Jean-Michel Beysser
Jean-Michel Beysser (Ribeauvillé, 4 de novembre de 1753 - París, 13 d'abril de 1794)[1]mort a la guillotina el 13 d'abril de 1794 a París, fou general de brigada de la Revolució Francesa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1753 Ribeauvillé (França) |
| Mort | 13 abril 1794 (40 anys) París |
| Causa de mort | Decapitació |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Rang militar | general de brigada |
| Conflicte | Guerres de la Revolució Francesa |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Biografia modifica
Abans de la Revolució
Fill del cirurgià Ribeauvillé, també anomenat Jean-Michel Beysser i Marguerite Salomé Schneider, va començar la seva carrera com a dragó al regiment de Lorena del 1769 al 1778. Del 1778 al 1781, va ser emprat a l'exèrcit de Bretanya, pel que sembla, ell com a cirurgià major.
Després va exercir de cirurgià major al regiment suís de Meuron, sota les ordres de la Companyia holandesa de les Índies Orientals; és capità del regiment holandès. Va tornar a França el 1788.
Sota la Revolució
El juliol de 1789 va ser nomenat major de les guàrdies nacionals a Lorient, després coronel el 1790; fou ascendit a capità de la gendarmeria del Morbihan el 1791 i fou promogut ràpidament durant la guerra. Va esdevenir el 10 de febrer de 1793, adjunt general, coronel supernumerari i sense sou a l'exèrcit de la costa, i després el 7 de març de 1793 brigadista amb els 21s chasseurs à cheval. El 6 de maig de 1793 fou nomenat adjunt general, cap de la brigada de l'exèrcit de les costes de Brest i el 20 de juny de 1793 fou ascendit a general de brigada.
Enviat a Nantes amenaçat per la insurrecció de Vendée, va participar en la batalla de Nantes el 29 de juny de 1793, al costat del general Canclaux i l'alcalde de Nantes Baco de La Chapelle. Prop dels girondins, va signar el manifest federalista del 5 de juliol de 1793 i es va veure obligat a trobar refugi a Lorient. El 2 d'agost de 1793 va comparèixer davant la Convenció, que el va restablir a l'exèrcit amb el mateix rang i el va enviar de nou a Occident. El 21 de setembre de 1793 fou derrotat pels vendeans a la batalla de Montaigu. El govern, que ja tenia sospites contra ell, va decretar la seva detenció. El 2 d'octubre de 1793 fou empresonat a la presó de l'Abadia.
Va comparèixer davant el Tribunal Revolucionari de París que el va condemnar a mort el 4t any germinal II (24 de març de 1794), com a còmplice dels hébertistes: Jacques-René Hébert, Charles Philippe Ronsin, François-Nicolas Vincent, Mazuel, Antoine-François Momoro.
Va ser guillotinat el 24 de Germinal, any II (13 d'abril de 1794) al mateix temps que Arthur de Dillon, Pierre-Gaspard Chaumette, Jean-Baptiste Gobel, Lucile Desmoulins i Marie Marguerite Françoise Hébert amb qui va ser enterrat al cementiri d'Errancis.
Perspectives contemporànies modifica
| « | <Beysser és un roger-bonvivent; el déu del plaer va complir tots els seus desitjos; va prendre per torns, i sovint d'una manera poc delicada, Bacus i Amor. Molt despreocupat de l'Estat militar, no en coneixia ni els primers elements. Era poc estimat i poc estimable.> | » |
[2]- Jean-Baptiste Kléber -
Referències modifica
- ↑ http://roglo.eu/roglo?lang=fr;p=jean+michel;n=beysser;oc=1 [archive]
- ↑ Jean-Baptiste Kléber, Mémoires politiques et militaires 1793-1794, Tallandier, coll. « In-Texte », 1989, p. 63.
Bibliografia modifica
- Jean Tulard, Jean-François Fayard i Alfred Fierro, Història i diccionari de la Revolució Francesa. 1789-1799, París, ed. Robert Laffont, col·l. "Llibres", 1987, 1998 [detall de les edicions] (ISBN 978-2-221-08850-0)
- Maurice Perrais, Jean Michel Beysser, a Nou diccionari de biografia alsaciana, vol. 3, pàg. 313