Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis

(S'ha redirigit des de: Isidoro de Hoyos)

Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis (Ribadedeva, 1793 Madrid, 1876) fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.

Infotaula de personaIsidoro de Hoyos y Rubín de Celis
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1793 Modifica el valor a Wikidata
Ribadedeva (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1876 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Emblema histórico Guardia Civil.svgDirector general de la Guàrdia Civil
25 juny 1865 – 25 desembre 1865
← Ángel García-Loygorri y García de TejadaFrancisco Serrano Bedoya →
Emblema histórico Guardia Civil.svgDirector general de la Guàrdia Civil
2 juliol 1858 – 21 novembre 1863
← Francisco Javier GirónGenaro de Quesada y Matheus →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
19 maig 1843 – 24 maig 1843
← Francisco Serrano DomínguezAgustín Nogueras Pitarque →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va participar com voluntari a la guerra del francès. D'idees liberal, va donar el restabliment de la Constitució de Cadis quan va tornar Ferran VII i el govern progressista de 1820. La reacció absolutista de 1823 el va enfrontar a l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i durant un breu període fou fet presoner. A la mort de Ferran VII es va posicionar amb la Regent, Maria Cristina de Borbó contra el pretendent Carles en suport de la futura reina Isabel II, i va combatre en el bàndol cristí durant la guerra carlina, on va assolir el grau de general i va rebre el títol de vescomte de Manzanera. El 1843, durant la regència de Baldomero Espartero, va ser nomenat senador per Astúries[1] i nomenat Ministre de la Guerra, càrrec que va abandonar amb l'arribada dels moderats i la caiguda del regent. No obstant això, es va afiliar més tard a la Unió Liberal creada per Leopoldo O'Donnell i va adquirir la condició de senador vitalici el 1858.[1] Va participar en la repressió de la revolta de Villarejo de Salvanés, mèrit pel qual se li va concedir el títol de Marquès d'Hoyos, i en la de la revolta de la caserna de San Gil.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • VV.AA. Diccionario de Historia de España. Alianza Editorial. Madrid, 1979.
  • Isidoro de Hoyos, a ecured.cu


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Serrano Domínguez
Ministre de Guerra
 

1843 (19-24 de maig)
Succeït per:
Agustín Nogueras Pitarque
Precedit per:
Francisco Javier Girón
Director general de la Guàrdia Civil
 

1858 - 1863
Succeït per:
Genaro de Quesada y Matheus
Precedit per:
Ángel García-Loygorri y García de Tejada
Director general de la Guàrdia Civil
 

(juny-desembre) 1865
Succeït per:
Francisco Serrano Bedoya