Jacques Loeb (Mayen, prop de Koblenz, Prússia, actualment Renània, Alemanya, 7 d'abril de 1859 - Hamilton, Bermudes, 11 de febrer de 1924) fou un fisiòleg i biòleg nord-americà d'origen alemany.[1][2][3]

Infotaula de personaJacques Loeb

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1859 Modifica el valor a Wikidata
Mayen Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1924 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Hamilton (Bermudes) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFriedrich Goltz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica i ecologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófisiòleg, zoòleg, biòleg, psicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago
Universitat Rockefeller
Universitat de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJohn Howard Northrop i William John Crozier Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRobert Frederick Loeb (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLeo Loeb Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 43549

Llicenciat en Medicina per la Universitat d'Estrasburg (1884), començà a treballar en biologia a la Universitat de Würzburg (1886-1888) i va continuar a la Universitat d'Estrasburg (1888-1990) i a l'estació biològica de Nàpols (1889-1991). Es traslladà als EUA l'any 1891, on exercí la docència successivament al Bryn Mawr College (1891-92), a la Universitat de Chicago (1892-1902) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1902-10). També treballà a Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Bona part del seu treball experimental es va realitzar al Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole, a Massachusetts.[2] Féu investigacions sobre partenogènesi artificial (reproducció sense fecundació), tropismes, regeneració de teixits, etc. Estudià les causes de l'envelliment i oferí una base científica a la moderna geriatria.[1] El treball de Loeb va ser significatiu en demostrar que l'inici de la divisió cel·lular en la fecundació es controlava químicament i, en efecte, estava separat de la transmissió de trets hereditaris.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Jacques Loeb». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jacques Loeb, German biologist». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 26 juny 2021].
  3. Osterhout, W. J. V. «Jacques Loeb (1859-1924)». Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences. American Academy of Arts & Sciences, Vol. 60, Núm. 14, 1925, pàgs. 629-634 [Consulta: 26 juny 2021].