Obre el menú principal

Direcció General de la Guàrdia Civil

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Director general de la Guàrdia Civil)

La Direcció General de la Guàrdia Civil és l'òrgan de govern jeràrquicament superior dins de l'estructura orgànica del cos militar de la Guàrdia Civil espanyola i depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya. Des del 18 de novembre de 2016, el càrrec de director general recau sobre el jurista castellà José Manuel Holgado Merino.[1]

Infotaula d'organitzacióDirecció General de la Guàrdia Civil
Dades bàsiques
Tipus article de llista de Wikimedia
Forma jurídica
Creació 2 setembre 1844
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

TitularsModifica

Nom Inici Final Observacions
Francisco Javier Girón y Ezpeleta 2 de setembre de 1844 10 de juliol de 1854 Primer director de la Guàrdia Civil.
Antonio María Alós 18 de juliol de 1854 1 d'agost de 1854
Facundo Infante Chávez 1 d'agost de 1854 19 de juliol de 1856
José MacCrohon y Blake 1 de setembre de 1856 12 d'octubre de 1856
Francisco Javier Girón y Ezpeleta 12 d'octubre de 1856 1 de juliol de 1858 2a vegada
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis 2 de juliol de 1858 21 de novembre de 1863
Ángel García-Loygorri y García de Tejada 29 de setembre de 1864 25 de juny de 1865
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis 25 de juny de 1865 28 de desembre de 1865 2a vegada
Francisco Serrano Bedoya 28 de desembre de 1865 11 de juliol de 1866
Rafael Acedo Rico y Amat 11 de juliol de 1866 11 de març de 1867
José Turón y Prats 11 de març de 1867 16 de setembre de 1868
Anselmo Blaser San Martín 16 de setembre de 1868 26 de setembre de 1868 Revolució de 1868 «La Gloriosa»
Juan Antonio de Zaratiegui y Celigüeta 26 de setembre de 1868 25 d'octubre de 1868
Francisco Serrano Bedoya 25 d'octubre de 1868 18 de juny de 1872 2a vegada
Cándido Pieltain y Jove-Huergo 19 de juny de 1872 26 de març de 1873
Mariano Socías del Fangar y Lledó 5 de juliol de 1873 19 de setembre de 1873
Juan Acosta Muñoz 19 de setembre de 1873 10 d'octubre de 1873
Segundo de la Portilla Gutiérrez 10 d'octubre de 1873 18 de gener de 1874
José Turón y Prats 18 de gener de 1874 28 de setembre de 1874 2a vegada
Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig 28 de setembre de 1874 21 de gener de 1882
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza 23 de gener de 1882 5 de novembre de 1883
Agustín de Burgos y Llamas 5 de novembre de 1883 26 d'abril de 1884
Ramón Fajardo Izquierdo 26 d'abril de 1884 4 d'agost de 1884
Remigio Moltó y Díaz-Berrio 6 d'agost de 1884 9 de desembre de 1885
Tomás García-Cervino y López de Sigüenza 9 de desembre de 1885 3 de desembre de 1887 2a vegada
José Chinchilla y Díez de Oñate 13 de gener de 1888 11 de desembre de 1888
Tomás O'Ryan y Vázquez 11 de desembre de 1888 13 de novembre de 1890
Luis Dabán y Ramírez de Arellano 14 de novembre de 1890 22 de gener de 1892
Romualdo Palacios González 30 de gener de 1892 8 de febrer de 1899
José Chinchilla y Díez de Oñate 8 de febrer de 1899 2 de març de 1899 2a vegada
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano 16 de març de 1899 27 de juliol de 1901
Federico Ochando y Chumillas 27 de juliol de 1901 30 d'agost de 1902
Luis María Pando Sánchez 30 d'agost de 1902 13 de juliol de 1903
Camilo García de Polavieja y del Castillo 13 de juliol de 1903 23 de novembre de 1903
Arsenio Linares y Pombo 23 de novembre de 1903 6 de desembre de 1903
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría 7 de desembre de 1903 28 de gener de 1905
Joaquín Sánchez Gómez 28 de gener de 1905 25 d'agost de 1910
Vicente Martítegui Pérez de Santamaría 25 d'agost de 1910 25 de gener de 1912 2a vegada
Ángel Aznar y Butigieg 31 de gener de 1912 3 de març de 1913
Ramón Echagüe y Méndez Vigo 3 de març de 1913 30 d'octubre de 1913
Agustín de Luque y Coca 30 d'octubre de 1913 10 de desembre de 1915
Enrique de Orozco y de la Puente 10 de desembre de 1915 23 de juliol de 1916
Antonio Tovar y Marcoleta 23 de juliol de 1916 20 d'abril de 1917
Agustín de Luque y Coca 20 d'abril de 1917 26 de juny de 1917 2a vegada
Salvador Arizón y Sánchez Fano 26 de juny de 1917 6 de desembre de 1918
Juan Zubia y Bassecourt 6 de desembre de 1918 26 de març de 1925
Ricardo Burguete y Lana 27 de març de 1925 3 de novembre de 1928
José Sanjurjo Sacanell 3 de novembre de 1928 3 de febrer de 1932 Proclamació de la Segona República.
Miguel Cabanellas Ferrer 3 de febrer de 1932 15 d'agost de 1932
Cecilio Bedia de la Cavallería 15 d'agost de 1932 15 de febrer de 1935 Revolució d'Astúries de 1934.
Miguel Cabanellas Ferrer 15 de febrer de 1935 7 de gener de 1936 2a vegada
Sebastián Pozas Perea 7 de gener de 1936 24 de juliol de 1936 Cop d'estat de juliol de 1936.
Guerra Civil espanyola[n. 1]
Eliseo Álvarez-Arenas y Romero 6 de setembre de 1939 13 d'abril de 1942 Integració dels Carrabiners a la Guàrdia Civil (1940).[5]
Enrique Cánovas Lacruz 13 d'abril de 1942 1 de juliol de 1943
Camilo Alonso Vega 24 de juliol de 1943 30 de maig de 1955
Pablo Martín Alonso 30 de juny de 1955 8 de febrer de 1957
Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco 8 de febrer de 1957 23 d'abril de 1959
Antonio Alcubilla Pérez 23 d'abril de 1959 7 de desembre de 1962 Creació de l'Agrupació de Trànsit (1959).[6]
Luis Zanón Aldalur 10 de desembre de 1962 31 de desembre de 1965
Ángel Ramírez de Cartagena y Marcaida 14 de gener de 1966 21 de setembre de 1967
Antonio Cores Fernández de Cañete 6 d'octubre de 1967 22 de gener de 1969
Luis Díez-Alegría Gutiérrez 7 de març de 1969 13 de gener de 1972
Carlos Iniesta Cano 21 de gener de 1972 13 de maig de 1974
José Vega Rodríguez 17 de maig de 1974 10 d'octubre de 1975
Ángel Campano López 10 d'octubre de 1975 23 de desembre de 1976
Antonio Ibáñez Freire 23 de desembre de 1976 2 de maig de 1978
Carlos Oliete Sánchez 2 de maig de 1978 2 de juliol de 1979
Pedro Fontenla Fernández 2 de juliol de 1979 19 d'abril de 1980
José Luis Aramburu Topete 24 d'abril de 1980 26 d'octubre de 1983 Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé 2 de novembre de 1983 3 d'octubre de 1986
Luis Roldán Ibáñez 31 d'octubre de 1986 3 de desembre de 1993
Ferran Cardenal i de Alemany 3 de desembre de 1993 7 de maig de 1996
Santiago López Valdivielso 7 de maig de 1996 30 d'abril de 2004
Carlos Gómez Arruche 30 d'abril de 2004 28 d'abril de 2006
Joan Mesquida Ferrando 28 d'abril de 2006 21 d'abril de 2008 Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil.
Francisco Javier Velázquez López 21 d'abril de 2008 31 de desembre de 2011 Comandament unificat de la Policia i la Guàrdia Civil.
Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río 3 de gener de 2012 18 de novembre de 2016
José Manuel Holgado Merino 18 de novembre de 2016 actualitat

NotesModifica

  1. A la zona republicana, el general José Sanjurjo y Rodríguez de Arias assumí la direcció, fins a la reconversió del cos en la Guàrdia Nacional Republicana. A la zona sublevada, el general Federico de la Cruz Boullosa assumí temporalment el càrrec d'Inspector general,[2] sent succeït durant el conflicte pels generals Marcial Barro García (1936-1937),[3] Ricardo Serrador Santés (1937) i Emilio Fernández Pérez (1937-1939).[4] Després de la guerra, el càrrec fou assumit per Eliseo Álvarez-Arenas Romero.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cabanellas, Guillermo. Cuatro generales: La Lucha por el poder (en castellà). III. Barcelona: Editorial Planeta, 1977. 
  • Clark, Clyde L. The evolution of the Franco regime. Appendix: significant legislation in the evolution of the Franco regime (en anglès). US State Departament, 1950. 
  • Clemente, Mariano. Ejército y conflictos civiles en la España contemporánea (en castellà). Ediciones Fundamentos, 1995. 
  • Silva Amador, Lorenzo. Sereno en el peligro: La aventura histórica de la Guardia Civil (en castellà). Madrid: Edaf, 2010. ISBN 978-84-414-2643-6. 
  • Orella, José Luis. La formación del Estado nacional durante la Guerra civil española (en castellà). Actas, 2001. 

Enllaços externsModifica