Obre el menú principal

Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.[1]

Infotaula de personaJaume II de Xèrica
Biografia
Mort 1321 (Gregorià)
Família
Fills Jaume III de Xèrica
Pere de Xèrica
Alfons Roger de Llúria
Maria de Xèrica
Pare Jaume de Xèrica
Modifica les dades a Wikidata

Igual que el seu pare, fou un dels caps de la Unió d'Aragó.[1] El 1291 era present a les converses de Monteagudo entre Jaume II i Sanç IV de Castella.

El 1296 el rei Jaume II aprofita la minoria d'edat del nou rei de Castella Ferran IV i el conflicte entre els seus regents per apoderar-se del regne de Múrcia, participant Jaume II de Xèrica molt activament, per la qual cosa el 1298 actuava com a procurador del rei al regne de València i a Múrcia.[1] El 1300 fou distingit com a alferes i portabandera reial.[1]

No obstant això, la seva participació en la facció nobiliària aragonesa en 1300 i ser ell designat pels nobles aragonesos jutge, juntament amb Don Lope Ferrench de Luna i reclamar deutes que suposadament el rei tenia amb ells, va fer que se'l considerés rebel i que fos processat vers el 1301, moment en el qual el justícia d'Aragó va dictaminar contra els privilegis dels nobles; però el rei aviat el va perdonar i fins i tot li féu assumir el càrrec de portantveus del seu fill, l'infant i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou, com a procurador general d'Aragó.

El 23 de març de 1304 atorgà a Sinarques la carta pobla a 70 famílies cristianes.[2] El mateix 1304 acompanyava el rei a les visites que féu als reis de Portugal i Castella.[1] El 1309 va participar en les campanyes bèl·liques d'Almeria, i just després serví el segon fill del rei, l'infant Alfons (futur successor).[1]

Pels seus serveis a la corona, especialment amb els infants, se li concedí la mà d'una de les filles de l'almirall Roger de Llúria: Beatriu de Llúria (morta el 1334), que era l'hereva de Cocentaina entre altres poblacions.[1] Al morir el 1321, ella va quedar com a administradora del patrimoni dels Xèrica, fet que l'enfrontà al seu propi fill Jaume III de Xèrica.[1]

Matrimoni i descendentsModifica

Estava casat amb Beatriu de Llúria, filla de l'almirall Roger de Llúria:[3]

Podria ser que hagués tingut un fill fora del matrimoni:

  • Joan Álvarez (?-1337)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre, 1998: p. 1139 i 1140, entrada: "Xèrica"
  2. FERRER ROMAGUERA, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). València: Universitat de València, 2000, p. 105. ISBN ISBN 8437040485. 
  3. L'Enciclopèdia.cat
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 1139 i 1140 entrada: "Xèrica". ISBN 84-297-3521-6. 
  • «Xèrica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 març 2014].