Joan Colom Bertran

noble català, navegant i ambaixador

Joan Colom Bertran (1414 - 1506)[1] fou un noble català, navegant, ambaixador al servei de la Generalitat de Catalunya i finalment corsari després de la Guerra Civil Catalana.

Infotaula de personaMossèn
Joan Colom Bertran
Nom originalJohan Colom Bertran
Biografia
Naixement1424 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1506
  Capità de galeres
1450 – 1457
  Vicealmirall
1458 – ?
  Ambaixador de la Generalitat de Catalunya
1462 – 1472
  Corsari al servei de Renat d'Anjou
1472 – 1479
Dades personals
NacionalitatPrincipat de Catalunya
Activitat
OcupacióCorsari Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargarida d'Alós, 1462
FillsJaume, Lluis i Francesc

Colom Francesc.JPG

BiografiaModifica

Per la data de la seva tonsura seria nascut probablement al 1414. Pertany per part del pare a la família dels Colom de Barcelona i emparentat per part de mare amb els Bertran de Gelida. Se l'esmenta en el testament del seu avi En Guillem Colom Çaplana el 1419 com a possible hereu dels censos de la parroquia de Santa Maria de Badalona. Casat amb Margarida d'Alós l'any 1462 amb qui tingué com a fills en Jaume, en Lluís i en Francesc.

El 1450 fou capità de les VIII galeres del senyor rei de Sicília. El 1458 apareix com lloctinent de l'honorable Antoni Bertran, cavaller i vicealmirall de les naus del Sr. Rei.[2]

Al Dietari de la Generalitat consta com ambaixador durant la Guerra Civil Catalana i fou present durant l'enterrament de Pere IV el Conestable de Portugal a Santa Maria del Mar.[3]

Després de la Guerra civil catalana, Joan Colom va fer de corsari junt amb Guillem de Casanova, conegut a França com a Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana.

La casa dels antics Colom es troba esmentada en el Llibre de Focs o Cens de Barcelona de l’any 1398 com a situada al barri de Santa Maria del Mar. En aquella data n’era amo En Guillem Colom (o Colombi), canviador o banquer; corresponia a l’illa que dóna al carrer dels Banys Vells, i tenia l’entrada pel carrer de Mirallers”. A l’any 1468, a l’època d’En Renat d'Anjou, el cavaller Joan Colom en era l'amo i al 1515, anys després de mort aquest, se'n possessionà el seu fill i hereu Jaume.[4]

MortModifica

Un document de l'any 1484 l'esmenta com a quondam (és a dir difunt). Però en dos documents notarials posteriors, un d'ells un testament de l'any 1490, s'el considera com a persona viva.[5]Jordi Bilbeny data la seva mort real als volts de 1506, per un document en que se'l esmenta com a traspassat recentment.

Nissaga Colom BertranModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guillem Colom i Saplana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Jacme Colom i Marimon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Joan Colom i Bertran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Francesc Bertran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Caterina Bertran i Miquel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Joan Colom i Cristòfol ColomModifica

Des de 1927 diversos investigadors catalans identifiquen Joan Colom Bertran amb Cristòfol Colom, el descobridor d'Amèrica:[6]

  • 1927 - Luis Ulloa, historiador peruà especialista en temes colombins, identifica Cristòfor Colom amb Joan, entre altres motius perquè Joan Colom després de fer de corsari i de naufragar, s'establí a Lisboa i canvià el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.
  • 1976 - Pere Català i Roca, en el seu estudi sobre els quatre germans Colom, establí clarament els fets biogràfics dels quatre germans Colom Bertran, Guillem, Francesc, Joan i Lluís, contemporanis de l'Almirall.
  • 2010 - Jordi Bilbeny en el seu llibre El dit de Colom compara els vincles entre la familia Colom Bertran i el descobridor.
  • 2013 - Jesús Delgado, grafòleg forense, a través de tècniques policials i dos anys d'estudi, dóna la raó a En Jordi Bilbeny en confirmar que hi ha textos manipulats que parlen d'En Cristòfor Colom i que aquest és en realitat el barceloní Joan Colom i Bertran i vivia al carrer dels Mirallers, darrere de l'església de Santa Maria del Mar.

Historiadors com Vicente Moreno Cullell i Nito Verdera junt al Centre d'Estudis Colombins estan en contra d'aquesta tesi. Una de les objeccions que exposen és que hi ha un document on diu que Joan Colom Bertran era mort el 1484 i per tant seria ja mort en la data del primer viatge de l'almirall l'any 1492. Però segons Jordi Bilbeny i l’advocat Lluís Matamala Joan Colom era viu l'any 1492 tal com palesen dos documents posteriors del 1488 i del 1490.[7]

ADN de ColomModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Data de la mort discutida, per alguns 1484, per altres 1506
  2. La data de naixement d'en Colom, Jordi Bilbeny, 2017
  3. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, ob.cit., p.178
  4. Mitjana de las Doblas
  5. Lluis Matamala, Dos documents que avalen que En Joan Colom era viu després de 1484.
  6. Histocat
  7. Institut Nova Història
  8. Histocat

BibliografiaModifica

  • El descubrimiento de América, una historia censurada políticamente., Susana Rodríguez-Vida.
  • La data de naixement d'en Colom, Jordi Bilbeny, 2017.

Enllaços externsModifica