L'Isla d'Aruan

municipi francès
(S'ha redirigit des de: Isle-Saint-Georges)

L'Isla Sent Jòrgi[1] (en francès Isle-Saint-Georges) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània a la confluència del Saucats i el Gironda.

Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Isla d'Aruan
Isle-Saint-Georges (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 43′ 29″ N, 0° 28′ 26″ O / 44.7247°N,0.4739°O / 44.7247; -0.4739
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentGironda Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població520 (2021) Modifica el valor a Wikidata (119,54 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Bordeus
unitat urbana de Portèths Modifica el valor a Wikidata
Superfície4,35 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m-5 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal33640 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webislesaintgeorges.com Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Les primeres traces d'ocupació humana daten del neolític i estan situades a un gual d'una ruta vers Burdigala. Al segle xi s'hi crea un priorat de l'Abadia de Santa Creu de Bordeus i una església parròquial. D'aleshores daten els primers esments escrits: La Yla en Arruan o en llatí Sancty Georgii de Insula. Els monjos van fer excavar un canal per drenar els aiguamolls i crear terres arables. Del segle xii a XIII es construeixen el Castell de Pey de Bordeus i un molí banal. Com el castell controlava l'accés al riu, va esdevenir el centre d'una llarga jurisdicció que s'estenia a Aiga Mòrta de las Gravas, Bautiran, Sent Medard d'Aruan, Martilhac i Saucats.

El 1650, Bernat de Nogaret de la Vallette, duc d'Epernon va armar el castell per tal de poder bloquejar la Garona, via de forniment principal de Bordeus. Els bordelesos van tornar a conquerir el castell i derrocar-lo.

Fins als anys 1950, el port va tenir un cert paper econòmic, però poble va conèixer un important èxode rural. Actualment, la viticultura és l'activitat principal, s'hi produeix un vi negre AOC Bordeus. Al costat de la viticultura i una mica de pesca fluvial, la majoria dels habitants tenen una feina a l'aglomeració de Bordeus.[2]

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2009
368 442 501 510 541 522 533
Des de 1962: població sense dobles comptes

Administració

modifica
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2001- Jean-André Lemire

Referències

modifica
  1. Toponímia occitana
  2. «Histoire» al web oficial del municipi