Jean Absil (Péruwelz, Hainaut, 23 d'octubre del 1893Brussel·les, 2 de febrer del 1974) va ser un compositor, professor i tèoric de la música.[1]

Infotaula de personaJean Absil

Estatua de Jean Absil a Bon-Secours Péruwelz (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJean Nicolas Joseph Absil
23 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Péruwelz (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Uccle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBèlgica Bèlgica
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, professor
OcupadorConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNini Bulterijs Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0994081 Spotify: 7EOODWRKoeplss37m8xJsO Musicbrainz: e9eaa30b-8417-4ced-9897-35182c52ea40 Lieder.net: 3120 Discogs: 1269380 Allmusic: mn0001193362 Deezer: 3499351 Modifica el valor a Wikidata

Estudià al Conservatori reial de Brussel·les, i als 15 anys es convertí en organista de la basílica de la seva ciutat natal. Al mateix temps estudiava piano, solfeig i harmonia, carreres que acabà de manera brillant als 29 anys. Després perfeccionà els estudis amb el professor Paul Gilson. El 1921 rebé el premi d'Agniez i el 1922 el Rubens. La seva personalitat començà a formar-se sota l'influx de la música de Schönberg, Milhaud i Hindemith. El 1923 fou nomenat director de l'Escola de Música d'Etterbeek, que transformà en una escola model d'estès prestigi a Bèlgica, i on romangué fins al 1958.

El 1930 fou nomenat professor d'harmonia pràctica al Conservatori de Brussel·les en el que tingué entre els seus alumnes a Marcel Quinet i, nou anys després, ingressà com a professor a la Capella Musical Reina Elisabet. Fundà amb Charles Reirens la Revue Internationale de Musique, que ha tingut una importància considerable al món de parla francòfona fins a la seva desaparició el 1940. Publicà l'estudi Els postulats de la música contemporània el 1973, amb un pròleg de Darius Milhaud; en ella analitza els components de la música atonal i politonal, desenvolupava interpretacions lògiques, i finalment, formulava una justificació del sistema tonal.

El 1968 fou designat president de la Reial Acadèmia de ciències, lletres i belles arts de Bèlgica i director de la secció de Belles Arts.

Obres principals modifica

  • Hommage a Lekev
  • Variations Symphoniques (concertino per a violoncel)
  • Jeanne d'Arc (poema simfònic)
  • Grande suite hommage a Schumann
  • Àlbum a Colorier
  • Le zodiaque, joc radiofòni
  • Pierre Breughel l'Acien
  • Rhapsodie Flamande, una suite de danses búlgares
  • les cantates Philatelia i Les Benedictions

També va crear melodies sobre textos d'Apollinaire, Cocteau, Paul Fort, Langston Hughes, Valéry, entre d'altres, a més de peces compostes sobre textos de poetes belgues. Era director honorari de l'Acadèmia de Música Jean Absil d'Etterbeek, batejada amb el seu nom en reconeixement als trenta-cinc anys que va dedicar a ensenyar-hi.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Absil

Richard de Guide, Jean Absil, vie et œuvre, Tournai, Ed. Casteman, 1965, 219 pàgines

Referències modifica