Javier Zarzalejos Nieto

polític i alt funcionari espanyol

Francisco Javier Zarzalejos Nieto (Bilbao, 1960) és un polític i alt funcionari basc.

Infotaula de personaJavier Zarzalejos Nieto
(Zarzalejos) (PP Europeas) SAM9166 (46609879015) (cropped).jpg
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco Javier Zarzalejos Nieto Modifica el valor a Wikidata
6 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
2 juliol 2019 –
Circumscripció electoral: Espanya

Secretari general de la Presidència del Govern
1996 – 2004
← Rosa Conde Gutiérrez del Álamo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Antonio Zarzalejos Altares Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé Antonio Zarzalejos Nieto i Charo Zarzalejos Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: FZarzalejos Modifica els identificadors a Wikidata

TrajectòriaModifica

Fill de José Antonio Zarzalejos Altars, que va ser vocal del jurat d'ètica periodística del Ministeri d'Informació i Turisme, és germà dels periodistes José Antonio i Charo Zarzalejos.

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, el 1984 va ingressar com a funcionari de carrera en el Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat. En la seva trajectòria en l'Administració General de l'Estat va exercir, entre altres càrrecs, de secretari adjunt del Consell Hispà-Nord-americà (Ministeri d'Afers Exteriors), sotsdirector general de Difusió Informativa (Ministeri del Portaveu) i conseller d'Informació de l'Ambaixada d'Espanya al Regne Unit (1992-1996).

Després de les eleccions de 1996, José María Aznar el va proposar com a secretari general de la presidència del govern, càrrec en el qual roman durant les dues legislatures en les quals el Partit Popular ocupa el Govern d'Espanya. Des d'aquesta posició va ser, el 1999, un dels encarregats pel president del govern, al costat de Pedro Arriola i Ricarco Martí Fluxá —Secretari d'Estat de Seguretat— per entaular converses amb ETA a la ciutat de Zuric.[1][2]

El 2004 passa a ser director de l'àrea de constitució i institucions de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials, de la qual el gener de 2012 es converteix en secretari general.[3]

PublicacionsModifica

A la revista Cuadernos de Pensamiento Político:

  • ETA: derrota y final
  • El mito del final dialogado
  • La reforma fallida y el Estado residual del socialismo
  • País Vasco: de la alternativa al cambio
  • Identidad y política en España
  • Traiciones y naciones
  • Populismo y nacionalismo radical

ReferènciesModifica

  1. «Las conversaciones de Zúrich». El País, 19-10-2011. [Consulta: 3 desembre 2014].
  2. «Aznar y los intentos de pactar la paz en Zúrich». El Mundo, 16-02-2006. [Consulta: 3 desembre 2014].
  3. «Reseña biográfica». FAES. [Consulta: 3 desembre 2014].