Jardinets de Gràcia

jardins a Barcelona
(S'ha redirigit des de: Jardins de Salvador Espriu)

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia. Els va projectar Nicolau Maria Rubió i Tudurí l'any 1929.

Infotaula de geografia físicaJardinets de Gràcia
Imatge
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
EpònimSalvador Espriu i Castelló Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBarcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig de Gràcia, 118 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 50″ N, 2° 09′ 32″ E / 41.39718°N,2.15876°E / 41.39718; 2.15876

Descripció modifica

Els Jardinets es troben a la part superior del Passeig de Gràcia i formen part de les obres d'ornat de la ciutat que es van fer arran de l'Exposició Internacional de Barcelona; Rubió i Tudurí era aleshores el director de Parcs i Jardins i s'encarregà del projecte. El 1991, van rebre el nom de Jardinets de Salvador Espriu perquè el poeta vivia al davant, al número 118 del Passeig de Gràcia.

Tenen forma rectangular i la seva part central està ocupada per uns llargs parterres de gespa envoltats per una vintena de plataners en filera. Hi ha una font amb brolladors d'aigua.

Per a la seva inauguració s'hi va posar la Font de l'Aurora, un grup escultòric situat sobre un estany, obra de Joan Borrell i Nicolau. Constava d'una figura central, Minerva, dreta dalt d'una barca, que subjectava dues bigues (carros de dos cavalls), una dirigida al Sol (Hèlios) i l'altra a la Lluna (Selene), amb dues nimfes als seus peus i unes columnes rematades per àguiles. Aquesta obra, en aquella època, no va agradar als veïns especialment perquè es va posar de cara a l'Avinguda Diagonal i per tant, donava l'esquena al barri de Gràcia. L'any 1931 aquesta obra va ser desmuntada i al llarg del temps algunes peces es van anar posant separadament en altres llocs de Barcelona: un dels carros, el d'Hèlios, l'any 1934 va anar a parar al Turó Park —l'altre va ser fos; una de les nimfes, coneguda com a Nimfa que es pentina, es va posar el 1968 a la Plaça Joaquim Folguera; les àguiles van anar al Zoo de Barcelona el 1969; la figura de Minerva al passeig de Santa Madrona, a Montjuïc, el 2003, i la de Selene el 2014 a l'Avinguda de Vallcarca.[1]

Posteriorment, s'han anat col·locant en els jardinets diverses obres d'art públic:

  • L'Empordà. Nova oda a Barcelona (1961), d'Ernest Maragall i Noble, una escultura de marbre amb dues figures de dona assegudes, l'una nua i l'altra vestida amb vels, d'estil clàssic. Està dedicada al poeta Joan Maragall, pare de l'escultor, i hi ha inscrits uns versos seus, d'un poema de Oda nova a Barcelona: «Les muntanyes i el mar immens, si el món ja és tan formós, Senyor». L'escultura s'hi va instal·lar l'any 1961, centenari del poeta, però havent rebut crítiques d'alguns que hi veien una mostra de lesbianisme uns anys més tard es va traslladar al Parc de Cervantes, tanmateix, el 1985 es va tornar a posar als jardinets de Gràcia a instàncies del batlle Pasqual Maragall, nebot de l'escultor.[2]
  • La Lectura. A Pompeu Fabra (1948), de Josep Clarà, un conjunt dedicat al filòleg Pompeu Fabra compost per la inscripció Barcelona a Pompeu Fabra i un relleu de marbre blanc amb la figura d'una dona que llegeix. S'hi va posar el 1993, pel 125è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, amb una instal·lació de l'arquitecta municipal de Barcelona Anna Ribas.[3]
  • Solc. A Salvador Espriu (2014), de Frederic Amat, una obra excavada a terra amb un solc de 17 metres de llargada amb forma d'obelisc, fet de formigó i envoltat de gespa. El monument inclou una placa que diu: «Brilla, dins l'únic coneixement del negre, l'or del meu somni».[4]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Margarita Tintó i Sala. «Biga de la Fuente de la Aurora».[Enllaç no actiu]
  2. Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Albert Manent. «El Ampurdán. Nueva oda a Barcelona».[Enllaç no actiu]
  3. Jaume Fabre, Josep M. Huertas y Mercè Doñate. «La Lectura. A Pompeu Fabra».[Enllaç no actiu]
  4. Jaume Fabre. «Solc. A Salvador Espriu».

Bibliografia modifica

  • Viladevall-Palaus, Ignasi «Cincuenta parques, más dos». Cuadernos Cívicos La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones [Barcelona], 3, 2004.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardinets de Gràcia