Jan Matejko

pintor polonès

Jan Alojzy Matejko (pronunciació en polonès pronunciació en polonès (pàg.)) (28 de juny de 1838 - 1 de novembre de 1893, Cracòvia) va ser un pintor polonès.

Infotaula de personaJan Matejko
Matejko Self-portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1838 Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1893 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Rakowicki 50° 04′ 29″ N, 19° 57′ 06″ E / 50.0746469°N,19.9517375°E / 50.0746469; 19.9517375 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicPolonesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióJan Matejko Academy of Fine Arts in Krakow (en) Tradueix (1852–1858)
Universitat Jagellònica, Cracòvia
Acadèmia de Belles Arts de Munic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Jagellònica, Cracòvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, retrat pictòric, pintura d'animals i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWładysław Łuszczkiewicz i Wojciech Kornel Stattler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaurycy Gottlieb, Jacek Malczewski, Józef Mehoffer, Stanisław Wyspiański i Maria Dulębianka Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeTeodora Giebułtowska Modifica el valor a Wikidata
FillsHelena Unierzyska Modifica el valor a Wikidata
PareFranciszek Ksawery Matejko Modifica el valor a Wikidata
GermansFranciszek Matejko Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Jan Matejko signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11142564 Modifica el valor a Wikidata

Considerat com el major pintor històric polonès de tots els temps, és cèlebre per les seves obres en les quals representa els grans personatges i esdeveniments de la història polonesa, com per exemple la Batalla de Grunwald.

BiografiaModifica

El seu pare, Franciszek Ksawery Matejko, era originari de Hradec Králové, a la República Txeca, i es va instal·lar en Galítsia com a mestre de música. Després es va traslladar a Cracòvia, on va contreure matrimoni amb Joanna Karolina Rossberg, nascuda en una rica família germànic-polonesa.

Jan va ser el vuitè dels onze fills del matrimoni. Des de la seva edat més tendra va desenvolupar un talent fora del comú per a les arts plàstiques, que li va permetre continuar a l'escola malgrat les seves mancances en altres matèries. Mai no va aprendre cap llengua estrangera i fins i tot va tenir dificultats amb el polonès. Per això, el molestava efectuar aparicions en públic.

Jan Matejko va sobreviure al bombardeig de Cracòvia pels austríacs en 1848, igual com a l'anomenada Insurrecció de gener, en la que no va poder prendre part per motius de salut, si bé la va recolzar monetàriament i va transportar armes per als rebels a Goszcza. Les derrotes sofertes per Polònia el van empènyer a abandonar la pintura religiosa, la seva vocació inicial, en favor exclusivament de la pintura de tema històric.

Malgrat l'oposició del seu pare, entra en 1852 a l'Escola de Belles Arts de Cracòvia, en la que estudia fins al 1858. En 1864, es va casar amb Teodora Giebułtowska, amb la qual va tenir quatre fills: Beata, Helena, Tadeusz i Jerzy. La seva última filla, Regina, va morir a una edat molt curta.

És el creador de l'imaginari històric polonès, i en els seus quadres apareixen sovint personatges que en realitat no van participar en els esdeveniments retratats (com Hugo Kołłątaj o el general Wodzicki en La Batalla de Raclawice ). Matejko s'esforçava per assolir una síntesi històrica i filosòfica, més que no pas per pintar simplement els fets històrics.

Està enterrat al Cementiri Rakowicki de Cracòvia.

Obres importantsModifica

DeixeblesModifica

DistincionsModifica

Notes i referènciesModifica

Enllaços externsModifica

GaleriaModifica

 
L'homenatge prussià
 
L'adopció de la Constitució del 3 de maig del 1791
 
El sermó de Skarga
 
Victòria de Joan III Sobieski a Viena