Obre el menú principal

Joan Besa Esteve

advocat i polític català
(S'ha redirigit des de: Joan Besa)

Joan Besa Esteve (Lleida, 25 de setembre de 1935 Lleida, 22 de gener de 2019) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaJoan Besa Esteve
Biografia
Naixement 25 setembre 1935
Lleida (Segrià)
Mort 22 gener 2019 (83 anys)
Lleida (Segrià)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 setembre 1983 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Lleida


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

juliol 1983 – 5 setembre 1983
Circumscripció electoral: Lleida


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

1r setembre 1982 – juliol 1983
Circumscripció electoral: Lleida


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 1r setembre 1982
Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
Formació Universitat de Madrid . llicenciatura en Dret (–1957)
Activitat
Ocupació Polític, advocat laboralista i funcionari
Partit Alianza Popular (1983–)
Unió de Centre Democràtic (1977–1983)
Unió Democràtica de Catalunya (1976–1977)
Comunió Tradicionalista
Partit Carlí (–1976)
Partit Popular
Família
Pare Lluís Besa i Cantarell
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Lluís Besa i Cantarell, cap de les joventuts carlines de Lleida i regidor municipal per la Comunió Tradicionalista que fou afusellat pel Front Popular el 27 de novembre de 1936.[1] El 1957 es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid, el 1964 fou secretari de la Junta Provincial de Beneficència i en fou destituït per motius polítics. President del Círculo Cultural Vàzquez de Mella de Lleida. També fou cap de l'Agrupación de Estudiantes Tradicionalistas de Madrid. Va ser detingut per causa de les protestes carlins contra la presència de Joan Carles a la Universitat Complutense de Madrid.[2] Va ser un dels oradors que van dissertar en l'aplec carlí de Montserrat de 1965.[3] També va intervenir en el Montejurra de 1967.[4]

Es va casar amb Maria Antònia Recasens Solé, amb la qual va tenir quatre fills, Maria Antònia, Lluís, Clara i Joan.[5]

Durant els anys 1970 treballà com a lletrat del Sindicat Vertical a la província de Lleida i participà en nombrosos actes polítics vinculats al carlisme.[6] El 1967 i el 1971[7] es va presentar com a candidat del Terç Familiar a les Corts Franquistes primer juntament amb Lluís Cierco,[8] i el 1971 amb Joaquim Arana i Pelegrí. El 1972 fou sancionat pel Tribunal d'Ordre Públic arran d'unes declaracions que va fer[9]

Fins al 1975 fou president provincial del Partit Carlí a Lleida, però en 1976 l'abandonà per motius ideològics i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, que més tard deixà per Unió de Centre Democràtic. Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 per la circumscripció de Lleida dins les llistes de Centristes de Catalunya-UCD. Va ser secretari segon de la comissió de Reglament Interior del Parlament de Catalunya.[10] Va ser l'únic diputat que es va abstenir en l'aprovació de la Llei de normalització lingüística de Catalunya. Davant de la desaparició de la UCD va acabar la legislatura al grup mixt. El 1983 ingressà a l'Alianza Popular i, llavors, al Partit Popular, amb el que formà part de la llista per Lleida a les eleccions municipals de 2003 i 2007.[11]

ReferènciesModifica

  1. Lluís Besa Cantarell
  2. Martorell, Manuel. Carlos Hugo frente a Juan Carlos.: La solución federal para España que Franco rechazó. Eunate, 2014, p. 158. 
  3. Vázquez de Prada Tiffe, Mercedes «La reorganización del carlismo vasco en los sesenta». Vasconia: Cuadernos de historia - geografía, 38, 2012, pàg. 1136.
  4. Clemente, Josep Carles. El carlismo en su prensa (1931-1972). Fundamentos, 1999, p. 106. 
  5. Besa, Luis. «Obituario, Juan Besa: Dios, patria y rey». [Consulta: 23 gener 2019].
  6. (castellà) El carlismo en su prensa, 1931-1972 per Josep Carles Clemente.
  7. «¡¡Carlistas!!». Pacto, Setembre 1971.
  8. (castellà) 343 candidatos por Tercio Familiar en tota España a ABC, 22 de setembre 1967.
  9. (castellà) durant l'última campanya.Reacciones ante la suspensión de un letrado sindical, La Vanguardia, 28 de maig 1972.
  10. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 44
  11. Butlletí Oficial de la Província de Lleida, núm. 54 d'1 de maig 2003, i núm. 60 de 25 d'abril de 2007.