Jaciment arqueològic de Bisnau

La Pedra de Bisnau és un jaciment arqueològic brasiler dins d'una finca particular de la ciutat de Formosa, a l'estat de Goiás. És una paret de roca sedimentària de gres de 2.600 m2 que conté centenars d'inscripcions rupestres en baix relleu produïdes pels pobles amerindis prehistòrics, entre 4.500 i 11.000 anys endarrere, a la fi del període paleoamericà i l'inici del període arcaic americà.[1][2]

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de Bisnau
Imatge
Localització
Entitat territorial administrativaFormosa (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBR-020 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 15° 30′ 13″ S, 47° 20′ 00″ O / 15.5036°S,47.3333°O / -15.5036; -47.3333
Format per
Dades i xifres
Superfície2.600 m² Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

A 120 quilòmetres de la capital federal Brasília, al marge de la carretera BR-020, poc després del llogaret Bezerra, el jaciment de Pedra do Bisnau l'emmarca un cerrado de mata oberta i tancada, altiplans i cascades (incloent-hi la cascada do Bisnau, també anomenada da Capetinga, a cinc-cents metres de la pedra). En la mateixa regió, hi ha uns altres 29 jaciments arqueològics amb petroglifs de significats misteriosos que intriguen científics i estudiants, els quals han arribat a interpretar-los com a orientacions astronòmiques.[3]

Geologia modifica

Aquesta regió s'engloba en l'antiga àrea d'impacte de la Faixa Proterozoica Brasília amb el crató Sâo Francisco, i és per això que les formacions calcàries són comunes a la rodalia.[4][5]

Geografia modifica

Clima modifica

D'acord amb la classificació climàtica de Köppen-Geiger, el clima verificat a la regió de la Pedra de Bisnau és tropical (Aw). La temperatura mitjana anual n'és de 22,1 °C. Setembre és el mes més calent de l'any, amb una temperatura mitjana de 23,2° C; juny, el mes més fred, amb 19,7° C de mitjana.[6]

La pluviositat mitjana anual n'és de 1.465 mil·límetres, i desembre n'és el mes més plujós, amb una mitjana de 281 mil·límetres de precipitació, i juny el més sec, amb una mitjana de quatre mil·límetres de pluja.(6)

Hidrografia modifica

Els rius i rierols de la regió de Bisnau pertanyen a la conca del Paranã. Aquest naix a la ciutat de Formosa, a l'estat de Goiás, corre cap a l'estat de Tocantins i, prop de 50 km a dins, després de rebre les aigües del riu Bezerra, desaigua al Tocantins. Conté moltes caigudes d'aigua, incloent-hi la cascada de Bisnau, que té més de 130 m d'alçada.[7][8][9][10]

 
Cascada de Bisnau

Biodiversitat modifica

La regió conté moltes espècies, algunes en perill d'extinció, tant de la fauna com de la flora brasilera.(10)

Fauna modifica

 
Onça negra, mamífer en perill d'extinció que es troba a la regió del jaciment arqueològic de Bisnau

Aquest indret conté una fauna molt rica, i és possible trobar-hi fins i tot espècies en perill extinció com ara el jaguar i la pantera, que s'hi han refugiat a causa de la devastació mediambiental ocorreguda en àrees properes.[10]

En relació amb l'avifauna, 136 espècies de 40 famílies s'hi han registrat de juliol del 2017 a juny del 2018. De les espècies en perill extinció, com ara Tityra inquisitor, moltes mengen fruits i, amb això, en dispersen les llavors, contribuint a la preservació de la vegetació nadiua. Altres espècies trobades, però que no estan en perill d'extinció, en són Dryocopus lineatus (picot negre llistat), Celeus ochraceus (picot ocre) i Dendrocolaptes platyrostris.[11]

 
Picot present a la regió del jaciment arqueològic de Bisnau

Vegetació modifica

Amb una àrea de dues-centes hectàrees, la vegetació de la zona del jaciment de Bisnau té el cerrado com a bioma predominant.(11)

Estat de conservació modifica

La Pedra de Bisnau, a més a més de sofrir alguns estralls causats per les pluges, que arrenquen capes de roca, també pateix vandalisme sobre les pintures rupestres amb traces d'algeps.[12]

Referències modifica

  1. Alcântara, Gêisson. «A trilha da educação patrimonial». UFG, 2015. [Consulta: 5 agost 2020].
  2. «Sítio Arqueológico do Bisnau». Fuja. [Consulta: 6 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  3. Albuquerque, Marcelo. «Pedra do Bisnau: um achado milenar de mistérios entre cachoeiras e sítio arqueológico em Goiás». Curta Mais, 11-07-2017. [Consulta: 6 agost 2020].
  4. «Cópia arquivada» (en portugués). Arxivat de l'original el 2015-02-09. [Consulta: 9 febrer 2015].
  5. «Sitio Arqueologico do Bisnau (Formosa) - 2020 All You Need to Know BEFORE You Go (with Photos)». Tripadvisor. [Consulta: 25 maig 2020].
  6. «Clima Formosa: Temperatura, Tempo e Dados climatológicos Formosa - Climate-Data.org». pt.climate-data.org. [Consulta: 14 setembre 2020].
  7. Alves, Renato. «Vestígios da pré-história em uma caverna da Toca da Onça, em Formosa (GO)». Correio Braziliense, 24 outubro 2010. [Consulta: 12 setembre 2020].
  8. Sant'Anna, Chico. «Mistério: águas do Rio Paranã desaparecem», 2017. [Consulta: 12 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  9. «IBGE | Biblioteca | Detalhes | Rio Paranã : Flores de Goiás, GO». biblioteca.ibge.gov.br. [Consulta: 12 setembre 2020].
  10. 10,0 10,1 «Cachoeira do Bisnau: Um santuário da vida silvestre», 10-05-2019. [Consulta: 12 setembre 2020].
  11. Cruz, Miguel Eugênio Borges da. «Passado, presente e futuro da avifauna do Cerrado disponíveis na fazenda Bisnau, em Formosa, Goiás», Outubro 2019. [Consulta: 12 setembre 2020].
  12. Saads Teixeira Martins, Felipe Repositório, 2016 [Consulta: 14 setembre 2020].[Enllaç no actiu]