Joan Maria Pujals i Vallvé
Joan Maria Pujals i Vallvé (Vila-seca, 24 de juny de 1957) és un polític català, conseller de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en la IV, V i VI legislatures.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1957  (66/67 anys)Vila-seca (Tarragonès) |
 Conseller de Cultura | |
| 7 juny 1996 – 29 novembre 1999 ← Joan Guitart i Agell – Jordi Vilajoana i Rovira → | |
| Conseller d'Ensenyament | |
| 22 desembre 1992 – 7 juny 1996 ← Josep Laporte i Salas – Xavier Hernández i Moreno → Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 21 març 1992 – 21 maig 2002 Circumscripció electoral: Tarragona | |
 President de la Diputació de Tarragona | |
| 1988 – 1992 – Josep Mariné i Grau → | |
| Alcalde de Vila-seca | |
| 23 maig 1983 – 15 gener 1993 ← Joan Clavé i Morell – Josep Poblet i Tous → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya |
Biografia
modificaÉs llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, diplomat en Alta Direcció d'Empreses per IESE i Tècnic Superior d'Administració Pública. Ha estat vicesecretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). Ha presidit el Comitè Organitzador del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1982-1985). Fou Assessor del grup Brau-teatre (1979-1982), que obtingué els Premis de la Crítica Serra d'Or i Fundació Stanislavski, de Dinamarca.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, a les eleccions municipals espanyoles de 1983 fou elegit alcalde de Vila-seca i Salou, càrrec que va ocupar fins a les eleccions municipals espanyoles de 1991, quan fou escollit alcalde de Vila-seca, càrrec que va ocupar fins a gener de 1993.[1]
Durant el seu mandat com a alcalde va impulsar el desenvolupament turístic a la zona, gràcies sobretot a la creació de Port Aventura. De 1988 a 1992 fou president de la Diputació de Tarragona.[2]
Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995 i 1999. El 1992 va ser nomenat Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant el seu mandat es van aprovar els Criteris i Mesures per a la Implantació de la Reforma Educativa (1994), el Mapa Escolar de Catalunya, el Pla Plurianual d'Inversions 1995-2000, l'Acord Sindical (1995), el primer Conveni amb l'Ajuntament de Barcelona (1995) i l'Acord Social (1996). Fou el responsable de la implantació del model lingüístic al sistema educatiu de Catalunya que fou sancionat favorablement pel Tribunal Constitucional d'Espanya.[3]
El 1996 deixà la conselleria d'Educació i fou nomenat Conseller de Cultura (amb les Secretaries Generals d'Esports i de Joventut). Des del nou càrrec impulsà l'aprovació de la Llei de Política Lingüística (1998), amb el vot favorable del 80% dels diputats del Parlament de Catalunya, i també la Llei de suport a les seleccions catalanes (1999). En la seva etapa es va aprovar el Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya i es van inaugurar, entre d'altres, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori de Barcelona. Deixà la conselleria el 1999 després de perdre el pols amb les distribuïdores cinematogràfiques arran de la Llei del Cinema.[4]
El gener de 2002 renuncià al seu escó i abandonà l'activitat política. De 2002 a 2004 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, consorci creat pels governs català i balear amb suport del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya per a fomentar la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.[5]
Des de 2004 s'ha dedicat al sector privat, creant les empreses Óndisor, Impulsa, Grupo Ortiz i altres. Una d'elles, Sacresa, es va veure involucrada en un frau immobiliari de 30 milions d'euros al Consell Insular de Mallorca en el que fou jutjada Maria Antònia Munar. Joan Maria Pujals, però, en fou exculpat.[6]
Obres
modificaHa publicat articles a La Vanguardia, Avui, El Periódico, El País, ABC, Revista de Catalunya, Serra d'Or i altres. En 2002 va rebre el Premi Prat de la Riba d'articles periodístics.[7]
- Estudi sobre Vila-seca i Salou (1978)
- L'Ateneu Pi i Margall (1979)
- Sant Bernat Calbó i el seu temps (1980)
- De bat a bat (1991)
- La lluna de Nisan (1994)
- Paisatges de Tarragona. Costa Daurada (1995).
- Edició crítica i pròleg de Llocs i Focs de Ramon Muntanyola (1982)
- Edició crítica de Versos de la guerra i de l'exili, d'Artur Bladé i Desumvila,
- Edició crítica de Poesia Completa, de Ramon Xirau
- Les lluites pel port de Salou (1983)
- Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986).
Referències
modifica- ↑ «Alcaldes de Vila-seca». Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 23 juny 2015].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la V Legislatura p. 196
- ↑ Sentència de 23-XII-1994, sobre qüestió d'inconstitucionalitat núm. 710/1994
- ↑ De delfín de Pujol a la empresa privada, El Mundo, 14 de novembre de 2009
- ↑ «Joan Maria Pujals i Vallvé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Abren juicio contra Munar por defraudar 30 millones al Consell, Diario de Mallorca, 5 de novembre de 2010
- ↑ Joan Maria Pujals guanya el Premi Prat de la Riba 2002 d'articles periodístics, al web de la CCMA
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Clavell i Morell |
Alcalde de Vila-seca 1983-1993 |
Succeït per: Josep Poblet i Tous |
| Precedit per: Vicenç Lluesma Davos (accidental) |
President de la Diputació de Tarragona 1988-1992 |
Succeït per: Josep Mariné i Grau |
| Precedit per: Josep Laporte i Salas |
Conseller d'Educació 1992-1996 |
Succeït per: Xavier Hernández i Moreno |
| Precedit per: Joan Guitart i Agell |
Conseller de Cultura 1996-1999 |
Succeït per: Jordi Vilajoana i Rovira |