James Stirling va ser un matemàtic escocès del segle xviii conegut pel seu llibre de càlcul diferencial.

Infotaula de personaJames Stirling

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmaig 1692 Modifica el valor a Wikidata
Stirling (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1770 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Greyfriars Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsThe Venitian Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaJacobitisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford
Es coneix perNombres de Stirling
Fórmula de Stirling
Activitat
Camp de treballCombinatòria Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióLead Hills Mines
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParesArchibald Stirling, Lord Garden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Mause Murray (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Tomba de James Stirling al cementiri Greyfriars Kirkyard d'Edimburg. És la petita llosa que es troba entre els dos panteons.

Vida modifica

No es coneix res dels primers anys de la vida de James Stirling. El 1710 va ingressar a la universitat d'Oxford i l'any següent al Balliol College d'aquesta universitat,[1] en la que va ser deixeble de John Keill.[2]

El 1715 abandona la universitat, sense graduar-se i accepta un lloc de professor a Venècia, probablement a la universitat de Pàdua.[3]

El 1725 es troba novament a Londres sense tenir una ocupació fixa. Uns anys després sembla haver tingut alguna ocupació a l'acadèmia de Watt.[4] El 1726 és escollit membre de la Royal Society i, poc després, comença la seva copiosa correspondència amb Colin Maclaurin.

El 1735 retorna a Escòcia en ser nomenat administrador de les mines de plom (les Lead Hills Mines), convertint-les en un pròsper negoci per als seus accionistes i reorganitzant la producció i millorant les condicions de vida dels miners.[5]

Es va casar amb Barbara Watson, amb qui va tenir una filla, Christian, que es va casar amb Archibald of Garden, qui el va succeir com gerent de la companyia minera.

 
Detall de la tomba de James Stirling

Obra modifica

 
Methodus differentialis, 1764

Stirling serà sempre recordat pel seu llibre Methodus Differentialis sive Tractatus de Summatione et Interpolatione Serierum Infinitarum (Londres, 1730), que és un dels texts clàssics més antics sobre anàlisi numèrica. No solament conté les idees per les que Stirling és recordat encara avui en dia (nombres de Stirling, fórmula de Stirling, etc.), sinó que també s'hi pot trobar material original sobre transformacions de sèries i sobre límits.[6] El llibre està basat en el mètode diferencial de Newton i les posteriors aportacions de Brook Taylor i Roger Cotes. Stirling ja n'havia fet una primera aproximació en un article publicat als Philosophical Transactions el 1719.[7] El 1749 es va publicar una traducció a l'anglès amb l'aparent aprovació de Stirling.

Referències modifica

  1. Maritz, pàgines 141-142.
  2. Tweedie, pàgina 122. Maritz, pàgina 142.
  3. Tweedie, pàgina 123.
  4. Tweedie, pàgina 124.
  5. Tweedie, pàgines 126-127.
  6. Tweedle, pàgina 1.
  7. Tweedle, pàgina 2.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Stirling» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Wallis, J.P. «Stirling, James»., Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. Encyclopedia.com (Consultat 26 desembre 2014)
  • «Stirling, James»., Encyclopædia Britannica (Consultat 26 desembre 2014)