840 - 856: Hartgar
- 856 - 901: Francó de Tongeren
- 901 - 920: Esteve de Tongeren
- 920 - 921: Hilduí de Milà (excomunicat), més tard bisbe de Verona i arquebisbe de Milà
- 921 - 945: Richer de Lieja
- 945 - 947: Hug I de Lieja
- 947 - 953: Farabert
- 953 - 955: Rateri de Verona
- 955 - 959: Balderic I
- 959 - 971: Èracli
Prínceps-Bisbes de Lieja
modificaDes de 980 fins al 1794 els bisbes de Lieja van ser també prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
- 972 - 1008: Notger, primer príncep-bisbe del Principat de Lieja
- 1008 - 1018: Balderic II
- 1018 - 1021: Wolbodo
- 1021 - 1025: Durand
- 1025 - 1037: Reginard de Lieja
- 1037 - 1042: Nitard de Lieja
- 1042 - 1048: Wazon
- 1048 - 1075: Teoduí de Baviera
- 1075 - 1091: Enric I de Verdun
- 1091 - 1119: Otbert de Lieja
- 1119 - 1121: Frederic de Namur
- 1122 - 1128: Alberó I de Lovaina
- 1128 - 1135: Alexandre I de Jülich (destituït)
- 1135 - 1145: Alberó II de Chiny-Namur
- 1145 - 1164: Enric II de Leez
- 1164 - 1167: Alexandre II de Lieja
- 1167 - 1191: Raúl de Zähringen
- 1191 - 1192: Albert de Lovaina
- 1192 - 1193: Lotari d'Hochstaden, va abdicar
- 1193 - 1194: Simó de Limburg, destituït
- 1195 - 1195: Otó de Valkenburg també anomenat de Heinsberg
- 1195 - 1200: Albert II de Cuijk
- 1200 - 1229: Hug de Pierrepont
- 1229 - 1238: Joan d'Eppes
- 1238 - 1239: Guillem de Savoia nomenat pel papa Gregori IX
- 1238 - 1240: Otó d'Eberstein nomenat per l'emperador Frederic II
- 1240 - 1246: Robert de Thourotte
- 1247 - 1274: Enric III de Gueldre, destituït
- 1274 - 1281: Joan d'Enghien, anterior Bisbe de Tournai
- 1282 - 1291: Joan de Flandes, de 1279 a 1280 bisbe de Metz
- 1291 - 1296: sede vacante
- 1296 - 1301: Hug III de Chalon, destituït i després arquebisbe de Besançon
- 1301 - 1302: Adolf II de Waldeck
- 1302 - 1312: Teobald de Bar
- 1313 - 1344: Adolf de la Mark
- 1345 - 1364: Engelbert de la Mark, més tard arquebisbe de Colònia
- 1364 - 1378: Joan d'Arkel, anteriorment bisbe d'Utrecht
- 1378 - 1389: Arnold d'Horne, anteriorment bisbe d'Utrecht
- 1389 - 1418: Joan III de Baviera, va abdicar
- 1418 - 1419: Joan de Wallenrode, anteriorment arquebisbe de Riga
- 1419 - 1455: Joan de Heinsberg, va abdicar
- 1456 - 1482: Lluís de Borbó origen de la branca Borbó Busset
- 1484 - 1505: Joan d'Horne
- 1505 - 1538: Erard de la Mark o Everhard von der Mark, també bisbe de Chartres i de l'arxidiòcesi de València
- 1538 - 1544: Corneli de Berghes, va abdicar per casar-se
- 1544 - 1557: Jordi d'Àustria
- 1557 - 1564: Robert de Berghes
- 1564 - 1580: Gerard de Groesbeek
- 1581 - 1612: Ernest de Baviera
- 1612 - 1650: Ferdinand de Baviera
- 1650 - 1688: Maximilià Enric de Baviera
- 1688 - 1694: Joan Lluís d'Elderen
- 1694 - 1723: Josep Climent de Baviera
- 1724 - 1743: Jordi Lluís de Berghes
- 1744 - 1763: Joan Teodor de Baviera
- 1763 - 1771: Carles Nicolau d'Oultremont
- 1772 - 1784: Francesc Carles de Velbrück
- 1784- 1792: Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
- 18 d'agost de 1792 - 28 de novembre de 1792: Francesc Antoni Maria de Méan
- 29 de novembre de 1792 - 20 d'abril de 1793: inocupat
- 21 d'abril de 1793 - 20 de juliol de 1794: Francesc Antoni Maria de Méan.
L'1 d'octubre de 1795, la república francesa va annexionar el principat i va abolir la jerarquia catòlica.
Bisbes de Lieja després del Concordat de 1801
modifica- 1802-1808: Joan-Évangéliste Zäpfel
- 1808-1829: seu vacant
- 1809–1815: Lejéas, Bisbe concordatari
- 1829-1852: Corneille Richard Antoine von Bommel
- des de 1853, la part neerlandesa del territori de la diòcesi va integrar-se al nou bisbat de Roermond.
- 1852-1879: Théodore Joseph de Montpellier
- 1879-1901: Victor Josep Doutreloux
- 1902-1927: Martin Hubert Rutten, també bisbe del Bisbat d'Eupen-Malmedy
- 1927-1961: Louis Joseph Kerkhofs
- 1961-1986: Guillaume Marie van Zuylen
- El 1967, la diòcesi va escindir-se segons la frontera lingüística. La part de parla neerlandesa, va esdevenir el bisbat d'Hasselt, del qual el territori coincideix amb la província de Limburg.
- 1986-2001: Albert Houssiau
- 2001-2013]: Aloys Jousten
- 2013-...: Jean-Pierre Delville
Estadístiques
modificaA finals del 2013, la diòcesi tenia 721.000 batejats sobre una població de 1.054.000 persones, equivalent al 68,4% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 1.300.000 | 1.424.297 | 91,3 | 2.520 | 1.810 | 710 | 515 | 1.400 | 5.500 | 778 | |
1970 | 900.000 | 1.016.131 | 88,6 | 1.298 | 980 | 318 | 693 | 2 | 461 | 515 | |
1980 | 800.000 | 1.007.490 | 79,4 | 1.010 | 787 | 223 | 792 | 31 | 304 | 1.819 | 518 |
1990 | 780.000 | 993.060 | 78,5 | 848 | 659 | 189 | 919 | 66 | 256 | 1.239 | 523 |
1999 | 700.000 | 1.017.805 | 68,8 | 689 | 480 | 209 | 1.015 | 72 | 276 | 801 | 505 |
2000 | 700.000 | 1.016.762 | 68,8 | 650 | 465 | 185 | 1.076 | 74 | 247 | 762 | 525 |
2001 | 700.000 | 1.020.077 | 68,6 | 629 | 445 | 184 | 1.112 | 75 | 247 | 743 | 525 |
2002 | 700.000 | 1.023.506 | 68,4 | 624 | 440 | 184 | 1.121 | 74 | 250 | 743 | 525 |
2003 | 700.000 | 1.023.506 | 68,4 | 543 | 421 | 122 | 1.289 | 76 | 175 | 609 | 525 |
2004 | 700.000 | 1.023.506 | 68,4 | 524 | 402 | 122 | 1.335 | 74 | 168 | 579 | 525 |
2013 | 721.000 | 1.054.000 | 68,4 | 385 | 285 | 100 | 1.872 | 69 | 140 | 443 | 525 |
Referències
modifica- ↑ Louis Bergeon, François Furet, Reinhart Koselleck. La época de las revoluciones europeas, 1780-1848 (en castellà). Siglo XXI, 1976, p. 71. ISBN 978-84-323-0219-0.
- ↑ Ernst Bruckmüller & Peter Claus Hartmann (redactors), Die Ausbreitung und Entwicklung des Christentums bis 451, Putzger, Historischer Weltatlas, Berlin, Cornelsen, 2001, pàgines 42, ISBN 978-3-464-00178-3 (en català: L'expansió del cristianisme fins a l'any 451, mapa al Putzger Àtles històric del món) (alemany)
- ↑ Joannes Chapeauville, Catalogue des evesques de Tongre, Maestrecht et Liège, Liège, Editorial Léonard Streel, 1617, 24 pàgines
- ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225
- ↑ A la seva Història del principat de Lieja Fabritius tracta els bisbes i prínceps bisbes d'Hubert fins a Josep Climent de Baviera. La llista dels bisbes anteriors prové de fonts explicitades a l'article del bisbe en qüestió, ídem pels prínceps posteriors a Josep Climent. Vegeu: Karl Moriz Fabritius, Robert de Thorete (1240-1246), Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, 294 pàgines, (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))
Enllaços externs
modifica- Escuts dels prínceps-bisbes Arxivat 2008-06-24 a Wayback Machine.