Jan Matejko
Jan Alojzy Matejko ( pronunciació en polonès (?·pàg.)) (28 de juny de 1838 - 1 de novembre de 1893, Cracòvia) va ser un pintor polonès.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juny 1838 ![]() Cracòvia ![]() |
Mort | 1r novembre 1893 ![]() Cracòvia ![]() |
Sepultura | Cementiri Rakowicki 50° 04′ 29″ N, 19° 57′ 06″ E / 50.0746469°N,19.9517375°E ![]() |
Dades personals | |
Grup ètnic | Polonesos ![]() |
Religió | Catolicisme ![]() |
Formació | Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia (1852–1858) Universitat Jagellònica Acadèmia de Belles Arts de Munic ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura ![]() |
Ocupació | Pintor i professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat Jagellònica ![]() |
Membre de | |
Gènere | Pintura d'història, retrat pictòric, pintura d'animals i pintura religiosa ![]() |
Professors | Władysław Łuszczkiewicz i Wojciech Kornel Stattler ![]() |
Alumnes | Maurycy Gottlieb, Jacek Malczewski, Józef Mehoffer, Stanisław Wyspiański i Maria Dulębianka ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Teodora Giebułtowska ![]() |
Fills | Helena Unierzyska ![]() |
Pare | Franciszek Ksawery Matejko ![]() |
Germans | Franciszek Matejko ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Considerat com el major pintor històric polonès de tots els temps, és cèlebre per les seves obres en les quals representa els grans personatges i esdeveniments de la història polonesa, com per exemple la Batalla de Grunwald.
BiografiaModifica
El seu pare, Franciszek Ksawery Matejko, era originari de Hradec Králové, a la República Txeca, i es va instal·lar en Galítsia com a mestre de música. Després es va traslladar a Cracòvia, on va contreure matrimoni amb Joanna Karolina Rossberg, nascuda en una rica família germànic-polonesa.
Jan va ser el vuitè dels onze fills del matrimoni. Des de la seva edat més tendra va desenvolupar un talent fora del comú per a les arts plàstiques, que li va permetre continuar a l'escola malgrat les seves mancances en altres matèries. Mai no va aprendre cap llengua estrangera i fins i tot va tenir dificultats amb el polonès. Per això, el molestava efectuar aparicions en públic.
Jan Matejko va sobreviure al bombardeig de Cracòvia pels austríacs en 1848, igual com a l'anomenada Insurrecció de gener, en la que no va poder prendre part per motius de salut, si bé la va recolzar monetàriament i va transportar armes per als rebels a Goszcza. Les derrotes sofertes per Polònia el van empènyer a abandonar la pintura religiosa, la seva vocació inicial, en favor exclusivament de la pintura de tema històric.
Malgrat l'oposició del seu pare, entra en 1852 a l'Escola de Belles Arts de Cracòvia, en la que estudia fins al 1858. En 1864, es va casar amb Teodora Giebułtowska, amb la qual va tenir quatre fills: Beata, Helena, Tadeusz i Jerzy. La seva última filla, Regina, va morir a una edat molt curta.
És el creador de l'imaginari històric polonès, i en els seus quadres apareixen sovint personatges que en realitat no van participar en els esdeveniments retratats (com Hugo Kołłątaj o el general Wodzicki en La Batalla de Raclawice ). Matejko s'esforçava per assolir una síntesi històrica i filosòfica, més que no pas per pintar simplement els fets històrics.
Està enterrat al Cementiri Rakowicki de Cracòvia.
Obres importantsModifica
- Stańczyk (1862)
- El sermó de Skarga (1864)
- Rejtan (1866)
- La Unió de Lublín (1869)
- Báthory a Psków (1872)
- Copérnic (quadre) (1872)
- Suspensió de la campana Segimon (1874)
- La Batalla de Grunwald (1878)
- Homenatge prussià (1882)
- Sobieski a Viena (1883)
- La Batalla de Raclawice (1888)
- Constitució del 3 de maig de 1791 (1891)
- La Història de la civilització a Polònia (1888)
DeixeblesModifica
DistincionsModifica
- Cavaller de la Legió d'Honor, 1870
- Medalla d'honor a l'exposició universal del 1878
- Doctor honoris causa per la Universitat Jagellònica en 1887[1]
Notes i referènciesModifica
- ↑ (polonès) Uniwersytet Jagielloński w Krakowie - Wyróżnienia - Godność doktora honoris causa Arxivat 2008-12-12 a Wayback Machine.
Enllaços externsModifica
GaleriaModifica
El sermó de Skarga | |