Joan Balaciart i Albiol
Joan Balaciart i Albiol (Barcelona, 9 de juliol de 1896 - Barcelona, 19 de juny de 1994) fou un reconegut forjador i mestre artesá català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1896  Barcelona |
| Mort | 19 juny 1994 (97 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Diploma de Mestre Artesà |
Biografia modifica
Joan, fill de Rafael Balaciart i Serrat i de Vicenta Albiol Martorell, pertanyent a una estirp de forjadors forma part de la cinquena generació d'una família que arribà a Espanya amb l'Exèrcit del Francès.[3] Ja de ben jove, Balaciart es va posar a fer d'aprenent de manyà, i ben aviat va aconseguir dominar la tècnica del ferro repujat.[4] En acabar el servei militar, el 1917, es casà amb Dolors Tarrés i el 1921, amb només vint-i-quatre anys, va guanyar el primer premi del concurs convocat pel Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona, amb participació d'empreses i artesans de tota Catalunya.[3][5]
Producció modifica
Entre les seves produccions destaquen les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i de la Delegació d'Hisenda de Barcelona a la Via Laietana i, també, les portes de ferro de l'Estació de França de Barcelona. Altres obres seves són els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.[1] Entre les seves obres més importants destaquen la realització d'uns dragons i cadires dibuixats per Puig i Cadafalch, unes àguiles per a la façana posterior del Palau Nacional de Montjuïc, les reixes i portes de la finca del marquès de Maristany, a Sant Pere de Ribes, avui convertida en Casino.[3]
La serralleria Can Balaciart modifica
El 1945 va traslladar el taller del carrer de Ventalló, al Camp d'en Grassot, a la ubicació actual. La serralleria del carrer de Pi i Margall, on treballà durant tants anys Joan Balaciart, ara en desús, és coneguda com a Can Balaciart. Tancada des dels anys vuitanta, Balanciart va seguir-hi treballant de portes endins fins a la seva mort, el 1994.[4][6]
Reconeixements modifica
El 14 de juliol de 1982 va rebre la Medalla al treball President Macià de mans del Conseller de Treball Joan Rigol.[7][8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Joan Balaciart i Albiol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Necrológicasː Joan Balaciart i Albiol Vidu de Dolors Tarrés i Fonts Forjadó, mestre artesá, medalla de Francesc Maciá de Mérit al Treball Ha mort a ledat de 97 anys, cristianament, a Barcelona, el día 19 de juny de 1994». El Periódico, 20-06-1994, pàg. 8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Permanyer, Lluís «Joan Balaciart, perteneciente a una estirpe de forjadores, convierte el dominio del hierro en arte». La Vanguardia (Hemeroteca), 10-04-1988, pàg. 37 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Can Balaciart, una serralleria que ha deixat la seva empremta a Gràcia». BTV, 02-10-2012 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ Castell, Jaime «Cuando el hierro se hace arte. Juan Balaciart, un admirable artesano para quien la forja no tiene secretos». La Vanguardia (Hemeroteca), 23-03-1971, pàg. 45 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ Theros, Xavier «Forjado en hierro. Joan Balaciart fue un célebre maestro forjador de obras modernistas de Barcelona». El País, 25-08-2013 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ «Premio a un forjador de hierro de 86 años. Entrega de la Medalla al Mérito en el Trabalo a Juan Balaciart». La Vanguardia (Hemeroteca), 15-07-1982, pàg. 18 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència «DECRET 111/1982, de 29 d'abril, de concessió de la Medalla President Macià». Portal Jurídic de Catalunya, 111/1982, 29-04-1982 [Consulta: 25 juliol 2016].
Bibliografia modifica
- Biografia d'en Joan Balaciart i Albiol amb motiu del seu noranta aniversari Francesc Fons i Ribera. Barcelona: Gremi de Serrallers i Ferrers, 1986.