Jean-Pierre Campagne
Jean-Pierre Campagne (Eissalabra (Aude), 2 de febrer del 1723 - Perpinyà, 2 de gener del 1816) va ser [1] un metge, professor universitari i bibliotecari rossellonès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1723  Eissalabra (França) |
| Mort | 2 gener 1816 (92 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Rector Universitat de Perpinyà (1350-1793) | |
| 1784 – 1793 | |
| Activitat | |
| Ocupació | bibliotecari, professor d'universitat, metge |
Biografia modifica
Fill de Jean Campagne, cirurgià, començà la carrera de teologia a la universitat de Perpinyà, però canvià d'estudis i acabà [2] graduant-se com a maître ès arts (9 d'agost del 1748) i bachelier de médecine (7 de maig del 1749) per la universitat de Montpeller. El nou doctor s'establí a Perpinyà novament, i el 2 de maig del 1750 es va casar amb Maria Angèlica Jaume, germana del prestigiós advocat, de qui n'havia estat preceptor particular quan aquest encara era infant; el matrimoni tingué de fills Angélique i Joseph Campagne. Jean-Pierre exercia com a metge quan el 1756 oposità sense èxit [nt 1] a una càtedra de la facultat de medicina de Perpinyà, que guanyà Josep Bonafós. Decebut, es retirà a Sijan (Aude), on parà consulta de medicina i, per afició, cultivà la poesia i les matemàtiques. Es feu membre corresponent de l'Acadèmia Reial de Tolosa [nt 2] per les matemàtiques i la física, i de la Societat Reial de Ciències de Montpeller (antecessora[5] de l'Académie des Sciences et Lettres de Montpellier) per la medicina, l'anatomia i la química.
Novament al Rosselló, guanyà una agregadoria universitària[6] el 1764, i era professor agregat de matemàtiques de la universitat de Perpinyà [7] el 1765. Dos anys més tard va començar a ensenyar-les al Col·legi Reial de Perpinyà. El 1775 va rebre la càtedra de matemàtiques en tant que professor al Col·legi Reial i a la Facultat d'Arts. Va ser elegit rector de la universitat de Perpinyà el 1784 i romangué com a professor de matemàtiques de la institució fins a la clausura dels estudis universitaris a Perpinyà, el 1793. Després que es creés l'École centrale a la capital del Rosselló, el 1796 s'hi incorporà com a primer bibliotecari, en funcions de comissari per a inventariar i classificar els llibres confiscats a les comunitats religioses de la província. Romangué en el càrrec de bibliotecari fins que el substituí el seu fill Joseph Campagne el 1812. El seu net François Campagne, fill d'aquest darrer, va ser advocat i historiador.
Entre els anys 1761 i 1768 elaborà un estudi que deixà inèdit, Abrégé Historique de l'Université, que fou extensament usat per l'abbé Torreilles en el seu treball [8] L'université de Perpignan avant et pendant la Révolution française (1892).
A la façana de la catedral de Perpinyà hi apareix una inscripció "V CAMPAGNE J.? M.? N D 1766" [9] que li hauria estat atorgada -com succeí en altres casos- en commemoració de l'assoliment d'un grau o d'una posició universitària. De Campagne se'n destacà [10] l'amistat que tenia amb Jean-François Marmontel i amb François Boissier de Sauvages de Lacroix, de qui també n'havia estat deixeble. L'ajuntament de la vila recorda el professor i bibliotecari amb un carrer, l'"impasse Jean-Pierre Campagne".
Bibliografia modifica
- Article necrològic Mémorial administratif, politique et littéraire des Pyrénées-Orientales del 13 janvier 1816
- Izarn, Pierre «La Faculté de Médecine de Perpignan au XVIIIe siècle». Histoire des sciences médicales, tome XXVI, nº 1, 1992.
- Rifa, Jean «Etre médecin à Perpignan avant, pendant et après la Révolution». La semaine du Roussillon, nº 823, 15 au 21 Mars 2012.[Enllaç no actiu]
Notes modifica
- ↑ A l'oposició, Campagne presentà el 25 de setembre del 1756 quatre tesis en llatí, titulades La pleuresia, mitjans per a reconèixer-la i tractar-la per la dieta, les purgacions i el làudan; La tisi pulmonar; L'íncube; i Les causes de la febre [3]
- ↑ L'Acadèmia Reial de Tolosa, esmentada per Izarn [3] potser hauria estat l'Académie Royale de Peinture, Sculpture et Architecture de Toulouse, que funcionà del 1751 al 1793 [4]
Referències modifica
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 99-100. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Gilbert Larguier (Larguier, Gilbert «Les étudiants du Roussillon entre Perpignan et les universités du Languedoc». Annales du Midi, vol. 121, nº 121-268, 2009, pàg. 520.) esmentant: Ferté, Patrick. Répertoire géographique des étudiants du Midi de la France (1561-1793). Pour une prosopographie des élites. Tome IV Diocèses pyrénéens. Albi: Presses du Centre universitaire Champollion, 2008. ISBN 9782915699708.
- ↑ 3,0 3,1 Izarn La Faculté... (1992) p. 53
- ↑ «Académie Royale de Peinture, Sculpture et Architecture de Toulouse, al web de l'"Scholarly Societies Project"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «Académie des Sciences et Lettres de Montpellier, al web de l'"Scholarly Societies Project"» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ Memoire pour les Recteur, Doyen, Professeurs & Docteurs de la Faculté de Médecine de Perpignan, contre le Sieur Carcassone, Chirurgien-Barbier de la même Ville.. París: Impr. de Knapen, 1768, p. 6.
- ↑ Izarn La Faculté... (1992) p. 52
- ↑ Torreilles, Ph. «L'université de Perpignan avant et pendant la Révolution française». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 33, 1892, pàg. 273-386.
- ↑ Poisson, Olivier «Inscriptions commémoratives de grades universitaires en Roussillon au XVIIIe siècle». Domitia, nº 6, pàg. 57-61.
- ↑ «Nécrologie». Feuille d'affiches, annonces et avis divers ou Mémorial administratif, politique, commercial et littéraire du département des Pyrénées-Orientales, nº 21, 13-01-1816, pàg. 191. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 16 juny 2015].