Jàbir ibn Hayyan

Jàbir ibn Hayyan
	;
Nom original	(ar) جابر بن حيان
Biografia
Naixement	721 ; Tus
Mort	813 (91/92 anys); Kufa
Dades personals
Grup ètnic	Àrabs i perses
Religió	Islam
Activitat
Camp de treball	Alquímia i química
Ocupació	Astrònom, filòsof, matemàtic, metge, alquimista, polímata i farmacèutic
Període	Edat d'or de l'islam
Professors	Jàfar as-Sàdiq
Alumnes	Dhu-n-Nun al-Misrí
Obra
	Obres destacables Kitab al-Kimya (en) ;

Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí (en àrab أبو موسى جابر بن حيان الأزدي, Abū Mūsà Jābir ibn Ḥāyyan al-Azdī; en persa ابوموسی جابر بن حیان), més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721?- Kufa, Iraq, 815), va ser un alquimista, astròleg, astrònom, físic i filòsof persa. Se'l considera el pare de la química, per haver estat el primer en haver-la estudiat de manera científica.^[1]

BiografiaModifica

Fill d'un farmacèutic de la tribu d'Azd que va ser executat per haver participat en una conspiració contra el califat omeia, Jàbir va ser enviat a Aràbia, on va estudiar matemàtiques i va ser deixeble de l'imam xiïta Jàfar as-Sàdiq. Després d'aquest període, va viure gairebé la totalitat de la seva vida a Kufa. Malgrat les seves inclinacions al misticisme (va ser anomenat as-Sufí, «el sufí») i a la superstició, reconeixia clarament la importància de l'experimentació: «La cosa essencial en alquímia és que s'han de dur a terme treballs aplicats i experiments, ja que aquell que no els fa mai no arribarà als més alts graus del coneixement.»

ObraModifica

Il·lustració dels diversos experiments i instruments utilitzats per Jàbir ibn Hayyan

Els seus treballs van constituir avenços significatius per a la química, tant en el pla teòric, com en el de l'experimentació.

En total, prop de 3.000 tractats i articles s'acrediten a Jàbir ibn Hayyan.^[2] Seguint el treball pioner de Paul Kraus, que va demostrar que un corpus d'alguns centenars d'obres atribuïdes a Jàbir eren probablement una barreja de diferents mans,^[3]^:3^[4]datant majoritàriament a final del segle IX i principi del X, alguns investigadors creuen que moltes d'aquestes obres consisteixen en comentaris i addicions pels seus seguidors, en particular d'una persuasió Ismailita.^[5]

Els seus llibres van influir notablement en els alquimistes europeus. Se li atribueix la paternitat d'un gran nombre d'instruments de laboratori, així com el descobriment de diverses substàncies químiques, com l'àcid clorhídric, l'àcid nítric, i l'aigua règia barreja d'ambdós en la proporció d'una en tres parts.^[6]

TeoriaModifica

Tot i conèixer l'existència dels elements químics, Jàbir ibn Hayyan preferia classificar-los com «substàncies». Això es deu al fet que alhora donava suport a la teoria dels Quatre Elements (aigua, foc, terra i aire).

Jàbir adopta inicialment l'existència de quatre natures: l'escalfor, la humitat, la fredor i la sequedat. Aquestes natures s'uneixen amb la substància i d'aquesta unió neixen els «compostos de primer grau», és a dir els ens: calent, humit, fred i sec. Al seu torn, aquests compostos produiran els elements, segons el següent esquema:

calent + sec + substància = foc
calent + humit + substància = aire
fred + humit + substància = aigua
fred + sec + substància = terra

Encara complicà mes la seva teoria ja que introdueix una distinció entre les natures internes i les natures externes del metall. Per exemple: el plom és calent i humit en el seu interior, però fred i sec en el seu exterior.^[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

↑ A Dictionary of the History of Science by by Anton Sebastian - p. 241
↑ Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. Medieval Islamic Civilization. Taylor and Francis, 2006, p. 25. ISBN 0-415-96691-4.
↑ Haq, Syed Nomanul. Names, Natures and Things: The Alchemist Jabir Ibn Hayyan and His Kitab Al-Ahjar (Book of Stones). Springer, 28 febrer 1995. ISBN 978-0-7923-3254-1.
↑ Jabir Ibn Hayyan. Vol. 1. Le corpus des ecrits jabiriens. George Olms Verlag, 1989
↑ Paul Kraus, Jabir ibn Hayyan: Contribution à l'histoire des idées scientifiques dans l'Islam, cited Robert Irwin, 'The long siesta' in Times Literary Supllement, 25/1/2008 p.8
↑ (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2ª. Alhambra Universidad, 1989, p. 405. ISBN 9788420507828.
↑ Manual de prácticas de físico-química, Unidad 1, pág. 23, Yabir.

Enllaços externsModifica

Plessner, M. «Jābir Ibn Hayyān». A: Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008.
Britannica
Encarta Encyclopedia (Archived 2009-10-31)
Columbia Encyclopedia
Article at Islam Online
Article at Famous Muslims
Article at Islam Online
Article at Al Shindagah (includes an extract of Jabir's The Discovery of secrets)
Online Galleries, History of Science Collections, University of Oklahoma Libraries High resolution images of works by Jàbir ibn Hayyan in .jpg and .tiff format.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jàbir ibn Hayyan

[1] A Dictionary of the History of Science by by Anton Sebastian - p. 241

[2] Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. Medieval Islamic Civilization. Taylor and Francis, 2006, p. 25. ISBN 0-415-96691-4.

[Haq1995-3] Haq, Syed Nomanul. Names, Natures and Things: The Alchemist Jabir Ibn Hayyan and His Kitab Al-Ahjar (Book of Stones). Springer, 28 febrer 1995. ISBN 978-0-7923-3254-1.

[4] Jabir Ibn Hayyan. Vol. 1. Le corpus des ecrits jabiriens. George Olms Verlag, 1989

[5] Paul Kraus, Jabir ibn Hayyan: Contribution à l'histoire des idées scientifiques dans l'Islam, cited Robert Irwin, 'The long siesta' in Times Literary Supllement, 25/1/2008 p.8

[morcillo-6] (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2ª. Alhambra Universidad, 1989, p. 405. ISBN 9788420507828.

[7] Manual de prácticas de físico-química, Unidad 1, pág. 23, Yabir.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]