Viquipèdia

Jaume Santandreu Sureda

escriptor
(S'ha redirigit des de: Jaume Santandreu)

Jaume Santandreu Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938 - 1 de juny de 2025)[1] va ser un escriptor i capellà balear,[2][3] tot i que abandonà el sacerdoci el 2010. Va ser militant d'ERC a les Illes Balears.[4]

Plantilla:Infotaula personaJaume Santandreu Sureda
Biografia
Naixement9 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata
Manacor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 2025 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
President Esquerra Republicana de les Illes Balears
1988 – 1992 – Bartomeu Mestre Sureda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, sacerdot, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjsantandreuisureda.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El 1960 va ser ordenat capellà. De 1964 a 1967 va exercir com a missioner al Perú. L'11 de desembre del 2010 va presidir la seva darrera eucaristia a la parròquia de Sant Francesc de Paula, a Palma, sis dies abans de la publicació de la segona edició d'Encís de minyonia.

Entrevistat per en Joseo Lleonci a Sal i llum (TV Manacor, 2006/7), li demana dues vegades quina és la seva obra més important en poesia i quina en prosa. Totes dues vegades contesta En nom del pare, en poesia, i Encís de minyonia, en prosa.[5] N'existeix la biografia Jaume Santandreu. El sexe del profeta, de Víctor Gayà (1997) i l'assaig Marginàlia: Jaume Santandreu i l'exclusió social a Mallorca (1967-2007), de Jaume Mateu.[6]

Amb la seva parella, Miquel Àngel Castell, el 2022 van oficialitzat la relació amb un acte públic.[6]

« Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà. Són tres caires essencials i irrenunciables de la meva personalíssima persona. Ningú no m'hi ha fet ni jo mateix ho he elegit. Som les tres coses des del ventre de la meva mare [...] Cada un dels tres trets els visc a la meva pròpia manera singular. »
— Encís de minyonia, p.129

Obra publicada

modifica

Poesia

modifica
  • Dos pams d'home. Impremta Politècnica. Palma, 1971. Premi Ciutat de Manacor, 1970. Pròleg de Miquel Àngel Riera.
  • Nu - poemes. Caixa d'Estalvis de les Balears; Casa de Cultura. Manacor, 1972.
  • Coratge d'un mot. Impremta Roig. Campos, 1975. pàg 69-113. Finalista del premi Andreu Roig a la quarta Festa de les Lletres a Campos, 1974.
  • Cançons per al meu poble. Edició d'autor en forma i paper de diari i ofert de franc. Palma, 1979.
  • Inventari de la nit. Ramon Llull; Espurnes, 6. Felanitx, 1980.
  • Pregó de l'Ecce Homo de la passió del nostre poble. Pregó de Setmana Santa, a instància de la Coral Polifònica de Bunyola. Parròquia de sant Mateu. Bunyola, 1980.
  • En nom del pare. Caixa d'Estalvis de les Balears; Casa de cultura, 13. Manacor, 1983.
  • Nissaga de sen. Casa de cultura de la Caixa de Balears. Manacor, 1985. Pròleg de Jaume Vidal Alcover.
  • El cos de l'estimera. Foment de la cultura de la ciutat de Manacor. Tià de sa Real, 35. 1989. Pròleg de Guillem Cabrer.
  • Inventari d'oratges. Caixa de Balears Sa nostra; Tià de sa Real, 39. Palma, 1993. Antologia a càrrec de Miquel Àngel Riera.
  • Tristesa amant. Lleonard Muntaner, editor; Poesia, 2. Palma, 1996
  • Els passos del marginat - pregó de Setmana Santa. Centre cultural de l'ajuntament de Felanitx. 1999.
  • Paraula de poeta. Direcció General de Cultura de la Conselleria d'Educació i Cultura; Poemes essencials, 19. Palma, 2002.
  • Espases d'avui al cor de la Pietat. 2004.
  • Estopa encesa. Edicions del salobre; La rosa encofrada, 3. Port de Pollença, 2005.

Teatre

modifica

Prosa de ficció

modifica
  • El denari del profeta. Moll; Tomir, 13, Palma, 1988.
  • Camí de coix. Moll; Raixa, 119-120. Palma, 1980. Escrita entre 1972 i 1978.
  • Mamil·la, encara. Tres i Quatre; La unitat, 91. València, 1984. Premi de narrativa Andròmina dels Premis Octubre, 1984.
  • Descalç al carreró de les serps. Teix; col. Espurna. 1988.
  • Contes malignes. Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 11. Palma, 2001.
  • Mortuus Dei. Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 12. Palma, 2002.
  • Catedral amb armaris. Llibres de l'Índex; Narrativa contemporània, 9. Barcelona, 2004. Primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix.
  • Negrada, 2006.
  • Llobacarda - confessions d'un capellà terrol. Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 28. Palma, 2010.
  • Operació Tiara, 2016.

Prosa d'assaig

modifica
  • Camada. Foment de la Cultura de la Ciutat de Manacor; Tià de sa Real, 11. Manacor, 1982. Pròleg de Gabriel Janer Manila.
  • Virreis de la misèria. Consell Insular de Mallorca. Palau Reial 1, núm. 11; 4-10. 1988.
  • Joan Pla i Garcia, vist per a sentència. Lleonard Muntaner, editor; Mallorquins en diàleg, 9. Palma 2000.

Prosa personal

modifica
  • Els negres ajuden a fer fosca - cançoner africà. Edicions Cort. Palma, 1977. Pròleg de Jeroni Fito.
  • Encís de minyonia. Caixa de Balears Sa nostra; Tià de sa Real, 48. Palma, 1997. Autobiografia de la seva infància.
  • Déu meu. Lleonard Muntaner, editor. Palma; desembre 2018.

Referències

modifica
  1. ↑ «Muere Jaume Santandreu, el cura que dedicó su vida a los pobres» (en castellà). Diario de Mallorca, 01-06-2025. [Consulta: 16 juny 2025].
  2. ↑ «Jaume Santandreu, guardonat amb el premi de Narrativa Pare Colom». dBalears, 23-07-2006. Arxivat de l'original el 2021-04-10.
  3. ↑ «The MEMORO Project». Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 16 juny 2025].
  4. ↑ Vanrell, Sebastià. «Mor Jaume Santandreu, el capellà rebel que va fer costat als marginats». Ara Balears, 01-06-2025. [Consulta: 5 juny 2025].
  5. ↑ «ENCÍS DE MINYONIA - marginàlies». Vilaweb, 15-12-2011. [Consulta: 16 juny 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 Payeras, Miquel. «El capellà que va viure per als desamparats i que titllà el papa Wojtyla de 'cap de fava'». El Temps, 06-12-2025. [Consulta: 16 juny 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Santandreu_Sureda&oldid=35217032»