Jaume II de Xèrica

Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.[1]

Infotaula de personaJaume II de Xèrica
Biografia
Mort1321 (Gregorià)
Família
FillsJaume III de Xèrica
Pere de Xèrica
Alfons Roger de Llúria
Maria de Xèrica
PareJaume de Xèrica
Modifica les dades a Wikidata

Igual que el seu pare, fou un dels caps de la Unió d'Aragó.[1] El 1291 era present a les converses de Monteagudo entre Jaume II i Sanç IV de Castella.

El 1296 el rei Jaume II aprofita la minoria d'edat del nou rei de Castella Ferran IV i el conflicte entre els seus regents per apoderar-se del regne de Múrcia, participant Jaume II de Xèrica molt activament, per la qual cosa el 1298 actuava com a procurador del rei al regne de València i a Múrcia.[1] El 1300 fou distingit com a alferes i portabandera reial.[1]

No obstant això, la seva participació en la facció nobiliària aragonesa en 1300 i ser ell designat pels nobles aragonesos jutge, juntament amb Don Lope Ferrench de Luna i reclamar deutes que suposadament el rei tenia amb ells, va fer que se'l considerés rebel i que fos processat vers el 1301, moment en el qual el justícia d'Aragó va dictaminar contra els privilegis dels nobles; però el rei aviat el va perdonar i fins i tot li féu assumir el càrrec de portantveus del seu fill, l'infant i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou, com a procurador general d'Aragó.

El 23 de març de 1304 atorgà a Sinarques la carta pobla a 70 famílies cristianes.[2] El mateix 1304 acompanyava el rei a les visites que féu als reis de Portugal i Castella.[1] El 1309 va participar en les campanyes bèl·liques d'Almeria, i just després serví el segon fill del rei, l'infant Alfons (futur successor).[1]

Pels seus serveis a la corona, especialment amb els infants, se li concedí la mà d'una de les filles de l'almirall Roger de Llúria: Beatriu de Llúria (morta el 1334), que era l'hereva de Cocentaina entre altres poblacions.[1] En morir el 1321, ella va quedar com a administradora del patrimoni dels Xèrica, fet que l'enfrontà al seu mateix fill, Jaume III de Xèrica.[1]

Matrimoni i descendentsModifica

Estava casat amb Beatriu de Llúria, filla de l'almirall Roger de Llúria:[3]

Podria ser que hagués tingut un fill fora del matrimoni:

  • Joan Álvarez (?-1337)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre, 1998: p. 1139 i 1140, entrada: "Xèrica"
  2. FERRER ROMAGUERA, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). València: Universitat de València, 2000, p. 105. ISBN ISBN 8437040485. 
  3. L'Enciclopèdia.cat
  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 1139 i 1140 entrada: "Xèrica". ISBN 84-297-3521-6. 
  • «Xèrica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 març 2014].