Obre el menú principal

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Infotaula de personaJoan Casanelles i Ibars
Biografia
Naixement 25 juny 1904
Barcelona
Mort 14 juliol 1986 (82 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 14 juliol 1986 – Rafael Madueño i Sedano →
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

1r març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Barcelona


Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts republicanes 

11 març 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Girona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 desembre 1932 – 7 octubre 1934
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 


Escut de Barcelona.svg  Tinent d'alcalde Barcelona

Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

La seva família era originària de Lleida. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París per ampliar estudis a la Sorbonne, on va editar setmanari El Fuet i contactà amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Macià, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres.[1] Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.

En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.[2] El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès.[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica