Per a altres significats, vegeu «Jan Hus (pel·lícula)».

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec. Va donar origen al moviment hussita,[1] que volia reformar la vida eclesiàstica i social. Mort a la foguera, és venerat com a màrtir del luteranisme.

Infotaula de personaJan Hus
Jan Hus 2.jpg
Pintura del s. XVI
Biografia
Naixementc. 1371 Modifica el valor a Wikidata
Husinec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1415 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Constança Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Mort a la foguera Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentMort a la foguera, les cendres se'n dispersaren 
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga . Bachelor of Arts (–1393) Modifica el valor a Wikidata
Conegut perReformador i fundador del moviment hussita
Activitat
OcupacióTraductor, teòleg, pedagog, professor d'universitat, escriptor i filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsStanislaus von Znaim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióLuteranisme
Festivitat6 de juliol (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica, Església Episcopal)
Participà en
5 novembre 1414Concili de Constança Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perheretgia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1411excomunió Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Jan Hus podpis.JPG Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Hus,_Jan Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

 
Mort de Hus en la Crònica de Spiezer, 1485

Hus va ser ordenat sacerdot el 1400, i nomenat predicador, primer a l'església de Sant Miquel i després a la capella de Betlem. Allà flagellava la relaxació moral del clergat. Va participar al moviment politicosocial sorgit de l'escola de predicadors de Milia de Kromeriz, que volien tornar al cristianisme primitiu, i s'oposaven a la jerarquia. Va ser nomenat rector de la Universitat de Praga el 1409.

Hus va crear des del 1408 un moviment cristià basat en les idees de John Wycliffe. Els seus seguidors van rebre el nom de hussites, i es van multiplicar quan l'Església catòlica patia el cisma d'Occident. Hi havia dos papes, als quals el 1409 s'hi va afegir un de tercer, Alexandre V, que va condemnar el moviment hussita, i va excomunicar Jan Hus. Convocat el concili de Constança amb l'objectiu de reunificar l'Església catòlica, Hus hi va anar a defensar els seus punts de vista, però va ser condemnat allà a morir a la foguera, i el 6 de juliol del 1415 va sercremat viu.[2]

Abans de ser cremat, Hus va dir les paraules següents al botxí: "Rostiràs una oca (hus significa 'oca' en txec), però d'aquí a un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs torrar." Es suposa que Martí Luter compleix la profecia: 102 anys després, va clavar les seves 95 tesis a Wittenberg, i se l'acostuma a identificar amb un cigne.

O sancta simplicitas! (oh, santa ingenuïtat!) va ser, segons la llegenda, l'última frase pronunciada per Jan Hus (1369-1415), quan ja era al martiri de la foguera, a la qual havia estat condemnat per heretge, i va veure una dona vella que, moguda pel seu zel religiós, llançava més llenya a les flames.[3]

InfluènciaModifica

Hus va ser un precursor del protestantisme. Els seus escrits li van fer guanyar un lloc important a la literatura txeca. Havia estudiat a l'escola de Llatí de Praga, i amb el temps, va introduir els símbols diacrítics a l'escriptura de la llengua txeca (especialment el háček). Gràcies a això cada so podia ser escrit amb només un símbol, simplificant l'escriptura.

El professor Thomas Garrigue Masaryk va utilitzar el nom de Hus en el seu discurs a la Universitat de Ginebra el 6 de juliol de 1915, per la defensa contra Àustria i el juliol de 1917 per al títol del primer cos de tropes de les seves legions a Rússia.[4]

El 1999, el papa Joan Pau II va dir que "Hus és una figura memorable per moltes raons, però sobretot per la seua valentia moral davant les adversitats i la mort. Tinc l'obligació d'expressar la meua profunda pena per la mort cruel d'en Jan Hus, i per la consegüent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir a la ment i el cor del poble bohemi".

A Jan Hus, se li ha dedicat un conjunt escultòric a la plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské námestí) de Praga.

ReferènciesModifica

  1. Turnbull, Stephen. The Hussite Wars 1419-36 (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 6-7. ISBN 1841766658. 
  2. Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7. 
  3. 1412 - 1415
  4. PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), first issue, váz. kniha, 219 pages, vydalo nakladatelství “Paris” Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (In association with the Masaryk Democratic Movement, Prague, CZ), 2019, ISBN 978-80-87173-47-3, pp.17 - 25, 33 - 45, 70 – 76, 159 – 184, 187 - 199