Martinet menut de la Xina

(S'ha redirigit des de: Ixobrychus sinensis)

El martinet menut de la Xina[1] o martinet menut xinès[2] (Botaurus sinensis; syn:Ixobrychus sinensis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae)[3] que habita pantans, aiguamolls, canyars, camps humits i bosquets de bambú a les terres baixes de la zona indomalaia, des del nord Pakistan, l'Índia, el Nepal i Sri Lanka, Xina, Hainan, sud-est de Sibèria fins al sud de Sakhalín, illes Kurils meridionals, Japó, República de Palau, i les illes Bonin, Marianes i Carolines, Sud-est asiàtic, Indonèsia, Filipines i les illes Andaman, Nicobar i Maldives, Nova Guinea, Ninigo i Nova Bretanya, Bougainville i Seychelles.

Infotaula d'ésser viuMartinet menut de la Xina
Ixobrychus sinensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura49 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22697303 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereIxobrychus
EspècieIxobrychus sinensis Modifica el valor a Wikidata
(Gmelin, 1789)
Tipus taxonòmicIxobrychus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimArdea sinensis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

Taxonomia

modifica

El martinet menut de la Xina anteriorment estava classificat en el gènere Ixobrychus. Però un estudi filogenètic molecular de la família dels ardèids publicat el 2023 va trobar que Ixobrychus era parafilètic i per crear gèneres monofilètics, Ixobrychus es va fusionar amb el gènere Botaurus que havia estat introduït el 1819 pel naturalista anglès James Francis Stephens.[4][5][6]

Referències

modifica
  1. «Martinet menut de la Xina». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 desembre 2024]. (català)
  2. «Martinet menut de la Xina». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 28/11/2011 (català)
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. «Ibis, spoonbills, herons, Hamerkop, Shoebill, pelicans». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
  5. Hruska, J.P.; Holmes, J.; Oliveros, C.; Shakya, S.; Lavretsky, P.; McCracken, K.G.; Sheldon, F.H.; Moyle, R.G. «Ultraconserved elements resolve the phylogeny and corroborate patterns of molecular rate variation in herons (Aves: Ardeidae)». Ornithology, 2023, pàg. ukad005. DOI: 10.1093/ornithology/ukad005.
  6. Chesser, R.T.; Billerman, S.M.; Burns, K.J.; Cicero, C.; Dunn, J.L.; Hernández-Baños, B.E.; Jiménez, R.A.; Johnson, O.; Kratter, A.W. «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds». Ornithology, vol. 141, 3, 2024, pàg. ukae019. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019.