Jordi d'Àustria
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
| |||
| Nom original | (de) Georg von Österreich  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1504 Gant (Bèlgica) | ||
| Mort | 4 maig 1557 (52/53 anys) Lieja (Bèlgica) | ||
| Bisbe de Lieja | |||
| 16 agost 1544 – ← Corneli de Berghes – Robert de Berghes → Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
 Arquebisbe de València | |||
| 8 abril 1539 (Gregorià) – ← Erard de la Mark – Tomás de Villanueva → Diòcesi: arquebisbat de València | |||
| Bisbe de Brixen | |||
| 9 abril 1526 – ← Sebastian Sperantius (en)  Diòcesi: bisbat de Brixen | |||
| Administrador diocesà | |||
| Diòcesi: principat episcopal de Brixen | |||
| Bisbe | |||
| Diòcesi: principat episcopal de Brixen, bisbat de Lieja | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universidad Complutense de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1539 (Gregorià)–) | ||
| Consagració | Francisco Estaña | ||
| Família | |||
| Pare | Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic | ||
| Germans | Margarida d'Àustria Corneli d'Àustria Felip el Bell | ||
Era el fill de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic i d"'una de les seves amants segons les fonts una Salzburguesa o d'una família noble hongaresa. Va créixer a les Disset Províncies sota la tutela de Margarida d'Àustria, junts amb Carles V i Ferran I. Margarida va carregar-lo aviat d'unes prebendes i va obtenir la dispensa papal del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.
El 1525 va esdevenir bisbe de Brixen on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el protestantisme i els abusos dins l'església catòlica, mentrestant va omplir missions diplomàtiques a Bolonya, a les Disset Províncies, a Hamburg i a Dinamarca, a Nàpols i Brussel·les. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de València. Carles V va cercar un aliat segur a la dimissió del príncep-bisbe de Lieja Corneli de Berghes.
Durant el viatge de València a Lieja, Francesc I de França va captivar-lo prop de Lió. Després de 22 mesos de captivitat i el pagament d'un llarg rescat va poder prendre efectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós del benestar dels seus subordinats. En la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.[1]
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir el 1619, Margarida que va esdevenir una abadessa prop de Charleroi (mort el 1604) i Maria (mort després de 1589).
Referències
modifica- ↑ «Adam Wandruszka,Georg von Österreich, in: Neue Deutsche Biographie 6 (1964), pàgina210». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 agost 2010].
| Precedit per: Corneli de Berghes |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1544 – 1557 |
Succeït per: Robert de Berghes |